Dictamen 03/2026

El CTESC insta que les lleis de mesures complementàries dels pressupostos es restringeixin a aquells aspectes que tenen relació directa amb les modificacions normatives derivades de la llei de pressupostos, ja que incorporen modificacions legislatives relatives a temes que no tenen relació directa amb l’àmbit pressupostari i que haurien de poder ser recollides en altres normes, la qual cosa permetria un debat parlamentari amb garantia i transparència.

Pel que fa a les taxes, el CTESC recomana fer un seguiment específic de l’impacte de les mesures i també valorar l’impacte dels increments i garantir que l’aplicació de les noves taxes es faci amb criteris de proporcionalitat. En alguna taxa es recomana que es revisi el seu import atès que podria ser desproporcionat al servei que es dona o bé podria tenir efectes negatius en la prestació. En d’altres taxes, que estableixen deduccions, el CTESC considera convenient valorar criteris que permetin una aplicació més ajustada del règim de deduccions.

En el marc de modificació de la Llei de finances públiques de Catalunya, el CTESC recomana que en els procediments de concurrència competitiva per a l’assignació de recursos públics s’estableixi que el criteri econòmic no tingui una ponderació determinant, i que es prioritzin la qualitat tècnica, l’impacte social i la capacitat d’execució de les actuacions, garantint una gestió eficient, equitativa i orientada a l’interès general dels fons públics.

Pel que fa a la regulació del procediment legislatiu, el CTESC constata que la tramitació se simplifica però considera que seria necessari preservar els mecanismes i espais consultius i de diàleg amb els sectors afectats i recomana l’elaboració d’un informe de retorn que reculli els resultats de la participació. Es considera que la tramitació urgent de les disposicions normatives no justifica que s’elimini l’obligació d’elaborar la memòria d’avaluació i que les iniciatives normatives tramitades per la via d’urgència han de passar pel procediment de consulta del CTESC i de l’Institut Català de les Dones, per dictaminar el seu impacte social, econòmic i en matèria de gènere. En relació amb el procediment per a l’experimentació normativa i al procediment per aprovar un espai de proves controlat, el CTESC considera que els resultats haurien de ser avaluats per comissions integrades per experts, agents socials i entitats socials.

El CTESC recomana accelerar l’agilització i la simplificació administrativa, especialment per als autònoms, les micro i petites empreses i les entitats socials petites, amb l’objectiu de reduir la càrrega documental, els tràmits reiteratius i les comprovacions no essencials.

L’establiment del deure d’intercanvi i ús compartit de dades entre òrgans i entitats de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic amplia els fluxos de dades utilitzades per a l’exercici de funcions públiques. El CTESC considera que cal garantir que l’operativització d’aquest intercanvi incorpori mecanismes de governança, qualitat, actualització i traçabilitat de la dada, així com canals efectius de correcció d’errors, per evitar que possibles disfuncions tinguin efectes adversos sobre procediments administratius que afecten persones físiques i jurídiques, especialment en l’àmbit d’ajuts, serveis o relacions recurrents amb l’Administració. D’altra banda, considera que l’intercanvi o cessió de dades entre serveis socials i sanitaris s’hauria de fer amb protocols clars de consentiment informat i garantint el principi de transparència i el dret de revocació.

El CTESC considera que els increments anuals de la quota del cànon de l’aigua no haurien de superar la mitjana de l’increment dels salaris acordats pels convenis anuals i haurien d’anar vinculats a l’objectiu d’assolir un 75%, com a mínim, del rendiment de la xarxa. D’altra banda, l’actualització anual del cànon de l’aigua s’hauria de fer anualment mitjançant les lleis de pressupostos.

Pel que fa als tributs propis, el CTESC recomana que les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent s’ampliï a les societats cooperatives. També recomana que es regulin les deduccions per aportacions a fons perdut pel desenvolupament i finançament d’activitats dins de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària.

En l’àmbit de la funció pública, el CTESC considera que es pot tenir un segon lloc de treball quan la primera activitat no sigui a jornada completa i la segona tingui una jornada màxima del temps restant per assolir la jornada completa. També es considera que no s’hauria d’incloure en aquesta norma la regulació de les àrees d’especialitat dels llocs de treball. Tenint en compte l’Acord de la Mesa General dels empleats i empleades públics de la Generalitat de Catalunya, arran de la negociació dels processos d’estabilització, el CTESC considera que les noves vacants que s’adjudiquen als aspirants que hagin aprovat el procés selectiu sense obtenir plaça han de ser amb caràcter provisional.

El CTESC considera que les organitzacions empresarials i sindicals més representatives haurien d’estar representades al Consell d’Administració de l'Institut Català d'Energia i s’haurien d'incorporar al nou procediment d’auditories de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya en qualitat d’observadors. D’altra banda, les organitzacions empresarials més representatives haurien d’estar representades al Consell General de Participació de l'Agència Catalana de Turisme i els plans de protecció del medi natural i del paisatge s'haurien de sotmetre a un procediment d'informació pública i a un tràmit d'audiència també als agents socials representatius del territori.

