CTESC
Cercador

Inici > El Consell > Qui som > Antecedents històrics

Antecedents històrics

Precedents

A Espanya, les relacions laborals no havien tingut el ressò i la importància que es mereixien a nivell social i polític i no és fins l’any 1883 que trobem la primera referència d’un organisme dedicat exclusivament a assumptes sociolaborals, la ”Comisión de Reformas Sociales”, la qual l’any 1903 va passar a ser el “Instituto de Reformas Sociales”, tot absorbint les seves competències i esdevenint l’antecedent del futur Ministeri de Treball.

En aquesta època, Espanya va estar sotmesa a diversos canvis polítics i socials, els quals van suposar unes reformes a tota l’organització governamental, com a conseqüència als molts canvis i reestructuracions que va patir tot l’àmbit sociolaboral. No oblidem que vam passar d’una monarquia a una república i a una dictadura.

Sigui com sigui, l’avenç, tot i que en ocasions molt lent, no va parar. I no va ser fins l’any 1924, que en plena dictadura del General Primo de Rivera es creà el primer CES espanyol.

No obstant això, a Catalunya ja existia des de l’any 1919 la Comissió Mixta de Treball de Catalunya, que tenia com a finalitat determinar normes per a la convivència harmònica del treball i la producció, intervenció conciliatòria en qualsevol mena de conflictes, fixació de jornals professionals i (d’aquí l’antecedent) l’assessorament sobre l’aplicació i la utilitat de la legislació social vigent. L’esmentat organisme depenia directament del Ministeri de Treball i tenia el tractament d’institut oficial. El seu desenvolupament va estar marcat per dificultats tècniques, com la de no disposar d’un cens fiable i un coneixement estadístic de l’estructura interna de la població obrera catalana. S’afegien també les dificultats socials, com la manca de cohesió entre els patrons i la negativa d’una part dels sindicats (la més reticent, la CNT) i dels patrons a entendre’s: “...ni un solo momento se nos ha ocurrido entendernos con los sindicalistas que siempre hemos tenido por irreductibles...” (declaracions del FTN en el moment de la creació de la Comissió) i segons l’anarquista Manuel Buenacasa “..d’aquesta comissió se n’aprofitarà el Govern per a introduir un principi d’esquarterament en les files de la sindical àcrata...”

Després d’aquest primer fracàs, l’any 1922 se signà un acord per a la creació de la nova Comissió Mixta del Treball en el Comerç de Barcelona, que implicava entitats com la Cambra Oficial d’Indústria, Comerç i Navegació, el FTN, la Lliga Industrial i Comercial, la Unió Professional de Dependents i empleats de Comerç, el Centre de Representants i Viatjants de Comerç i Indústria, l’Associació de Ferreteria de Barcelona i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. Aquest va ser el primer organisme creat a Espanya per a la solució paritària dels conflictes socials, l’estructura de la qual era força complexa i es fonamentava en la divisió de sis comitès paritaris. Barcelona i Catalunya esdevingueren pioneres en el camp experimental del dret social modern en la cerca de solucions equitatives al marge de les fonts inflexibles del dret tradicional. Era, de fet, un tribunal de conciliació i arbitratge.

Tot i que aquest organisme va tenir una vida força més llarga, no va poder lliurar-se de la reticència per part de la CNT, d’alguns sectors patronals i d’algunes instàncies governamentals que no veien amb bon ulls que Catalunya se’ls hagués avançat en la creació d’organismes paritaris. No obstant això, la seva tasca va rebre un ampli suport de la societat catalana.

El declivi s’inicià amb la seva divisió en dues comissions diferents que es desenvoluparen paral·lelament fins que es dilueixen amb la resta de comitès instaurats a Espanya pel Ministeri amb règim paritari i amb delegacions a totes les províncies.

Arribem així al 1924, any en que es creà per RD de 2 de juny el primer Consejo de Trabajo a Espanya i va desaparèixer qualsevol altre organisme d’aquestes característiques que fos autònom:

“(...) La imperiosa necesidad de concentrar organismos dispersos de análoga naturaleza y funciones semejantes, exigencia ineludible de toda buena administración, se suma en los actuales instantes al criterio sustentado por el Gobierno de realizar la màxima economia en todos los servicios del Estado (...)

(...) Si los elementos con que éstos cuentan, dispersos y a veces pugnando entre sí, podían intervenir con alguna eficacia en los conflictos planteados, mucha mayor será ésta si continuan la obra iniciada, convenientemente coordinados y obedeciendo a una sola dirección, lo que les dará un mayor sentido de la responsabilidad y más alto prestigio si cabe para verter en la vasta esfera de las relaciones sociales el fruto de sus provechosos trabajos (...)”

