Dictamen 04/2017

El CTESC valora la iniciativa de constituir aquest Consell perquè esdevingui un espai de reflexió rellevant entre els diferents agents de la cadena alimentària i per posar en valor l’alimentació en l’acció de govern. També es considera que l’existència de polítiques estratègiques i la cooperació lleial entre operadors serà positiva per orientar correctament els productes als mercats.

El CTESC constata que l’Administració té un pes excessiu en la composició del Consell Català de l’Alimentació i considera que caldria equilibrar aquesta composició amb un major pes dels agents econòmics i socials i dels sectors afectats. Pel motiu esmentat, es recomana la inclusió de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, d’un representant del comerç, d’un representant de la distribució comercial, d’un representant del sector dels aliments en l’àmbit forestal, d’un representant del sector pesquer i de més d’un representant de la indústria agroalimentària.

La norma estableix que s’han de nomenar dos experts com a membres del Consell; el CTESC considera que seria més adequat i flexible que no fos necessari nomenar aquests dos experts i que la Presidència pogués convocar diferents experts de reconegut prestigi perquè assisteixin i participin a determinades reunions.

També per dotar els òrgans del Consell de més flexibilitat, el CTESC recomana que sigui el mateix Consell, i no un decret del Govern, qui creï, modifiqui o suprimeixi les comissions.

Pel que fa a les funcions del Consell, el CTESC considera que s’hauria d’afegir que pot formular propostes relacionades amb l’agricultura de proximitat i el foment de l’agricultura ecològica i que pot orientar el Govern en el posicionament durant el procés de negociació dels tractats (comercials) internacionals, per tal de preservar la seguretat i la sobirania alimentaria.

En el vot particular, JARC valora positivament que el CTESC reculli que en les relacions comercials d’un operador es respecti l’agent de la cadena a qui es compri el producte pel que fa al procés de negociació contractual. Tot i això, consideren que s’hauria d’haver recollit un aspecte essencial com és el preu que percep l’operador pel seu producte. Assenyala que aquesta proposta no va en detriment de les polítiques en matèria de competència, perquè l’objectiu no és fixar preus, sinó acabar amb la pràctica de pagar per sota del que costa produir.

Posa de manifest que la remuneració, com a mínim, del treball i dels costos és cabdal per al manteniment del conjunt d’operadors de la cadena. Indica que  les explotacions competeixen, a més, amb productes provinents de països tercers obtinguts amb mitjans o tècniques que aquí estan prohibides. Assenyala que en el sector primari, la remuneració crònica del producte per sota el cost de producció ha comportat la reducció del cens de productors, de la renda agrària i el tancament de moltes explotacions.