Dictamen 01/2019

El CTESC valora els estímuls per utilitzar la tramitació electrònica i per a l’obtenció del certificat ambiental EMAS mitjançant la bonificació de les taxes. També valora l’actualització de les bonificacions de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació, transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics.

El CTESC insta el Govern a elaborar un Pla d’actualització, modernització i digitalització del Registre de Cooperatives i a adequar el reglament del Registre de Cooperatives a l’establert a la Llei 12/2015, de cooperatives.

El CTESC considera que s’hauria d’incorporar el desenvolupament de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, en les diferents polítiques sectorials del Govern.

El CTESC considera que les modificacions de la Llei 13/2002, de turisme, s’haurien de fer previ diàleg amb el sector i mitjançant una llei específica.  També es recomana que es reguli en una llei específica l’Autoritat Catalana de Contractació Pública i l’Estratègia catalana de contractació pública.

El CTESC considera que cal mantenir la regulació mitjançant llei i no per reglament ni per Acord de Govern de la creació de centres educatius per integració a la xarxa de titularitat de la Generalitat, de les modalitats d’allotjament turístic i de la transformació, supressió, dissolució, fusió o desvinculació de  l’Administració de les entitats afectades pel Pla de simplificació i reordenació del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat.

El CTESC valora que s’hagi establert una veritable tarifa social per al primer tram del cànon de l’aigua. Es proposa mantenir els actuals terminis, al mes de març,  de presentació de les declaracions del cànon de l’aigua, ja que l’escurçament de terminis (presentació al mes de gener) podria comportar dificultats a les empreses subministradores. També es considera que s’haurien d’afegir nous supòsits en els imports repercutits per factura que es consideren incobrables, com ara que l’abonat sigui beneficiari de la tarifa social del cànon de l’aigua, que es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica o en situació de risc d’exclusió residencial. També s’estima que els establiments usuaris d’una infraestructura haurien d’assumir el 50% del cost de la inversió feta i en servei i no el 90% com proposa la norma. D’altra banda, es proposa eliminar la modificació que es fa al coeficient per a l’ús ramader de l’aigua i que continuï com fins ara al 0%.

El CTESC considera que el Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera del districte de conca fluvial de Catalunya hauria de contenir les mesures de posada en marxa del centre d’intercanvi d’aprofitaments d’aigua i el dret d’indemnització a les empreses subministradores pel compliment de les mesures que s’adoptin. També es considera que les mesures de compensació del Govern a les entitats locals de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries per l’import del cànon del control d’abocaments s’haurien de fer extensives a la resta de subjectes passius que assumeixen aquest tribut. D’altra banda, el contingut mínim de l’auditoria sobre l’eficàcia hidràulica del servei de subministrament hauria d’incloure la causa per la qual existeix aigua no lliurada (errors en la lectura dels comptadors, pèrdues comercials, pèrdua d’aigua per avaries a la xarxa fortuïtes o provocades).

En relació amb les taxes en matèria de ramaderia, es recomana que no s’augmentin les taxes per  l’expedició del document d’identificació equina per a èquids de criança i renda. Es proposa una nova exempció a la taxa per la prestació de serveis veterinaris per l’extensió de la documentació sanitària que empari el trasllat d'animals i productes d'origen animal, quan es realitzin via telemàtica, amb destí cap a una altra comunitat autònoma. També es considera que els establiments de petita capacitat s’haurien de poder deduir les quotes de les taxes aplicables a les autoritzacions, anotacions i registres administratius en matèria de control sanitari amb l’objectiu d’ajustar-les al cost del servei.

Pel que fa a la taxa pels serveis d’autorització ambiental d’activitats, es proposa que s’inclogui com a fet imposable la prestació dels serveis administratius relatius als procediments de revisió de l'autorització ambiental d'activitats ramaderes per adequar les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles amb una quota proporcional al cost de la prestació d’aquest servei.

En matèria d’habitatge, el CTESC valora la bonificació de les escriptures públiques de constitució en règim de propietat horitzontal per parcel·les, tot i que considera que aquesta bonificació hauria d’anar més enllà del 31 de desembre del 2021 i s’hauria de fer extensiva a polígons industrials i logístics en declivi. D’altra banda, entén que la reducció del termini de revenda per beneficiar-se de la bonificació de la quota per la transmissió d’habitatges a empreses immobiliàries, de 5 a 3 anys, pot ser contraproduent per fomentar la venda d’habitatges de segona mà. També es considera necessari mantenir el tràmit de la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges com es troba en l’actualitat ja que, encara que es tracti d’un doble tràmit, aporta un plus de garantia al ciutadà.

Pel que fa a la contractació reservada al foment d’objectius socials, el CTESC considera que s’hauria de garantir un mínim de contractes als centres especials de treball, tenint en compte l’índex d’ocupabilitat de les persones treballadores amb discapacitat en aquests centres.

En relació amb la modificació de la Llei de funció pública, el CTESC considera que no és adequat allargar els terminis en els expedients disciplinaris, considera excessiu que es desestimi la sol·licitud d’autorització de compatibilitat de les activitats per silenci administratiu i no està d’acord en què s’atorgui la condició d’agents de l’autoritat als vigilants municipals.

Pel que fa als transports, el CTESC considera que en els convenis per a la coordinació dels transports urbans i els transports interurbans hi haurien de constar com a mínim, el calendari, l’horari, el nombre d’expedicions i el percentatge en relació amb el servei interurbà i les aportacions específiques que cada part ha de satisfer. També considera que cal concretar en quines condicions podran accedir altres persones usuàries als serveis de transport escolar i establir mesures de control i seguretat del passatge.

Els vots particulars han estat presentats per CCOO i UGT, per Foment i Fepime, per PIMEC, per Unió de Pagesos i per la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Aquests vots particulars bàsicament s’han formulat basant-se en observacions que han estat presentades per aquestes organitzacions i que no han tingut el suport dels membres del CTESC  o per manifestar el desacord amb algunes observacions recollides en el Dictamen.