CTESC
Cercador
Espai intern

Inici > Estudis, informes i documents d'interès

Estudis, informes i documents d'interès

El Consell elabora propostes, informes o estudis a sol·licitud del Govern o per iniciativa pròpia sobre matèries de l'àmbit de les seves competències. L'estudi analitza la realitat i en treu conclusions. L'informe parteix d'un estudi o estudis, propis o de tercers, i aporta recomanacions i suggeriments per a l'actuació del Govern. En aquest apartat, a més, es recullen acords del Ple i altres documents d'interès realitzats pels serveis tècnics.

DarrersDocuments

Estudis i informes en preparació [*]

Estudis i informes en preparació [x]
  • Informe sobre la productivitat i el model productiu
  • Les experiències en FP dual i en alternança en l'àmbit educatiu
  • Atur de llarga durada en les persones de més de 45 anys
  • L'impacte de la reforma de la PAC - Actualització de dades 2015
  • Situació del treball autònom a Catalunya
  • La indústria 4.0
  • Polítiques familiars i de natalitat
  • Economia col·laborativa

 Informe sobre la gestió i impuls de les infraestructures de les telecomunicacions
Comissió de Polítiques Sectorials

L’Informe tracta de l’estat de situació de les infraestructures i del model TIC de Catalunya. Un dels seus objectius és conèixer la cobertura de banda ampla i telefonia mòbil als nuclis de població i polígons industrials de Catalunya.
 
El treball comença amb un resum executiu de les principals conclusions, que precedeix al capítol d’introducció.
 
El tercer apartat de l’Informe es dedica als aspectes normatius. S’estudia la regulació que afecta el sector posant l’èmfasi en aquells aspectes que tracta aquest Informe. A continuació, s’analitza l’evolució de l’estoc de capital real de Catalunya per tipus d’actiu, parant especial atenció al capital TIC, en el període 1964-2013, a partir de les estadístiques que publica l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). El següent apartat es dedica a l’anàlisi de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació de Catalunya a partir de totes les estadístiques disponibles (catalanes, estatals, europees i internacionals) i a fer-ne una comparació. El sisè apartat del treball tracta de les polítiques públiques en matèria de TIC a Catalunya. S’estudia el model TIC del Govern de la Generalitat: els objectius, els programes, les estratègies, les xarxes existents, etc. Es dóna especial atenció a aspectes com la compra pública d’innovació. També es tracten els programes TIC d’àmbit estatal i comunitari. La setena secció de l’Informe conté les consideracions i recomanacions del CTESC. Finalment, l’apartat vuitè recull el resultat de les compareixences de determinades persones que han aportat coneixement expert sobre la qüestió analitzada. L’Informe conclou amb els annexos i la bibliografia.
 
Es constata que Catalunya té una bona cobertura de banda ampla bàsica, tant mòbil com fixa, tant a les llars com als polígons industrials. Algunes llars i polígons industrials tenen mancances en infraestructures TIC si estan fora de l’àrea d’influència de Barcelona, en àrees remotes.
 
Ara bé, si ens fixem en la cobertura de banda ampla per a velocitats de transmissió més elevades (a partir de 30 Mbps), aleshores la cobertura baixa i apareixen diferències notables de cobertura entre províncies.
 
La Generalitat de Catalunya disposa d’una xarxa de nova generació pròpia que dóna resposta a les necessitats TIC de l’Administració, però també a les del país, atès que ha de connectar les escoles, els centres de salut, els centres de recerca i innovació i els polígons industrials. A més, la xarxa ha d’estar disponible en mode majorista per a la resta d’operadors a uns preus regulats, per facilitar l’arribada de serveis digitals al màxim de territori possible.
 
Actualment, el Govern de la Generalitat dóna una gran rellevància a l’Estratègia smartCAT. Aquesta és una línia d’actuació amb la qual s’estén el concepte de ciutat intel·ligent (smart city) a escala del que la Comissió Europea anomena smart region. Està alineada amb l’Éstratègia de la Comissió Europea 2020 i dóna resposta als objectius i polítiques establerts per l’Agenda Digital per Catalunya (idigital) i per l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).
 
L’Estratègia smartCAT posa en marxa un conjunt de projectes i iniciatives adreçats a les administracions públiques, les empreses i la ciutadania, i estructura les seves prioritats al voltant de diversos àmbits d’actuació: desplegament de l’arquitectura tecnològica, col·laboració entre administracions i sector privat, indústria 4.0, big data i govern obert.
 
 

 Informe sobre la situació del treball autònom a Catalunya
Comissió d'Economia i Fiscalitat i Unió Europea

L’any 2015, el nombre de persones que treballen per compte propi a Catalunya és, de mitjana,  530.547, representant el 17,2% de l’ocupació total. Atenent la importància estratègica del treball autònom per al teixit productiu i per al creixement econòmic del país, el CTESC elabora un informe, amb una cadència anual, que formula una diagnosi, consensuada pels agents econòmics i socials, de la situació del treball autònom a Catalunya.

L’Informe presenta l’evolució del treball autònom a Catalunya, caracteritzant-ne en detall les tipologies i establint-ne els seus principals trets des del punt de vista de l’oferta, sectorial i territorial. Complementàriament, es planteja una anàlisi comparativa de les característiques del treball autònom a Catalunya respecte d’altres països europeus. Addicionalment, s’efectua una avaluació de les novetats més significatives en el seu règim jurídic i de protecció social. Les polítiques de foment del treball autònom ocupen també un espai destacat en l’Informe: s’analitzen per separat aquelles mesures de foment i promoció destinades específicament als treballadors autònoms d’aquelles a què poden accedir altres formes de treball autònom que operen sota formes jurídiques diferents.

La conjunció dels factors analitzats en l’Informe, d’espectre transversal, permeten al CTESC emetre una sèrie de consideracions i recomanacions al Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’assessorar-lo en l’elaboració de polítiques relacionades amb el treball autònom.
 

 Informe sobre la inversió estrangera a Catalunya
Comissió d'Economia i Fiscalitat i Unió Europea

La inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.

En un context de globalització i incertesa econòmica derivada de la crisi econòmica, tant a escala local com mundial, resulta útil tenir el major nombre d’eines possibles per diagnosticar si l’economia catalana transita correctament pel cúmul de canvis de paradigma. En aquest sentit, la inversió rebuda s’utilitza sovint com un indicador de l’atractiu que genera un territori envers l’exterior, fet que es pot interpretar en termes de potencial de creixement i d’estabilitat.

Així doncs, des del CTESC s’ha volgut analitzar l’evolució de la inversió estrangera directa a Catalunya a fi d’obtenir una aproximació de la seva importància, posant especial èmfasi en l’anàlisi sectorial i de procedència d’aquesta inversió.
 
 

Generalitat de Catalunya
© Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya | Diputació, 284 · 08009 Barcelona [>]
Tel.: 93 270 17 80 | Fax: 93 270 17 82 | ctesc@gencat.cat