Dictamen 09/2023

El CTESC recomana que es coordini el procés legislatiu de l’Avantprojecte de llei de foment de l’associacionisme i la Proposició de llei del Tercer Sector, que actualment es troben en tramitació parlamentària, amb l’Avantprojecte de llei de l’economia social i solidària de Catalunya.

El CTESC considera que la norma ordena i promou l’economia social i solidària en l’àmbit de Catalunya, però reconeix les seves limitacions atès que la regulació normativa és principalment de competència estatal i el teixit productiu català està caracteritzat principalment per empreses ordinàries, no pertanyents a l’economia social, motiu pel qual l’àmbit d’aplicació de la llei afecta un nombre d’organitzacions i de persones limitat.

El CTESC considera que els principis i valors de l’economia social i solidària de les organitzacions que la integren s’han d’alinear amb el marc europeu i estatal i que l’establiment de principis i valors, no compartits en el context europeu i estatal, poden convertir la regulació de l’Avantprojecte en un marc no inclusiu ni facilitador de l’activitat econòmica. També considera que s’han de justificar els principis i els valors que les entitats d’economia social i solidària han de complir per a ser considerada entitat d’economia social i solidària, ja que hi ha entitats d’economia social i solidària que no podran complir-los tots i reduirà el nombre d’entitats que podran acreditar-se. D’altra banda, considera que caldria garantir que el desenvolupament reglamentari i la normativa transitòria respectessin la transversalitat de l’economia social i solidària pel que fa a la forma jurídica de les organitzacions de l’economia social, tot i que la regulació de determinats aspectes o elements no s’haurien de remetre a un posterior desplegament reglamentari.

El CTESC considera que la definició d’economia social i solidària hauria de ser la que estableix la Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social. També considera que l’objectiu de la norma de dotar d’un marc jurídic comú de promoció, de foment i d’ordenació de les entitats d’economia social i solidària a Catalunya, per tal que aquesta creixi i incrementi la seva participació en l’economia del país, no ha de menystenir els principis d’una regulació econòmica eficient i afavoridora de la competència, en especial els principis de necessitat, proporcionalitat i mínima distorsió de les restriccions a la competència que s’estableixin. El CTESC considera que el mandat a les administracions públiques catalanes orientat a afavorir l’esquema de relació amb les entitats d’economia social i solidaria a través de la contractació pública pot generar perjudicis de descompensació territorial i d’accessibilitat de la població a unes xarxes estables i consolidades de prestació de serveis sanitaris i determinats serveis socials, on la relació amb l’Administració és la de concertació.

El CTESC considera que si bé la norma no regula la gestió dels serveis socials a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (XSSAP), sí que hi incideix de forma directa i clara. Aquesta regulació restringeix la prestació de serveis socials a la XSSAP als tipus d’entitats referides en l’article 3 de l’Avantprojecte, excloent les entitats mercantils malgrat representar un 80% dels operadors del sector.

El CTESC considera que la norma hauria de detallar la composició, l’organització i el funcionament del Consell Català de l'Economia Social i Solidària i determinar de qui és òrgan consultiu i d’assessorament. També considera que hauria d’emetre informe preceptiu i vinculant sobre els indicadors i les dades que s’han de tenir en compte per verificar el compliment dels requisits establerts en la norma.

El CTESC recomana que la norma tingui en consideració les competències que disposa el Govern de la Generalitat en relació amb la definició de continguts dels diferents nivells educatius així com el respecte a la priorització del principi d’autonomia universitària. També considera que les administracions catalanes han de facilitar el coneixement sobre l’economia social i solidària a tota la ciutadania i especialment als infants i joves.

El CTESC entén que és necessari impulsar les polítiques públiques d’habitatge però considera que aquest tipus de polítiques s’haurien d’abordar en normatives específiques d’habitatge.

El CTESC recomana que la definició de béns comuns tingui una relació amb la definició més habitualment acceptada en l’àmbit acadèmic, més enfocada en la provisió comunitària o col·lectiva de determinats béns i serveis, i separar-la de la forma jurídica de l’organització que presta aquests béns i serveis.

El CTESC recomana la supressió de l’article 22.2 atès que l'adopció d’incentius fiscals genera una càrrega important en el nivell de deute del país així com ineficiències si no es discrimina adequadament el col·lectiu o col·lectius als qual s’adreça.

El CTESC demana la supressió de la disposició addicional primera ja que considera que la regulació de la participació institucional en l’àmbit socioeconòmic ja queda regulada en l’article 45.6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. D’altra banda, la participació institucional en l’àmbit de les polítiques d'ocupació es regula en la Llei 13/2015 d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Decret llei 9/2020 ja regula la participació institucional en els àmbits del diàleg social permanent i la concertació social.

El CTESC considera que en l’exposició de motius s’obvia el paper fonamental que va tenir el moviment obrer en el desenvolupament històric d’algunes de les formes cooperatives i comunitàries que actualment formen part de l’àmbit de l‘economia social i solidària i proposa algunes redaccions, a fi d’esmenar-ho.