Dictamen 19/2022

El CTESC recomana que les lleis de mesures complementàries dels pressupostos es restringeixin a regular les qüestions directament relacionades amb les modificacions normatives derivades de la Llei de pressupostos. D’altra banda, considera que les modificacions legislatives que es realitzen sobre qüestions que no tenen relació directa amb l’àmbit pressupostari haurien de ser recollides en altres normes legals, la qual cosa permetria un debat parlamentari concret i aportaria majors garanties i transparència en el procediment. També considera que no és adequada la tècnica legislativa per la qual una norma amb rang de llei modifica un decret. El CTESC entén que els procediments adequats a cada iniciativa legislativa són essencials per garantir la seguretat jurídica.

El CTESC considera que el Govern hauria d’iniciar en l’exercici 2023 la revisió i actualització de la Cartera de Serveis Socials amb la finalitat d’ajustar la xarxa d’atenció pública a les necessitats socials de la ciutadania.

El CTESC no està d’acord amb un seguit de modificacions pel que fa als tributs com ara: l’increment de la deducció en el tram autonòmic de l’IRPF, que la base sobre la que s’apliqui la reducció de les finques rústiques comprengui tant el valor del terreny com de les construccions ubicades en la finca forestal, l’augment del límit màxim de reducció de la deducció en les donacions de diners a favor de descendents per constituir o adquirir un negoci professional o empresa o per adquirir participacions.

D’altra banda, el CTESC considera que el manteniment de la finca rústica en el patrimoni de l’adquirent per gaudir de les reduccions, s’hauria d’equiparar a la de l’habitatge habitual o a la de l’empresa familiar i passar de 10 a 5 anys. També considera que en els requisits per la reducció per la donació d’un habitatge o diners per habitatge habitual s’hauria d’incorporar el percentatge del terreny que es destinarà a la construcció de l’habitatge habitual.

En els casos dels escorxadors i dels establiments de manipulació de caça, el CTESC considera que s’ha d’ampliar l’horari regular nocturn objecte de deducció de taxes i que no s’han de considerar incompliment les modificacions horàries per causes sobrevingudes no imputables a l’empresa. També considera que els escorxadors han de poder deduir-se la totalitat del cost que els suposarà la contractació del servei a les entitats de serveis de suport al control veterinari oficial habilitades per l’òrgan administratiu competent.

El CTESC recomana que les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent s’ampliï a les societats cooperatives.

D’altra banda el CTESC recomana que en el tipus impositiu aplicable a la transmissió d’un immoble es considerin persones amb discapacitat les que tinguin la consideració legal de persona amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, tal com preveu el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

El CTESC recomana incloure una bonificació del 95% en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en les escriptures públiques relacionades amb la promoció d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús.

Pel que fa a la regulació sobre els béns de domini públic, el CTESC considera que la regulació és excessiva respecte de la justificació exposada a la memòria d’avaluació d’impacte.

El CTESC considera que entre la documentació que s’ha d’adjuntar al projecte de llei de pressupostos s’hauria d’incloure un informe sobre la perspectiva de gènere i LGTBIQ+ i  un informe sobre la responsabilitat social i ambiental.

El CTESC considera que les societats d’auditoria i auditors de comptes contractats del sistema privat no haurien de tenir atribucions d’autoritat per poder fer revisions dels sistemes informàtics de gestió d’entitats públiques, i que aquesta funció només la pot exercir el personal inspector de l’Administració pública. D’altra banda, considera que la condició d’agent d’autoritat del personal de la Intervenció General s’hauria de limitar al personal que exerceixi funcions de control financer. El CTESC també considera que totes les auditories financeres dels comptes anuals de les entitats del sector públic s’han de d’incloure en el pla anual d’actuacions de control aprovat per cada exercici econòmic per la Intervenció General i que el seu cost ha d’estar regulat en els pressupostos anuals de la Intervenció General.

El CTESC considera que els membres de la comissió mixta de seguiment s’haurien d’incloure com a subscriptors del Codi de principis i conductes recomanables a la contractació pública i les declaracions de béns i interessos.

El CTESC considera que s’hauria de regular de forma més concreta l’assignació passiva als consellers de la Generalitat i especificar els criteris i condicions que determinen la seva quantia i durada, així com el seu procediment administratiu.

El CTESC recomana modificar l’article 8.2 del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, per introduir que el finançament que es concedeixi es podrà destinar a qualsevol finalitat lícita i qualsevol àmbit sectorial, amb l'excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ésser finançat per l'Institut, llevat que es tracti d’habitatge de protecció oficial o bé d'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús que tingui la condició de sense ànim de lucre.

El CTESC considera que per tal de garantir la participació ciutadania els currículums dels ensenyaments s’haurien d’aprovar per decret de Govern i no per ordre del conseller.

El CTESC considera que s’haurien de definir els paràmetres i l’abast de Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal per poder destinar una dotació pressupostària acurada. D’altra banda, considera que tenint en compte les competències i el finançament de la Generalitat la generalització d’una Renda Bàsica Universal no resultaria possible.

El CTESC proposa donar més difusió i visibilitat als procediments d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, com a element exemplificador i sensibilitzador. També considera que els gravàmens sobre residus també s’haurien de destinar a finançar mesures destinades a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i a l’adaptació dels impactes del canvi climàtic.

El CTESC recomana incloure en la Llei d’urbanisme que la cessió de sòl exigible als promotors socials i sense ànim de lucre, que duen a terme habitatges destinat a polítiques socials, sigui del 5% de l’aprofitament urbanístic del sector.

El CTESC considera que suposa una extralimitació de l’àmbit competencial el fet que el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l'Aigua hagi d’aprovar les tarifes per la prestació del servei d’abastament d’aigua potable a poblacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat, atès que considera que és competència de l’Administració local. D’altra banda, el CTESC reitera la necessitat d’incorporar les organitzacions sindicals més representatives al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El CTESC no està d’acord amb la nova redacció de la llei d’espais agraris on es diu que la parcel·la en desús pot comportar l’expropiació forçosa temporal de dret d’usdefruit de la parcel·la.

En les observacions a l’articulat també es realitzen recomanacions amb la finalitat de concretar i millorar la interpretació de la norma.

El dictamen s’acompanya de quatre vots particulars presentats per CCOO i UGT (conjuntament), per Foment, per Pimec i per la Confederació de Cooperatives de Catalunya.