La norma planteja una excepció en la normativa de fundacions públiques de la Generalitat, el CTESC considera que suposa aprofundir en la privatització de la Universitat Oberta de Catalunya i no aborda els problemes estructurals d’infrafinançament que pateix aquesta universitat, així com les seves especificitats com a universitat en línia, que requeririen d’un abordatge més ampli.

El CTESC no està d’acord en la modificació del règim jurídic del Consorci Fira internacional de Barcelona, atès que es incompatible amb la Llei de consorcis estatal, tal i com reconeix el Tribunal Constitucional.

El CTESC recomana que es reforci la coherència de les mesures fiscals i administratives amb els objectius de les polítiques socials vigents, especialment en matèria d’inclusió social, autonomia personal i garantia dels drets de les persones. També recomana ampliar les exempcions fiscals i bonificacions per a persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social severa i no derogar les tres disposicions que recullen prestacions socials de caràcter econòmic.

Pel que fa a les prestacions socials de caràcter econòmic, el CTESC constata que es desvincula la prestació complementària de la Generalitat a la pensió no contributiva per invalidesa o jubilació de l’Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) per un nou model de càlcul de la quantia de la prestació basat en la prestació no contributiva, al qual se li aplica un percentatge que no es considera suficient, ni garanteix la seva revisió en forma i freqüència. En cas de no mantenir l’IRSC com a indicador per determinar el càlcul d’aquesta prestació, el CTESC considera que s’hauria de concretar en quina llei i amb quin tipus de periodicitat s’establirà el percentatge que s’ha d’aplicar a la pensió no contributiva màxima per obtenir la quantia de la prestació complementària de la pensió esmentada a càrrec de la Generalitat.

Pel que fa a les modificacions de la Llei del dret a l’habitatge, el CTESC recomana que el conveni especial de finançament incorpori l'obligació d’assegurar condicions de finançament equivalents o més favorables a les existents en el mercat, prèviament a l'adhesió, mitjançant simulacions de quotes, desglossament de costos i taxa anual equivalent. També es proposa regular un límit a l'import finançable, vinculat al valor taxat de l'immoble, i establir regles diferenciades per a persones físiques amb un o dos immobles arrendats, garantint condicions més favorables i protegides. D’altra banda, el CTESC considera que el conveni especial de finançament hauria de concretar les limitacions dels guanys que se’n puguin derivar posteriorment de les compravendes dels immobles que han estat objecte del conveni de rehabilitació.

Pel que fa a les quotes de retorn del finançament rebut en l’aprovació dels convenis especials de finançament, el CTESC proposa replantejar la quota establint límits màxims al cost total, fixant un termini d'amortització adaptats a les necessitats de cada conveni, preveient ajornaments i fraccionaments amb criteris objectius. Pel que fa a la gestió i recaptació de les quotes, el CTESC considera que l'aplicació del procediment de constrenyiment administratiu suposa una càrrega excessiva i proposa introduir un procediment que inclogui la possibilitat d'esmena i pla de pagaments sense recàrrecs quan concorrin condicions objectives.

Pel que fa a l’autopromoció en plans d'habitatge, el CTESC considera que la inclusió en plans públics hauria de tenir incentius addicionals per al propietari inversor, com ara prioritat en subvencions, bonificacions fiscals i reduccions de taxes administratives relacionades amb obres i llicències.

Pel que fa a la modificació de la Llei d’urbanisme, el CTESC recomana que no es modifiqui l’article que estableix el concepte de solar i no està d’acord en què s’ampliï la capacitat de fer allotjament de treballadors temporers agrícoles en sòl no urbanitzable ni amb la disposició que permet l’ús de sòl terciari (per a usos comercials o d’oficines) per a temporalment fer habitatges de protecció sense fer canvi d’usos urbanístics.

D’altra banda, el CTESC considera que la capacitat màxima d’ocupació de les llars ha de ser la que estableix la cèdula d’habitabilitat i que no es pot limitar a 4 la capacitat màxima per a persones usuàries turístiques.

Pel que fa la Carta municipal de Barcelona, el CTESC recomana el manteniment de les competències del Ple en matèria de relacions de llocs de treball i retribucions i no està d’acord que a la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona se li elimini la funció d’emetre l'informe preceptiu i l'aprovació definitiva dels projectes per a l'autorització d'usos i obres en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat. Atès que es preveu que l’Ajuntament de Barcelona pugui crear un òrgan especialitzat i funcionalment independent amb competències per resoldre els recursos especials en matèria de contractació que s’interposin contra els actes recurribles dictats pels poders adjudicadors adscrits al seu sector públic, el CTESC recomana analitzar quins beneficis aportaria a la ciutadania, tenint en compte que ja existeix el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

En el marc de la modificació de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de migracions i refugi, el CTESC recomana que es reforci la capacitat d’intervenció de la Generalitat en situacions específiques de possible vulneració de drets, especialment en els procediments de determinació de l’edat de joves migrants no acompanyats.

Foment ha presentat un vot particular per fer constar una consideració que no ha comptat amb el suport de la majoria dels membres del CTESC i que, per aquest motiu, no s’ha incorporat al text final del dictamen. També indica en quines observacions del dictamen no està d’acord.