Així doncs, el Consejo de Trabajo va passar a ser l’organisme encarregat de l’estudi, la proposició i difusió de les disposicions legals referents als problemes econòmicosocials, i, molt especialment, a ser el cos consultiu del Govern pel que fa a la legislació del treball, a la seva aplicació i a l’acció social. Així mateix, les antigues juntes locals i provincials de l’IRS passarien a ser les delegacions del Consejo de Trabajo, presidides pel delegat provincial de Treball de les diferents províncies i finançades pels ajuntaments o les diputacions provincials. Tot i que en un principi Catalunya va arribar a disposar de 59 delegacions, finalment es van suprimir totes, tret de les delegacions de capital de província

Tot i les diverses modificacions que va tenir el seu reglament intern, el funcionament del Consejo de Trabajo va continuar fins l’any 1939, data en que es publica el Decret de supressió:

“(...) La competencia del Consejo de Trabajo estaba inspirada en el principio de representación patronal y obrera, resultando por su misma estructura y por la función que le estaba encomendada, contrario a los postulados esenciales del Movimiento, que borra toda lucha de clases, fundiéndolas en un afán nacional común(...)”

Mentre, a Catalunya, es van viure uns canvis polítics molt intensos. El 12 d’abril de 1931, les eleccions catalanes van donar una victòria al líder d’ERC, Francesc Macià, el qual proclamà el 14 d’abril la República catalana dins una Federació de pobles ibèrics. Al cap d’unes hores, la Segona República espanyola era proclamada a Madrid. Unes negociacions entre tots dos nous poders, van desembocar, el 17 d’abril, en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya. El primer conseller de Treball i Obres Públiques de l’època fou l’Hble. Sr. Francesc Xavier Casals, el qual va resoldre ràpidament la creació d’un Consell de Treball de la Generalitat (CTG).

No obstant això, a l’octubre de 1934 i després d’un decret d’ampliació, van prendre possessió els darrers membres del Consell de Treball de la Generalitat, els quals no van poder assistir a cap més sessió del Ple. Dos dies després de l’acte, el president Lluís Companys s'enfrontà amb el Govern central i proclamà l'Estat català dins la República Federal espanyola. El moviment fou esclafat per l'exèrcit. L'Estatut d'autonomia fou suspès i el Govern de Catalunya i molts altres ciutadans, foren empresonats i condemnats a llargues penes. Amb tot, les comissions del  Consell de Treball de la Generalitat van intentar dur a terme la seva tasca amb més o menys èxit.

Durant el primer període de la guerra civil, el Govern de la Generalitat assumí plens poders per afrontar la situació, cosa que féu possible prendre les decisions que imposava la defensa de les institucions de Catalunya. Així, foren prorrogades la legislatura i la presidència de Lluís Companys, atesa la impossibilitat de convocar eleccions legislatives.

Cap al final del 1937 el Govern de Madrid recuperà sobre Catalunya poders que havia cedit amb l'Estatut d'autonomia de 1932. El dia 5 d'abril de 1938 el general Franco signà a la ciutat de Burgos un decret que abolia la Generalitat de Catalunya i declarava

“(...) revertidos al Estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana (...)”

Amb l'ocupació militar de Catalunya, completada a començament de l'any 1939, la supressió de la Generalitat, la incautació del seu patrimoni i la restauració de les diputacions provincials, s’encetà un període de privació de  la democràcia i els drets nacionals catalans que havia de durar fins a la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.

Val a dir que la denominació de Consejo de Trabajo va tornar a aparèixer en la dictadura de Franco l’any 1960 per desaparèixer definitivament, vuit anys després amb la signatura d’un decret de reorganització ministerial que suprimia diversos cossos consultius. Llavors va ser creat sota la presidència del propi Ministre i no assessorava el Govern, sinó exclusivament el Ministeri de Treball i, entre d’altres coses, feia

“(...) asegurar un estrecho enlace y coordinación entre los Organismos social-económicos de la organización sindical y las Direcciones Generales del Ministerio de Trabajo(...)”

En definitiva, esdevé un organisme burocràtic més, afegit als que ja existien al Ministeri de Treball i que poca cosa té a veure amb el Consejo de Trabajo creat l’any 1924 i desenvolupat en el decurs dels anys de la República.


puja

Etapa moderna

Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, desprès d'una llarga agonia i 36 anys de dictadura, el sector dur del règim ja havia perdut la partida. En virtut de la legislació franquista, en morir el dictador es va anomenar per substituir-lo com a cap d'estat al Rei Joan Carles de Borbó. La legalització de la majoria de partits polítics, prèvia a les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la composició d'unes Corts constituents on es tractà de reflectir la pluralitat de la societat espanyola.

