Inici > Documents > Dictàmens > 2024 > Dictamen 01/2024
Dictamen 01/2024
sobre l'Avantprojecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials
Òrgan d’aprovació
Executiva
Data d’aprovació
04/03/2024
Aprovació
4 a favor, 0 en contra, 2 abstencions
Vots particulars
4
Observacions generals
11
Observacions a l’articulat
59
Grau d'acceptació
Norma en tràmit.
Resum
El CTESC valora l’Avantprojecte de llei ja que recull les oportunitats que ofereixen la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, i la Llei 9/2017, de contractes del sector públic de l’Estat.
El CTESC considera que la norma no hauria de fixar la reserva o preferència per a la provisió de serveis socials a una tipologia d’entitat d’entre les que conformen la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
El CTESC assenyala que la prestació de serveis socials d’atenció pública s’ha de configurar tenint en compte els principis de transparència i no discriminació i atenent criteris d’eficiència, eficàcia i efectivitat, situant la persona al centre i garantint la qualitat, accessibilitat i continuïtat del servei. També considera que el criteri d’utilitat social ha de ser prioritari i recomana tenir en compte l’impacte territorial.
El CTESC considera que, per poder assegurar una evolució del salari del personal de les entitats proveïdores, equiparable amb el sector públic, no és suficient tenir en compte l’evolució dels salaris del sector públic, sinó que també cal garantir aquesta equiparació en les condicions socials del personal. També considera que els increments en el cost de referència hauran d’incloure el cost laboral total i s’hauria de tenir en compte l’autonomia de la negociació col·lectiva de les parts.
El CTESC indica que s’hauria de definir el procediment d’integració de les persones treballadores a l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya i determinar les condicions en les quals es transfereixen aquestes persones treballadores, així com dotar d’una garantia d’estabilitat en l’ocupació o en la condició de funcionaris. També s’hauria de preveure, i no extingir, els llocs de treball ocupats per personal funcionari que exerceix potestats públiques.
El CTESC considera que la dotació econòmica de l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya ha de ser suficient i hauria de permetre ampliar la cobertura dels serveis socials a través de la gestió pública directa i intentar reconduir a l’àmbit públic serveis que fins ara es gestionen per part de les entitats privades. D’altra banda, el CTESC considera que les prestacions garantides de la Cartera de serveis no poden quedar condicionades per la disponibilitat pressupostària ja que contravindria les previsions de la llei de serveis socials.
El CTESC recomana que els representants dels agents econòmics i socials més representatius de Catalunya formin part del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, del Consell de Govern de l’Agència Pública de Serveis Socials, del Comitè de Provisió de Serveis Socials i haurien de participar en l’establiment del sistema de càlcul de costos dels serveis socials inclosos en la cartera de serveis socials.
El CTESC assenyala que, per augmentar la publicitat i la transparència, tota la documentació relativa a l’acció concertada (convocatòria, acords, planificació...) s’hauria de publicar a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i, a la plataforma pròpia per a la provisió mitjançant acció concertada que posteriorment es pugui crear. D’altra banda, recomana que la convocatòria publica concreti els mecanismes d’avaluació que s’aplicaran.
El CTESC considera que, en la contraprestació econòmica de l’acció concertada, que s’hauria de revisar cada any, s’ha de tenir en compte les necessitats d’inversió i evitar que la tarifa només inclogui costos fixos i variables.
El CTESC recomana que, quan es regula els servei opcionals es tingui en compte, per evitar el caràcter discriminatori en l’accés als serveis opcionals, l’entitat pugui buscar finançament alternatiu, inclòs via subvencions, per a poder reduir el cost del servei opcional per les persones o bé sufragar el cost sencer.
El CTESC considera que, per l’autorització de serveis socials, s’hauria d’incloure com a requisit l’acreditació de la solvència econòmica i tècnica de les entitats de serveis socials. D’altra banda, considera que totes les entitats públiques haurien de complir els mateixos requisits que la resta d’entitats proveïdores i també haurien d’estar acreditades.
El CTESC recomana que no puguin participar en l’acció concertada les entitats o representants legals que hagin estat sancionades, administrativament o penalment, per infraccions molt greus; i que sigui un supòsit d’extinció de l’acord d’acció concertada quan hi hagi una sanció ferma derivada d’una infracció molt greu tipificada en la LISOS. També recomana que s’inclogui com a causa de suspensió del servei l’impagament per part de l’Administració durant quatre mesos consecutius o sis alterns i l’impagament de l’actualització o increments dels costos salarials del servei derivats als convenis col·lectius o altres normatives d’obligat compliment.
El CTESC considera que l’acord directe ha de tenir un ús excepcional, s’ha de justificar de manera objectiva les causes que el motiven, s’ha de garantir l’eficiència pressupostària del servei i no ha de distorsionar indegudament la competència.
El CTESC considera que les prestacions garantides de la cartera de serveis no poden quedar condicionades per la disponibilitat pressupostària ja que contravindria les previsions de la llei de serveis socials.
