Dictamen 10/2025

El CTESC manifesta que la renda garantida de ciutadania ha d’actuar com un instrument de transició per a les persones en situació de dificultat amb l’objectiu d’eliminar la situació de vulnerabilitat econòmica. Tot i que opina que la millor eina per combatre la pobresa i l’exclusió social és l’ocupació de qualitat.

El CTESC considera que és fonamental entendre la renda garantida de ciutadania com una peça clau dins d’un ecosistema de prestacions socials i que la compatibilitat entre la renda garantida de ciutadania i altres prestacions és imprescindible per evitar buits de protecció i situacions de cronificació de la pobresa. D’altra banda, considera que la norma hauria de contribuir a establir un sistema integrat i simplificat, amb una millor coordinació entre prestacions, amb major dotació de recursos i eines tecnològiques i una reducció de la burocràcia tant per a l’Administració com per a les persones beneficiàries.

El CTESC opina que s’hauria d’assegurar el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital a Catalunya i garantir que els estalvis en prestacions que generi el traspàs es destinin a l’enfortiment de la renda garantida de ciutadania.

El CTESC posa de manifest que la vinculació de la renda garantida de ciutadania amb les polítiques actives d'ocupació és essencial i considera que cal reforçar aquestes polítiques. També considera que s’ha de reforçar la connexió entre els serveis socials i les oficines de treball de la Generalitat de Catalunya, a més de reforçar els recursos humans i tècnics del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per assegurar el seguiment individualitzat de les persones beneficiàries i l’aplicació efectiva dels compromisos d’inserció.

El CTESC mostra el seu acord a fer de la renda garantida de ciutadania una eina compatible amb els ingressos del treball, per fomentar la transició cap a l’ocupació i evitar el desincentiu laboral. Es proposa la compatibilitat de les rendes del treball en qualsevol supòsit, independentment del tipus de jornada i del moment de la contractació, sempre que es compleixin la resta de requisits.

El CTESC considera que cal garantir un control eficient amb mecanismes transparents per evitar pagaments indeguts i assegurar la recuperació ràpida de la prestació en períodes de transició laboral que tornin a posar la persona en situació de vulnerabilitat econòmica.

En relació amb la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania, el CTESC sosté que hauria de tenir capacitat propositiva vinculant sobre qualsevol modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania. També considera que el desenvolupament reglamentari de la Llei hauria de tenir en compte tant les aportacions de la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania com les del Consell de Diàleg Social i hauria de permetre una adaptació flexible de la renda garantida de ciutadania a les necessitats canviants. D’altra banda, considera que l’informe que ha d’elaborar anualment la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania hauria d’avaluar periòdicament l’impacte dels canvis normatius en els requisits d’accés a la prestació, però no hauria de fer cap proposta per ampliar el requisit de residència prèvia. Finalment, es proposa incorporar a l’informe l’establiment d’indicadors d'impacte en termes d'ocupació, emprenedoria, formació i inclusió social, per al seu seguiment i monitorització.

Pel que fa als requisits d’accés a la prestació, el CTESC considera:

• Que l’únic requisit d’edat per poder tenir dret a la renda garantida de ciutadania hauria de ser el ser major de divuit anys.
• Que s’haurien d’excloure del requisit d’empadronament i de residència legal a Catalunya les persones sense llar i aquelles que acreditin fefaentment el seu veïnatge a Catalunya durant un mínim de 12 mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
• Que s’haurien d’excloure del requisit de tenir residència continuada i efectiva a Catalunya durant els dotze mesos anteriors a la prestació de la sol·licitud les persones a qui s’ha admès a tràmit la sol·licitud de protecció internacional.
• Que les excepcions extraordinàries per tenir dret a la renda garantida de ciutadania d’aquelles persones que no compleixen els requisits establerts però sí que es troben en una situació d’especial necessitat s’haurien de detallar en la Llei i no remetre al posterior desenvolupament reglamentari.
• Que s’hauria de suprimir el termini mínim d’un any d’estar empadronades o tenir una situació de permanència continuada i efectiva per a les persones refugiades, de les víctimes de tràfic d’essers humans i d’explotació sexual i de violència sexual, de gènere o domèstica.
• Que s’hauria d’incorporar el fet de tenir persones grans dependents a càrrec convivint a la mateixa llar com a criteri per establir la preferència entre les persones d’una mateixa unitat de convivència que podrien tenir accés a la prestació.

El CTESC considera que l’acreditació dels ingressos i del patrimoni, així com la metodologia i les regles aplicables per al seu còmput no s’ha d’atribuir al desenvolupament reglamentari i que la situació d'insuficiència d'ingressos i de recursos s'ha de donar, durant els dos mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda garantida de ciutadania. D’altra banda, considera que la norma ha d’establir de forma més clara el còmput d’ingressos, sobretot els ingressos no regulars i puntuals, establint un llindar únic i fàcilment verificable. Així com preveure expressament quines prestacions finalistes s’exclouen del còmput (lloguer social, beques menjador, etc.) per evitar arbitrarietats.

El CTESC recomana incorporar dos supòsits de compatibilitat amb la percepció de la prestació:

• Les prestacions econòmiques universals actuals i les que s’estableixin en el futur.
• Les indemnitzacions per accident que no superin el llindar establert

Pel que fa a l’import de la quantia de la renda garantida de ciutadania, el CTESC considera que s’ha de revaloritzar i actualitzar anualment en funció de l’IPC, sempre que sigui positiu. També considera que en aquesta quantia s’haurien d’establir:

• Dos complements del 22%, un per unitat de convivència monoparental i un altre per discapacitat.
• Un complement d’ajuda per a la infància amb una quantia mensual de 100 euros per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència.
• Un complement per garantir el dret a l’energia.

El CTESC considera que l’índex corrector de la prestació no s’hauria d’aplicar en els supòsits d’unitats de convivència amb menors o persones amb discapacitat reconeguda igual o superior al 65% a càrrec, ni a les famílies monoparentals.

El CTESC considera que el pla d’inserció social, en el cas de les persones amb persones dependents a càrrec, hauria d’incloure l’accés als serveis necessaris per tal d’afrontar les necessitats de cura a fi de garantir la inserció social i, si escau, laboral, de la persona titular. 

El CTESC considera que l’exclusió de l’obligació de subscriure un pla d’inclusió social o d’inserció laboral s’hauria d’ampliar a:

• Les famílies monoparentals, durant el temps que els menors no estiguin escolaritzats.
• Persones que tinguin a càrrec en exclusiva membres de la unitat de convivència amb una discapacitat en un grau igual o superior al 65% o que tinguin reconeguda una situació de dependència de, almenys, el grau II.

Finalment, el CTESC recomana substituir el termini de quatre mesos que disposa l’Administració per dictar i notificar la resolució de la prestació pel termini de dos mesos.

Foment i PIMEC han presentat vot particular per deixar constància d’aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d’acord.