El 29 de setembre de 1977 el president del Govern, Adolfo Suárez, deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, única institució de l'època de la Segona República que serà reinstaurada. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Josep Tarradellas com president de la Generalitat provisional i Frederic Rahola com a conseller de Presidència.

El nou Consell de Treball de la Generalitat va ser creat quan el Departament de Treball encara no havia rebut la seva configuració bàsica i esdevenia organisme consultiu del Departament, preveient la seva futura ampliació amb el traspàs de competències. La seva composició fou de 29 membres titulars i 22 suplents, dels quals 11 actuaran en representació de les organitzacions empresarials, 11 en representació de les organitzacions sindicals i 6 en nom del Departament de Treball i nomenats pel president de la Generalitat a proposta del conseller. El president del Consell era el mateix conseller de Treball, l’Hble. Sr. Joan Codina.

El reglament intern del Consell de Treball de la Generalitat va ser aprovat el 12 de novembre de 1979, el qual va estar vigent fins a la publicació de l’Ordre de 15 de novembre de 1985, que va introduir alguns canvis en els articles relacionats amb la definició i les funcions dels organismes del  Consell de Treball de la Generalitat i en aspectes puntuals de deliberació i adopció d’acords, sense que això impliqués alteracions significatives en relació al text original.

Més endavant, el Consell va incrementar la seva participació en altres organismes de tipus consultiu creats pel Govern de la Generalitat.

Des de la seva creació, la composició del Consell de Treball de la Generalitat ha sofert canvis molt diversos. Però farem esment dels decrets de 27 de juny de 1979, que nomenava els 36 primers vocals i el del 18 d’octubre de 1984, que renovava la seva composició. En aquest període, el titular del Departament de Treball i alhora del CT fou l’Hble. Sr. Joan Rigol.

Van ostentar el càrrec de  vicepresident  Jesús Salvador, Lluís Ducet i Joaquim Ferrer Mallol.

L’any 1985, mitjançant l’Ordre de 15 de novembre de 1985, s’introdueixen uns canvis en les normes de funcionament intern. En aquell moment el conseller i alhora president del CT era l’Hble. Sr. Oriol Badia.

Al 1990, el president de la Generalitat signa un Decret, mitjançant el qual modifica el Decret de creació del Consell. Sorgeix la figura del/la secretari/ària executiu/va, qui ha de pertànyer a l’Administració de la Generalitat i de qui es determinen les funcions. Així mateix queda establert que els òrgans del CT són: Ple, Comissió Permanent, Comissió de Treball i Secretaria Executiva. El conseller de Treball que va proposar l’esmentada modificació fou l’Hble. Sr. Ignasi Farreres.

Però no és fins l’any 1993 que es produeix la primera i important reforma que afecta tant la normativa com el funcionament del Consell. Va ser mitjançant el Decret 79/1993 de 9 de març. Amb aquesta reforma es pretenia simplificar i racionalitzar la normativa que regulava el Consell de Treball, atesa la dispersió que hi havia. Així mateix, es volia donar cobertura legal i recollir  com a funcions pròpies una sèrie de tasques que no tenia atribuïdes, però que es realitzaven d’una forma més o menys periòdica. Finalment, es volia agilitar el seu funcionament, per la qual cosa la nova normativa, a diferència del que succeïa anteriorment, hauria de tenir en compte i primar l’actuació de la Comissió Permanent i dotar-la, no solament de més competències, sinó de capacitat decisòria.

Les diferències més importants amb l’antic Decret de creació són, en primer lloc que, el Consell ja no és només un òrgan consultiu del Departament de Treball, sinó que amplia el seu àmbit al de la Generalitat de Catalunya, alhora que es determina la seva naturalesa com a òrgan de participació institucional. Aquesta mesura suposa un avenç en el reconeixement de l’actuació dels agents socials. En segon lloc, se li atribueix una nova funció, la d’actuar com a òrgan de consulta de l’autoritat laboral en els supòsits d’extensió de convenis col·lectius. Es reforça el sistema de consens com a sistema de funcionament que ha caracteritzat el Consell de Treball, ja que, perquè el Ple pugui prendre un acord s’exigeix una majoria qualificada de 26 vots, la qual cosa suposa que requereix la conformitat de la totalitat de les representacions que integren el Consell.

Finalment, s’introdueix la possibilitat de crear comissions de treball per tractar aquells temes que se li assignin dins del seu àmbit.

La resta de modificacions representen petites matisacions de les funcions que ja tenia o que ara es reconeixen com a pròpies, però que en realitat ja venia realitzant.

Pel que fa a la composició, el Ple estava format per 27 membres, entre els quals, hi havia el president, 6 representants de l’Administració, 10 representants de les organitzacions sindicals i 10 de les patronals.