En aquest dictamen s’han presentat quatre vots particulars, un conjuntament CCOO i UGT, un Foment, un Pimec i un conjunt de la Taula del Tercer Sector Social i de la Confederació de Cooperatives.
El CTESC considera que la norma no hauria de fixar la reserva o preferència per a la provisió de serveis socials a una tipologia d’entitat d’entre les que conformen la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
El CTESC assenyala que la prestació de serveis socials d’atenció pública s’ha de configurar tenint en compte els principis de transparència i no discriminació i atenent criteris d’eficiència, eficàcia i efectivitat, situant la persona al centre i garantint la qualitat, accessibilitat i continuïtat del servei. També considera que el criteri d’utilitat social ha de ser prioritari i recomana tenir en compte l’impacte territorial.
El CTESC considera que, per poder assegurar una evolució del salari del personal de les entitats proveïdores, equiparable amb el sector públic, no és suficient tenir en compte l’evolució dels salaris del sector públic, sinó que també cal garantir aquesta equiparació en les condicions socials del personal. També considera que els increments en el cost de referència hauran d’incloure el cost laboral total i s’hauria de tenir en compte l’autonomia de la negociació col·lectiva de les parts.
El CTESC indica que s’hauria de definir el procediment d’integració de les persones treballadores a l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya i determinar les condicions en les quals es transfereixen aquestes persones treballadores, així com dotar d’una garantia d’estabilitat en l’ocupació o en la condició de funcionaris. També s’hauria de preveure, i no extingir, els llocs de treball ocupats per personal funcionari que exerceix potestats públiques.
El CTESC considera que la dotació econòmica de l’Agència Pública de Serveis Socials de Catalunya ha de ser suficient i hauria de permetre ampliar la cobertura dels serveis socials a través de la gestió pública directa i intentar reconduir a l’àmbit públic serveis que fins ara es gestionen per part de les entitats privades. D’altra banda, el CTESC considera que les prestacions garantides de la Cartera de serveis no poden quedar condicionades per la disponibilitat pressupostària ja que contravindria les previsions de la llei de serveis socials.
El CTESC recomana que els representants dels agents econòmics i socials més representatius de Catalunya formin part del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, del Consell de Govern de l’Agència Pública de Serveis Socials, del Comitè de Provisió de Serveis Socials i haurien de participar en l’establiment del sistema de càlcul de costos dels serveis socials inclosos en la cartera de serveis socials.
El CTESC assenyala que, per augmentar la publicitat i la transparència, tota la documentació relativa a l’acció concertada (convocatòria, acords, planificació...) s’hauria de publicar a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i, a la plataforma pròpia per a la provisió mitjançant acció concertada que posteriorment es pugui crear. D’altra banda, recomana que la convocatòria publica concreti els mecanismes d’avaluació que s’aplicaran.
El CTESC considera que, en la contraprestació econòmica de l’acció concertada, que s’hauria de revisar cada any, s’ha de tenir en compte les necessitats d’inversió i evitar que la tarifa només inclogui costos fixos i variables.
El CTESC recomana que, quan es regula els servei opcionals es tingui en compte, per evitar el caràcter discriminatori en l’accés als serveis opcionals, l’entitat pugui buscar finançament alternatiu, inclòs via subvencions, per a poder reduir el cost del servei opcional per les persones o bé sufragar el cost sencer.
El CTESC considera que, per l’autorització de serveis socials, s’hauria d’incloure com a requisit l’acreditació de la solvència econòmica i tècnica de les entitats de serveis socials. D’altra banda, considera que totes les entitats públiques haurien de complir els mateixos requisits que la resta d’entitats proveïdores i també haurien d’estar acreditades.
El CTESC recomana que no puguin participar en l’acció concertada les entitats o representants legals que hagin estat sancionades, administrativament o penalment, per infraccions molt greus; i que sigui un supòsit d’extinció de l’acord d’acció concertada quan hi hagi una sanció ferma derivada d’una infracció molt greu tipificada en la LISOS. També recomana que s’inclogui com a causa de suspensió del servei l’impagament per part de l’Administració durant quatre mesos consecutius o sis alterns i l’impagament de l’actualització o increments dels costos salarials del servei derivats als convenis col·lectius o altres normatives d’obligat compliment.
El CTESC considera que l’acord directe ha de tenir un ús excepcional, s’ha de justificar de manera objectiva les causes que el motiven, s’ha de garantir l’eficiència pressupostària del servei i no ha de distorsionar indegudament la competència.
El CTESC considera que les prestacions garantides de la cartera de serveis no poden quedar condicionades per la disponibilitat pressupostària ja que contravindria les previsions de la llei de serveis socials.
En aquest dictamen s’han presentat quatre vots particulars, un conjuntament CCOO i UGT, un Foment, un Pimec i un conjunt de la Taula del Tercer Sector Social i de la Confederació de Cooperatives.
Darrera actualització: 03/07/2024