Dictamen 11/2016

El CTESC destaca que la regulació de beneficiaris de la tarifa social del cànon de l’aigua és una mesura que pot contribuir a millorar la qualitat de vida de persones en risc d’exclusió social, tot i que considera que s’hauria d’haver ampliat el col·lectiu de beneficiats. També considera positiu que es destini l’import de certes sancions de l’Agència Catalana del Consum a la lluita contra la pobresa energètica.

Pel que fa a les taxes, es recomana reduir la taxa per ocupació privativa del domini públic portuari en el cas que els contribuents acreditin l’aplicació de mesures de reducció de les emissions de partícules o gasos contaminants a l’atmosfera. També es recomana revisar la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta, atès que podria repercutir conceptes similars i els increments d’entre el 15% i el 37% de les taxes per la gestió tècnica de serveis facultatius agronòmics ja que no es corresponen amb un increment proporcional de les despeses associades al tràmit. Pel que fa a les bonificacions de la taxa de les certificacions d’edificis o habitatges existents, es considera que la norma hauria de ser més ambiciosa i incorporar els edificis o habitatges tipus C.

El CTESC considera que la norma hauria d’establir mesures per tal que les taxes aplicables al desenvolupament de mòduls formatius vinculats a certificats de professionalitat d'iniciativa privada no esdevinguessin una barrera per optar a aquests certificats. Així mateix, considera que caldria afegir a la deducció de l’IRPF les donacions als centres tecnològics, atès que aquests fan arribar la innovació a les empreses, especialment, a les petites i mitjanes.

El CTESC valora el cànon sobre la deposició i la incineració de residus municipals com un incentiu a la valorització de residus. També es considera que la prohibició del lliurament gratuït de bosses de plàstic pot contribuir a avançar vers objectius ambientals.

El CTESC valora les mesures per promoure la lliure concurrència i la prevenció del frau en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, ja que potencia la transparència en els processos de licitació, afavoreix la igualtat i no discriminació entre els licitadors i evita una eventual arbitrarietat de l’òrgan de contractació.

En relació amb les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent, el CTESC proposa afegir les societats cooperatives com entitat en la qual es pot invertir.

El CTESC considera que haurien d’estar exemptes de l’impost sobre les estades en establiments turístics les realitzades per persones amb discapacitat acreditada igual o superior al 33 per cent, així com de les persones que l'acompanyin. I pel que fa a la destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme s’hauria de tenir en compte l’accessibilitat tant en els projectes com en les actuacions.

El CTESC considera que cal garantir que els agents econòmics i socials del territori relacionats amb el turisme hagin de ser consultats pels ens locals a l’hora de determinar les polítiques d’implantació de les millores turístiques derivades de l’ingrés de recursos provinents de la taxa.

El CTESC considera necessari que en el tràmit d’audiència sobre la tramitació dels plans de protecció del medi natural i del paisatge i sobre l’elaboració i la tramitació de la proposta d’espais perquè siguin seleccionats per la Comissió Europea com a llocs d’importància comunitària es tinguin en compte les organitzacions professionals agràries més representatives, així com els representants del món cooperatiu agrari.

Vots particulars

En relació amb els vots particulars, CCOO i UGT  bàsicament critiquen que la norma no reculli aspectes fonamentals de la Resolució 17/XI del Parlament relatives a millorar les figures fiscals existents com ara l’impost de successions, el de patrimoni o el tram autonòmic de l’IRPH per tal d’incrementar ingressos i garantir un sistema fiscal més progressiu. També consideren que l’impost sobre les estades en establiments i equipaments turístics situats a Catalunya hauria de ser més ambiciós.

Foment i Fepime consideren que l’economia catalana es troba en període d’expansió i recomanen que no es continuï amb la inèrcia de crear nous impostos. Consideren que les modificacions substancials que la norma introdueix tant en normativa tributària com administrativa pot generar inseguretat jurídica. Demanen l’eliminació de l’impost sobre begudes ensucrades i consideren que en la revisió dels imports de determinades taxes s’han aplicat increments del 4% sense tenir en compte les darreres taxes d’inflació. També sol·liciten la inaplicació de l’augment del 10% d’increment de la taxa del joc. Recomanen que les mesures en matèria de contractació pública es traslladin al Projecte de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública que el Parlament està tramitant pel procediment d’urgència.

PIMEC considera que els nous impostos introduïts en la norma tenen suficient entitat com per tramitar-se de forma separada d’aquesta. Consideren que els establiments culturals no haurien d’estar gravats per l’impost sobre grans establiments comercials. Consideren que és discriminatori gravar les begudes ensucrades envasades perquè es consideren perjudicials per a la salut i en canvi no es graven altres productes que s’han demostrat que són perjudicials. Consideren que a les cases de colònies que prestin serveis turístics d’allotjament no se’ls hauria d’aplicar l’impost sobre les estades en establiments turístics.

Unió de Pagesos presenta un vot particular perquè el Dictamen no recull cap objecció a la introducció d’un règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes. Consideren que el règim sancionador només ha de servir per poder sancionar actuacions intencionades que comporten risc de contaminació i són incompliments d’obligacions establertes legalment. D’altra banda consideren gravoses les taxes establertes per al sector equí i demanen que es clarifiqui el subjecte passiu i es justifiqui l’import o la periodicitat de la taxa sobre Declaracions Veterinàries Responsables.

JARC considera que les memòries que acompanyen la norma no justifiquen les taxes adreçades a l’àmbit agrari. No comparteixen la introducció de noves taxes ni l’increment, entre el 15% i el 37% de les existents. Indica que hi ha obert un procés de treball interdepartamental per a la millora de la normativa aplicable en matèria de gestió de dejecció ramaderes i fertilització on hi participa el sector i altres interlocutors i el contingut d’aquesta norma no els hi ha estat comunicat. Tenint en compte que l’augment de fauna salvatge és una qüestió cada cop més preocupant consideren que la modificació de la taxa pels permisos de caça major portarà conseqüències en prevenció, lluita o reparació per a particulars i empreses. També considera que no s’han avaluat els impactes que suposarà la modificació de la Llei 12/1985 d’espais naturals.

La Confederació de  Cooperatives de Catalunya valora que el Govern tipifiqui infraccions en matèria de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants que poden perjudicar el medi ambient i la salut de les persones però no comparteixen alguns criteris per determinar quan una pràctica pot ser considerada infracció i tampoc comparteixen part de les gradacions de gravetat fixades en la norma. Consideren que l’establiment d’un règim sancionador en aquesta matèria només ha de servir per poder sancionar actuacions intencionades i la tipificació de les sancions ha de ser sobre accions comprovables. Indica que hi ha obert un procés de treball interdepartamental per a la millora de la normativa aplicable en matèria de gestió de dejecció ramaderes i fertilització on hi participa el sector i altres interlocutors recomana suprimir els apartats de la norma referits a gestió de dejecció i fertilitzants i treballar-los en els esmentats grups.

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social considera que en aquesta norma s’hauria de regular el temps de treball i la segona activitat en el cos de mossos d’esquadra, bombers de la Generalitat i policies locals tenint en compte les necessitats dels membres del Cos que siguin persones amb discapacitats o siguin familiars d’una persona amb discapacitat fins el segon grau de consanguinitat amb la finalitat de garantir-los més flexibilitat horària i l’adaptació del lloc de treball.