Essent encara el conseller Farreres titular del Departament de Treball, es produeix la segona i més important reforma. L’any 1997, la Generalitat de Catalunya decideix aglutinar en un sol organisme ell Consell de Treball, el Consell de Seguretat i Salut Laboral i el Consell Català de Formació Ocupacional i Col·locació. Tots ells són organismes consultius, d’assessorament i participació institucional en matèries sociolaborals i d’ocupació. Dins l’àmbit de les competències assumides per la Generalitat i després de l’anàlisi i valoració del funcionament de tots aquests organismes, tant l’Administració com els agents socials constaten la necessitat de crear i posar en marxa el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya amb l’aprovació de la Llei 3/1997, de 16 de maig. El CTESC, doncs, aglutina les funcions consultives i d’assessorament al Govern en matèries sociolaborals, ocupacionals i socioeconòmiques. Alhora ha de ser l’òrgan de participació institucional. Aquesta concentració comporta més agilitat i racionalització i alhora reforça la participació dels agents socials i econòmics.

El CTESC es configura com un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat i autonomia orgànica i funcional per al compliment de la seva finalitat. Resta adscrit al Departament de Treball i els seus recursos es consignen en el pressupost de la Generalitat.

El president del Consell ja no és el titular del Departament de Treball, sinó que la persona que ocupa la Presidència és nomenada pel Govern a proposta del conseller de Treball i Economia i Finances, la qual ha de tenir prèviament el recolzament de, com a mínim, els dos terços dels membres del Consell. La persona que ocupa la Secretaria Executiva està sotmesa a les mateixes condicions.

El Consell està integrat per quaranta-nou membres distribuïts de la següent manera:

  • President
  • Grup I. 12 membres en representació de les organitzacions sindicals
  • Grup II. 12 membres en representació de les organitzacions empresarials
  • Grup III. 12 membres en representació del sector agrari, marítim pesquer, economia social, de les administracions locals i persones de reconegut prestigi pertanyents a entitats i associacions amb incidència en les matèries de competència del Consell.
  • Grup IV. 12 membres en representació del Govern

Finalment, cal destacar que els òrgans del Consell són: El Ple, la Comissió Executiva, les àrees de Treball, les comissions de Treball, la Presidència, les vicepresidències i la Secretaria Executiva.

El primer president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya fou el Sr. Rafael Hinojosa i Lucena, el qual ja havia estat vinculat al Consell de Treball des de feia molts anys abans de la reforma. La primera secretària executiva fou i és actualment, la senyora Teresita Itoiz i Cruells, antiga directora de Serveis del Departament de Treball. El mandat dels dos responsables té una durada de 4 anys.

En aquest primer període de funcionament es produeix una nova modificació, la qual es duu a terme mitjançant la Llei 7/2005 de 8 de juny, que és la norma vigent. La reforma afecta la seva naturalesa, composició i funcions. Es destaca la supressió del Grup IV, integrat per representants del Govern, per tal de garantir la independència del Consell en l’emissió de dictàmens i informes, amb la conseqüent reducció del nombre de membres del Ple. Desapareixen les comissions territorials, tot i que mai es van arribar a crear, i les àrees de treball de relacions laborals, ocupació, seguretat i salut laboral i socioeconòmica. Destaca també com a canvi, la flexibilització de l’organització interna mitjançant una nova regulació de les comissions de treball.

L’aplicació de la nova llei suposa una consolidació organitzativa i una major agilitat en l’execució de les competències del CTESC. S’incrementa l’activitat consultiva i es creen plataformes estables de comunicació i debat que esdevenen un autèntic espai de reflexió sobre qüestions crucials d’actualitat en l’àmbit del treball i l’economia.

L'any 2006 el CTESC assoleix el punt de màxim relleu a l'esdevenir òrgan estatutari, reconegut en l'article 72.2 de l'Estatut d'Autonomia:

"El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions."

En aquest període d’expansió, va assumir la presidència del CTESC, la Sra. Mercè Sala i Schnorkowski, que malauradament només va poder romandre en el càrrec dos anys, degut a la seva sobtada mort.

Des de l'any 2008 fins el 2014, el Sr. Josep Maria Rañé, ex conseller de Treball i Indústria, ocupa la Presidència del CTESC. El Sr. Rañé ha estat vinculat al Consell de Treball des dels seus inicis.

Actualment, el Sr. Lluís Franco i Sala, ex conseller de Treball, ostenta la Presidència del CTESC.


 

 

puja
Generalitat de Catalunya
© Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya | Diputació, 284 · 08009 Barcelona [>]
Tel.: 93 270 17 80 | Fax: 93 270 17 82 | ctesc@gencat.cat