Dictamen 09/2020

El CTESC posa de manifest que caldria considerar la situació del personal investigador i de les persones becàries englobades en els diferents agents del sistema que conformen el sector d’R+D+I de Catalunya amb l’objectiu de millorar la seva situació i de garantir la retenció de talent. El CTESC considera que l’enfortiment i la millora de les condicions de treball del personal investigador es pot realitzar fomentant l’obertura d’espais de negociació col·lectiva, en especial, els àmbits sectorials per estendre la unificació de criteris de contractació, formació i carrera professional.

El CTESC considera que les spin-off participades accionarialment pels agents del sistema i pel seu personal investigador s’haurien d’incloure com altres agents del sistema d’R+D+I de Catalunya.

El CTESC constata que la norma no estableix cap mínim exigible en inversió total en recerca i en quins terminis caldria assolir-lo. Atès que en l’exposició de motius es fa referència a l’Horitzó Europa i al Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), es considera que l’articulat hauria de fer esment que l’horitzó de despesa està vinculat al PN@SC i caldria fixar una despesa total mínima en R+D+I del 2,12% del PIB en cinc anys.

El CTESC recomana que s’afegeixi un criteri de distribució del fons propi de la universitat per garantir la centralitat de l’R+D+I.

El CTESC considera que manca algun compromís adreçat a afavorir l’activitat investigadora en salut facilitant als agents de recerca l’agregació de dades de salut, degudament anonimitzades i respectant la legalitat com a eix central d’una recerca en salut que se sustenta, principalment, en les seves dades.

El CTESC valora positivament la governança pluridepartamental inclosa en la norma però recomana la creació d’una Comissió de Seguiment en la qual hi siguin representades les organitzacions empresarials i sindicals més representatives per tal de fer el seguiment dels acords que assoleixin els diferents consells creats per la norma. També considera que les organitzacions empresarials i sindicals més representatives haurien de ser membres del Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT).

En el vot particular PIMEC posa de manifest que comparteix la necessitat d’augmentar la inversió total en recerca i desenvolupament, tant pública com privada, però no considera adient fixar a l’articulat d’aquesta llei un llistó mínim exigible en inversió total i en quins terminis caldria assolir-lo i considera que només seria necessari que es fes esment que l’horitzó de despesa està vinculat al PN@SC o en qualsevol pla que l’actualitzi.

PIMEC comparteix que cal enfortir i millorar les condicions de treball del personal investigador però considera que no cal obrir nous espais sectorials de negociació col·lectiva atès que ja n’hi ha per fer-ho. Tampoc considera necessari que s’afegeixi un criteri de distribució del fons propi de la universitat per garantir la centralitat de l’R+D+I.

En el vot particular la UGT posa de manifest que en les avaluacions sistèmiques que realitzi la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) s’hauria de tenir en compte l’opinió dels sindicats més representatius.

La UGT considera que en els processos de selecció del personal investigador, que segons la norma queden en mans dels diferents agents del sistema, s’hauria de fer constar un marc comú mínim, ja que només es compta amb els estàndards europeus de selecció. A més, considera que els sindicats més representatius haurien de participar en la definició dels criteris per a la selecció del personal. D’altra banda, considera que la selecció i contractació de recursos humans adoptades per l’òrgan de govern col·legiat dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) ha de respectar en tot moment els criteris previstos a l’article18 d’aquesta mateixa norma. A més, pensa que s’hauria d’instaurar un sistema d’avaluacions i procediments de selecció en què almenys la meitat del Comitè Avaluador sigui escollit per tots els treballadors i treballadores del centre CERCA.

La UGT també considera que el personal directiu ha d’estar sotmès a les mateixes normes que la resta de personal respecte de la percepció del complement a què fa referència l’article 26.2 de la norma.