Saltar al contingut principal
Consell de Treball,
Econòmic i Social de Catalunya
Logo del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Inici > Documents > Dictàmens > 2023 > Dictamen 07/2023

Dictamen 07/2023

sobre l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Text complet del dictamen PDF

Òrgan d’aprovació
Ple
Data d’aprovació
27/03/2023
Aprovació
30 a favor, 0 en contra, 0 abstencions
Vots particulars
3
Observacions generals
9
Observacions a l’articulat
41

Grau d'acceptació

Norma en tràmit.

Resum

El CTESC constata que l’Avantprojecte de llei incorpora alguns elements que actualment s’estan debatent en l’àmbit europeu i considera que seria oportú esperar que s’aprovi la Directiva per poder adoptar criteris harmonitzats amb la normativa autonòmica.

El CTESC troba convenient la modificació del Codi de consum però considera que a l’articulat no es protegeix les persones empresàries davant de queixes o demandes abusives per part de persones consumidores. Es considera que cal crear mecanismes adients per evitar aquestes situacions i que les persones empresàries puguin demostrar de manera àgil i fàcil que la queixa és abusiva cap a elles.

El CTESC recomana que en el conjunt de la norma se substitueixi “persones consumidores vulnerables” per “persones consumidores en situació de vulnerabilitat”, ja que la vulnerabilitat no és una característica de les persones sinó una situació per la qual pot passar una persona temporalment i també proposa una definició d’aquest concepte. D’altra banda, recomana que les mencions a l’accessibilitat incorporin la perspectiva d’accessibilitat universal, mencionant-la explícitament.

El CTESC considera que l’Avantprojecte de llei hauria de fer referència a la normativa d’accessibilitat quan es fa referència a aspectes relacionats amb aquesta matèria i, per tant, els requeriments d’accessibilitat establerts en el Codi de consum haurien de ser compatibles amb la normativa d’accessibilitat. A més, mostra la preocupació sobre els costos que pot suposar l’adaptació dels establiments en matèria d’accessibilitat.

El CTESC també considera que és necessari consumir generant el mínim residu d’envasos, si bé la legislació ha de permetre flexibilitat perquè les empreses dissenyin els sistemes d’envasat que millor compleixin amb els requisits funcionals i reglamentaris que són d’aplicació obligatòria als productes. D’altra banda, estima que el Codi de consum hauria de remetre a la normativa vigent sobre envasos i no regular sobre aquesta matèria.

El CTESC mostra la preocupació sobre les sancions que es poden imposar a les empreses en cas d’infracció ja que es dupliquen en comparació amb les que s’imposen amb el Codi de consum vigent, considera desproporcionada la mesura i creu que pot posar en perill la supervivència de les empreses afectades. El CTESC considera que per a la publicitat de les sancions s’hauria d’establir una temporalitat, un termini màxim de 6 mesos a comptar des de la fermesa d’aquestes.

Pel que fa a l’atorgament de subvencions el CTESC considera que l’adhesió a l’arbitratge de consum no ha de ser un criteri valoratiu.

En relació amb el cobrament de deutes, la norma estableix que els deutes que s’exigeixen a la persona consumidora han de ser certs, vençuts i exigibles. També s’indica que “es compleixen aquests requisits si no hi ha cap reclamació pendent de resolució”, el CTESC recomana eliminar aquesta darrera frase.

L’Avantprojecte de llei estableix que les persones consumidores tenen el dret que se’ls garanteixi una atenció presencial per part de les entitats de crèdit bancàries, el CTESC considera que a la norma s’hauria d’incorporar que també l’haurien de garantir les empreses elèctriques, les telefòniques, les subministradores d’aigua i combustibles per a la llar i les plataformes audiovisuals i de comerç electrònic.

Pel que fa a la informació sobre els sistemes de reclamació, el CTESC recomana que es posi a disposició de les persones empresàries, especialment per a les petites empreses, un pla formatiu al respecte per poder informar les persones consumidores. També considera que al sector públic caldria, en general, una informació bàsica per dirigir bé la ciutadania.

Tot i que sembla raonable que es derivin les responsabilitats civils i penals que corresponguin si una organització de persones consumidores divulga, per dol o negligència, informació errònia de la qual derivin danys o perjudicis, el CTESC considera excessiu que es penalitzi amb la suspensió temporal o definitiva per aquest motiu.

El CTESC considera que el fet d’exigir a almenys tres establiments al territori de Catalunya l’existència d’un mínim de talles de les diferents peces de roba és excessiu i desproporcionat, atès que representa un esforç molt costós, a nivell administratiu, logístic, d’espai i econòmic. A més, cal tenir en compte que les empreses distribuïdores ofereixen mecanismes de cerca i lliurament immediat de peces i talles disponibles en els seus magatzems o establiments.

El CTESC proposa que la norma incorpori que els conceptes addicionals al preu final no puguin tenir un cos tipogràfic de major mida que el corresponent al preu final ja que, en algunes ocasions, es fa servir aquesta tècnica per generar una percepció del preu dels productes que no correspon al preu real.

En diferents observacions a l’articulat, el CTESC posa de manifest que determinats articles són massa genèrics i caldria concretar el seu contingut per tal de garantir una major seguretat jurídica.

El dictamen també conté tres vots particulars presentats per Foment, per PIMEC i un de conjunt presentat per CCOO i UGT.

Darrera actualització: 02/01/2024