Dictamen 05/2016

El CTESC posa de manifest que els objectius i la planificació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021 consoliden l’aplicació de la Directiva marc de l’aigua. Tot i així, troba a faltar concreció i definició en les mesures proposades per a aquest segon cicle de la planificació hidrològica. El CTESC considera que s’hauria d’establir, d’una manera raonada i tècnicament justificada, quines seran les actuacions concretes que s’han de desenvolupar per assolir els objectius de la planificació.

El CTESC considera que és necessari augmentar l’eficiència en tots els usos de l’aigua i gestionar racionalment els recursos hídrics, ja que és un eix clau per al bon desenvolupament d’una societat, que s’han d’incorporar les tecnologies modernes als sistemes de gestió de forma generalitzada per tal de millorar o substituir la infraestructura existent en tots els usos i que cal millorar la recollida de la informació per poder obtenir dades fiables per a la planificació.

El CTESC considera que en els pressupostos generals de l’Estat s’haurien de preveure fonts de finançament per garantir l’aplicació efectiva de les actuacions planificades i es recomana que en la imposició de taxes i impostos indirectes es considerin les circumstàncies personals i familiars d’una manera més rellevant.

El CTESC constata que, d’una banda, el Pla no té en compte les noves demandes d’aigua de naturalesa industrial, o d’altre tipus, vinculades a l’activitat econòmica i que, d’altra banda, es reforça el poder de l’Administració competent per revisar, substituir o actualitzar concessions actives susceptibles d’incrementar les demandes actuals. El CTESC considera que s’haurien de flexibilitzar tant les dotacions disponibles com els mecanismes de revisió i recomana introduir mesures per garantir la seguretat jurídica dels titulars de concessions o autoritzacions actualment existents davant processos de revisió i preveure els impactes econòmics que puguin suposar.

El CTESC considera que s’hauria d’arribar a un acord amb els titulars actuals de les concessions d’aprofitament d’aigües subterrànies i, en defecte de solució consensuada, s’haurien d’indemnitzar econòmicament les reduccions en les extraccions de volums subterranis a determinats sistemes, la modificació de concessions existents i la substitució de recursos. En la revisió de les captacions actives s’hauria de corregir la tendència en el consum d’aigua de la instal·lació en els 10 anys anteriors, en relació amb l’evolució de l’activitat econòmica general, i de la seva producció en particular.

El CTESC manifesta que en els criteris d’atorgament, modificació i revisió de concessions per a l’aprofitament d’aigües superficials s’hauria de tenir en compte el risc d’introducció d’espècies invasores en zona de domini públic hidràulic i, en els criteris per a la concessió d’aigües subterrànies, correspondria  a l’ACA avaluar la possible afectació als cabals circulants.

El CTESC considera que el mal estat qualitatiu o el mal estat químic per intrusió salina d’una massa d’aigua subterrània no hauria de ser causa justificativa de la denegació de sol·licituds de concessió i clausura de captacions sinó que s’haurien de regular elements de flexibilització i de gestió dels episodis i l’adopció de mesures oportunes per garantir el bon estat de la massa d’aigua.

Pel que fa a la dotació màxima de 250 litres/persona/dia amb destí a l’abastament de població, el CTESC considera que estaria justificada en situació de sequera, però s’hauria de preveure una flexibilització de les dotacions màximes segons les necessitats reals dels diferents municipis.

El CTESC considera que no té sentit la limitació del 30% dels abocaments connectats al sistema públic de sanejament procedents d’activitats econòmiques no industrials que presentin un alt grau d’estacionalitat, ja que no està relacionada amb la capacitat real del sistema d’absorbir-la i amb les conseqüències ambientals de la connexió. Es proposa que sigui l’ens gestor del sistema qui decideixi si la instal·lació pot assumir la nova connexió.

El CTESC recomana recollir expressament qui és competent per realitzar les actuacions de manteniment i conservació de les lleres públiques i com es pot gestionar i finançar la transmissió de l’execució d’aquesta tasca a un tercer.

El CTESC considera que s’hauria de justificar la distinció que realitza la norma  entre l’àmbit del sistema Ter-Llobregat i la resta de les conques internes de Catalunya en relació amb l’ordre de preferència en els usos de l’aigua.

El CTESC proposa potenciar i impulsar la recerca científica en matèria agronòmica i hidrològica, i millorar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els centres de recerca, l’Administració i altres partícips per tal de possibilitar una millor gestió de l’aigua en l’àmbit agrari.

En el vot particular, CCOO i UGT manifesten que el Govern ha de garantir la gestió del cicle de l’aigua des del vessant de l’interès general i que ha de realitzar una planificació pública avançada, amb models de gestió transparents, que parteixin de la participació i el compromís dels agents econòmics i socials. També manifesten que el Govern té l’obligació de fer prevaler els interessos generals per sobre dels privats i que les infraestructures hídriques no poden partir de la primacia dels interessos econòmics privats, sinó que ha de prevaler la garantia universal a l’aigua. Consideren que les tarifes i la fiscalitat dels diferents serveis han de tendir a la recuperació de costos, però incorporant criteris socials i de progressivitat. S’hi ha adherit el senyor Ramón Bonastre Bertran.