Dictamen 03/2020

El CTESC lamenta que el Govern no hagi pres en consideració les observacions realitzades en el Dictamen 1/2019 sobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a l’exercici 2019, ja que en aquest Dictamen es veu en la necessitat de reiterar-les.

El CTESC constata que, en alguns casos, la memòria d’avaluació d’impacte no proporciona informació suficient per poder avaluar els imports de les taxes i la memòria econòmica no justifica suficientment les mesures adoptades.

El CTESC considera que les modificacions de les diferents lleis s’haurien de fer tramitant una llei específica i mitjançant el diàleg amb el sector i no considera adient que es facin en la Llei d’acompanyament dels pressupostos. També considera que vulnera el principi de reserva de llei l’habilitació al Govern perquè mitjançant un decret pugui transformar, suprimir, dissoldre, fusionar o desvincular l’Administració de les entitats afectades pel Pla de simplificació i reordenació del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat.

El CTESC recomana tenir en compte la situació de les persones amb discapacitat en àrees com l’esport, el suport a les famílies, l’accessibilitat a la informació i les taxes als vehicles.

El CTESC insta el Govern a elaborar un Pla d’actualització, modernització i digitalització del Registre de Cooperatives i a adequar el reglament del Registre de Cooperatives a l’establert a la Llei de cooperatives.

El CTESC valora els estímuls per utilitzar la tramitació electrònica a partir de bonificacions de les taxes. El CTESC recomana reduir els coeficients d’eficiència per als sistemes de gestió ambiental EMAS, reduint amb caràcter general el gravamen del cànon de l’aigua, i que aquesta reducció sigui major per a les pimes. També proposa mantenir els actuals terminis, al mes de març, de presentació de les declaracions del cànon de l’aigua, ja que l’escurçament de terminis (presentació al mes de gener) podria comportar dificultats a les empreses subministradores. D’altra banda, proposa eliminar la modificació que es fa al coeficient per a l’ús ramader de l’aigua i que continuï com fins ara al 0%. Amb l’actualització del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, el CTESC alerta sobre la possibilitat de generar canvis en els fluxos d’aquests residus cap a instal·lacions d’incineració, reduint la capacitat d’incrementar les recollides selectives i el seu aprofitament material.

El CTESC considera que es comença a donar resposta a les necessitats de la societat i dels ecosistemes amb la incorporació de nous criteris en la fiscalitat d’activitats amb impactes i riscos ambientals. Tot i així, considera que s’hauria de modificar la base imposable per les activitats relacionades amb els processos de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica i que les  instal·lacions de cogeneració d’alta eficiència no haurien d’estar subjectes  a l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

En relació amb les taxes en matèria de ramaderia es proposa eliminar la modificació de la taxa que regula l’expedició del document d’identificació equina per a èquids de criança i renda. Es recomana una bonificació del 100% en el cas que les persones interessades presentin la sol·licitud d’extensió de la documentació sanitària de trasllat per mitjans telemàtics. També es recomana que les explotacions incloses en un pla gestionat per un centre de gestió estiguin exemptes de pagar la taxa per la tramitació dels plans de gestió de dejeccions ramaderes de manera individual.

En matèria de control sanitari, el CTESC recomana reduir les taxes aplicables a les autoritzacions, anotacions, registres administratius i controls sanitaris, en el cas dels establiments de petita capacitat.

En matèria d’habitatge, el CTESC valora la bonificació de les escriptures públiques de constitució en règim de propietat horitzontal per parcel·les, però considera que la bonificació s’hauria de fer extensiva a polígons industrials i logístics en declivi i hauria d’anar més enllà del 31 de desembre del 2021. També considera necessari mantenir el tràmit de la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges com es troba en l’actualitat, ja que, encara que es tracti d’un doble tràmit, aporta un plus de garantia al ciutadà. D’altra banda, entén que la reducció del termini de revenda per beneficiar-se de la bonificació de la quota per la transmissió d’habitatges a empreses immobiliàries, de cinc a tres anys, pot ser contraproduent per fomentar la venda d’habitatges de segona mà. El CTESC proposa incrementar la bonificació en el cas dels habitatges accessibles que es destinin a lloguer assequible. També recomana que s’apliqui una bonificació del 100% en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en les adquisicions d'habitatges per part de promotors socials sense ànim de lucre per destinar-los a habitatge de protecció oficial de lloguer o cessió d'ús. El CTESC considera que el producte dels béns immobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada hauria de destinar-se al fons de lloguer públic i que s’hauria d’eliminar la possibilitat que l’Institut Català del Sòl destini els imports de les fiances a la creació de sòl amb destí industrial o comercial o a altres finalitats que li són pròpies, ja que fins ara estava limitat a la construcció pública d’habitatge.

El CTESC considera que l’habilitació a l’Administració per comprovar d’ofici dades dels administrats s’hauria de fer extensiva per comprovar la situació de risc d’exclusió residencial.

En relació amb la modificació de la Llei de funció pública, el CTESC considera que no és adequat allargar els terminis en els expedients disciplinaris, considera excessiu que es desestimi la sol·licitud d’autorització de compatibilitat de les activitats per silenci administratiu i no està d’acord en què s’atorgui la condició d’agent de l’autoritat als vigilants municipals.

El CTESC considera que el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera del districte de conca fluvial de Catalunya hauria d’incloure el dret d’indemnització a les empreses subministradores pel compliment de les mesures que s’adoptin. També considera que les mesures de compensació del Govern a les entitats locals de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries per l’import del cànon del control d’abocaments s’haurien de fer extensives a la resta de subjectes passius que assumeixen aquest tribut. D’altra banda, considera que el contingut mínim de l’auditoria sobre l’eficàcia hidràulica del servei de subministrament hauria d’incloure la causa per la qual existeix aigua no lliurada (errors en la lectura dels comptadors, pèrdues comercials, pèrdua d’aigua per avaries a la xarxa fortuïtes o provocades).

Els vots particulars presentats per CCOO i UGT, per Foment i per PIMEC  bàsicament s’han formulat basant-se en observacions que han estat presentades per aquestes organitzacions i que no han tingut el suport dels membres del CTESC  o per manifestar el desacord amb algunes observacions recollides en el Dictamen.