CTESC
Cercador

Inici > Dictàmens

Dictamen 05/2018

sobre el Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries

descarregar pdf Text complet del dictamen

Grau d'acceptació

Norma no aprovada o pendent de seguiment.

Resum

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 26 de novembre de 2018, va aprovar per vint-i-quatre vots a favor, cap en contra i cap abstenció el Dictamen 5/2018 sobre el Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del Programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.
 
El Dictamen conté cinc observacions generals i quaranta-quatre observacions a l’articulat. Algunes de les observacions s’han realitzat amb la finalitat de clarificar, precisar o fer més entenedor el text de la norma i en d’altres es demana que sigui l’Administració qui clarifiqui o precisi el contingut del que es regula.
 
El CTESC valora que la norma inclogui la regulació de la fertilització orgànica i inorgànica, atès que per resoldre la problemàtica de la contaminació de les aigües per nitrats cal tenir en compte tot tipus d’aplicacions al sòl agrícola.
 
El CTESC considera que s’ha de dotar de recursos suficients les plataformes de gestió de dades de l’Administració i realitzar els controls necessaris perquè funcionin correctament.
 
El CTESC constata que la norma dona importància a l’assessorament tècnic, però considera que el mostreig del sòl no l’hauria de realitzar exclusivament la persona assessora en fertilització i que també s’hauria d’exceptuar de l’obligació de disposar d’aquest assessorament aquelles explotacions agrícoles en les quals un treballador de l’explotació (treballador per compte propi agrari) i parent del titular, disposés de les titulacions requerides per poder ser qualificat com a tècnic habilitat.
 
Pel que fa a l’emmagatzematge de dejeccions, el CTESC recomana que quan es regulin els controls s’utilitzi el concepte de bassa i no el d’instal·lacions d’emmagatzematge, ja que només les basses són objecte de control. Es considera que els controls els hauria de poder realitzar un tècnic competent, que la periodicitat dels controls hauria de ser cada sis anys i que s’haurien de poder utilitzar sistemes de comprovació que no requerissin el buidatge de les basses. D’altra banda, es considera convenient permetre l’ampliació d’instal·lacions d’emmagatzematge o tractament existents malgrat que no compleixin les distàncies establertes en la norma, ja que la seva ampliació pot ser necessària per millorar-ne la gestió i és més sostenible econòmicament que construir-ne una de nova.
 
El CTESC considera que s’haurien de poder realitzar aplicacions agrícoles en cultius forestals de cicle curt destinats a ús energètic. També recomana ampliar els terminis per poder incorporar les dejeccions ramaderes al sòl i ampliar fins a deu dies hàbils el termini per fer les anotacions en el llibre de gestió de fertilitzants. D’altra banda considera que, en cas de condicions meteorològiques adverses o circumstàncies excepcionals que redueixin els dies disponibles per fer les aplicacions dels fertilitzants orgànics, s’hauria de permetre aplicar-los durant el període de temps imprescindible per poder completar les tasques de fertilització.
 
El CTESC considera que els ramaders/es titulars d’un contracte que els cedeix només el dret a adobar amb dejeccions ramaderes una finca rústica haurien de comunicar la gestió realitzada a la persona titular de l’explotació agrícola a través del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, el qual hauria d’establir un procediment per realitzar aquesta comunicació telemàticament.
 
El CTESC recomana que per facilitar el compliment i el control de les distàncies que cal respectar pel que fa a les explotacions ramaderes en l’aplicació de fertilitzants nitrogenats, així com per raons sanitàries, s’unifiquin les distàncies a cent metres entre les aplicacions i explotacions ramaderes de qualsevol espècie, s’incrementin a dos-cents metres en cas d’explotacions ramaderes de mares o reproductores de porcí i aviram i fins a tres-cents metres respecte de les granges d’alt valor genètic, independentment del sistema d’aplicació.  
 
El CTESC considera que l’obligació que els equips de transport de dejeccions vagin equipats amb dispositius electrònics de posicionament global (GPS) s’hauria d’establir quan les dejeccions s’apliquessin a més de 10 Km. de l’explotació ramadera d’origen i no a 5 Km com estableix el Projecte de decret.  També es recomana que s’exclogui d’aquesta obligació quan es fa una gestió tradicional del fems en les explotacions semiintesives que estan ubicades en zones de muntanya.
 
El CTESC considera que la gestió en el marc agrari hauria d’incloure la maduració de dejeccions ramaderes en destinació. Considera que no es pot sotmetre el procés de maduració de dejeccions a un règim d’intervenció ambiental i que és suficient sotmetre’l a l’informe del departament competent en matèria de ramaderia que ha d’establir els criteris tècnics i el procediment per portar a terme aquesta pràctica agrària.
 
El CTESC recomana eliminar la condició que les finques en les quals es poden fer apilaments temporals hagin d’estar a més de 3 km. de les instal·lacions d'on provenen els fertilitzants orgànics, ja que la funció de l’apilament temporal és facilitar la logística i la distribució dels fertilitzants orgànics. També es recomana incloure en el concepte d’apilament temporal les basses flexibles que permeten facilitar la fertilització de les parcel·les agrícoles amb dejeccions ramaderes líquides.
 
 
 
 
Generalitat de Catalunya
© Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya | Diputació, 284 · 08009 Barcelona [>]
Tel.: 93 270 17 80 | Fax: 93 270 17 82 | ctesc@gencat.cat