Inici > Documents > Dictàmens > 2020 > Dictamen 04/2020
Dictamen 04/2020
sobre el Projecte de decret de desplegament de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania
Grau d'acceptació
(*) Només es comptabilitzen les que fan referència a fragments de la norma finalment publicada, o a supressions proposades i aplicades
Resum
El CTESC considera que la norma no ha de limitar la concessió de la prestació a les unitats familiars i/o de convivència en funció de si comparteixen o no un mateix habitatge, ja que la finalitat de la renda garantida de ciutadania és assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa.
El CTESC considera que s’haurien de millorar els estímuls al treball per tal de facilitar l’activació laboral de totes les persones beneficiàries de la prestació.
El CTESC recomana que s’especifiqui que les necessitats bàsiques es defineixen com les despeses per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat familiar o la unitat de convivència a la qual es pertany i que aquestes despeses també inclouen l’accés a l’educació i la cultura.
El CTESC recomana incloure en la definició de llar, les llars de titularitat d’entitats que tenen cedit l’ús a persones beneficiàries de la prestació i que no és necessari que quan diverses unitats familiars comparteixin col·lectivament un mateix lloguer apareguin totes elles com a coarrendatàries.
El CTESC recomana incorporar a la norma la compatibilitat de les rendes de treball derivades de contractes a temps parcial en els casos de les unitats familiars en les quals el membre amb l’alta laboral sigui un/a fill/a menor de 25 anys i de les unitats familiars en les quals algun membre acrediti una discapacitat igual o superior al 33%.
El CTESC també recomana incorporar a la norma la compatibilitat amb la percepció de la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania, dels ajuts econòmics per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat, física, psíquica o sensorial, els ajuts al lloguer i dels ajuts per a la conservació o manteniment de la llar o a la rehabilitació de l’edifici on aquella s’ubica. El CTESC proposa incorporar com a supòsit per poder tenir dret a la prestació que es tinguin els dos progenitors en presó o que siguin persones víctimes d’explotació sexual o trata.
El CTESC recomana eliminar la previsió que una persona titular de la renda garantida de ciutadania perdi aquesta condició per haver estat declarada legalment incapaç, ja que és contrari als principis i mandats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
El CTESC considera que, per acreditar l’absència excepcional, només hauria de ser necessari presentar la documentació mèdica o hospitalària que acrediti la malaltia o mort del familiar i la documentació que acrediti fefaentment l’absència.
El CTESC està d’acord en què en el cas que un destinatari de la renda garantida de ciutadania accedeixi a un lloc de treball a jornada completa, continuï percebent la prestació complementària d’activació i inserció durant sis mesos. Per la qual cosa recomana eliminar la restricció que aquest dret a sis mesos de prestació complementària es concedirà una sola vegada per a cada destinatari cada dos anys.
El CTESC considera que en els casos en què la prestació no s’hagi suspès, malgrat que s’hagi obtingut un contracte de treball a jornada completa, el que s’hauria de deduir de la prestació a partir del moment en què s’acumulin seixanta dies cotitzats hauria de ser l’import que superi el de la renda garantida i no l’import corresponent a la renda garantida.
El CTESC considera que s’ha d’eliminar el precepte que estableix que en els casos en què es generin efectes econòmics retroactius es pugui fraccionar l’import de la prestació reconeguda.
El CTESC proposa concretar que les taules de Coordinació Territorial de caràcter representatiu s’han de reunir com a mínim trimestralment. D’altra banda, considera que s’hauria d’haver desenvolupat amb més detall l’Acord d’inserció laboral i d’inclusió social.
Finalment, en algunes de les observacions es fan precisions per aclarir qüestions que es considera que la norma deixa indeterminades.
Darrera actualització: 09/10/2024