Inici > Documents > Dictàmens > 2024 > Dictamen 12/2024
Dictamen 12/2024
sobre l'Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones
Òrgan d’aprovació
Executiva
Data d’aprovació
25/06/2024
Aprovació
4 a favor, 0 en contra, 0 abstencions
Vots particulars
0
Observacions generals
4
Observacions a l’articulat
14
Grau d'acceptació
Norma aprovada pel Govern: Projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones
Observacions de modificació o addició al text
Proposades*
14
Acceptades pel Govern
0,0
Variacions al Parlament
Norma en tràmit parlamentari.
Comentaris
El Govern no ha estat receptiu amb les observacions del CTESC.
(*) Només es comptabilitzen les que fan referència a fragments de la norma finalment publicada, o a supressions proposades i aplicades
Resum
El CTESC posa en valor els canvis que introdueix l’Avantprojecte de llei per adaptar-se al model social i als drets de les persones amb discapacitat. No obstant això, considera que aquest nou marc legal presenta alguns aspectes a valorar, com ara, la seva implementació, la seguretat jurídica en determinats supòsits, la garantia i els recursos suficients perquè el suport sigui efectiu, la formació i sensibilització dels professionals i la societat en general, la supervisió i el control per assegurar que els nomenaments de suport siguin efectius i la garantia que la voluntat de la persona sigui realment respectada.
El CTESC considera que el capítol I que regula les institucions de protecció de persones menors d’edat podria contravenir el marc normatiu vigent, ja que obre la possibilitat que entitats privades tinguin la titularitat de la tutela dels infants. Actualment la tutela dels infants la poden assumir els progenitors o bé l’Administració a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i no existeix la possibilitat que la titularitat de la tutela d’infants menors d’edat la posseeixin entitats privades.
El CTESC considera, d’una banda, que s’hauria de mantenir la comunicació a l’autoritat judicial o al Ministeri Fiscal de les persones majors d’edat que es trobin ingressades als centres residencials i requereixin d’una mesura de suport, i no només fer-ho en casos de menors d’edat. D’altra banda, considera que s’hauria d’establir l’obligatorietat de comunicar als centres residencials l’existència de l’atorgament de suports formalitzats, judicials o notarials, als efectes d’evitar que els centres que assumeixen el suport no formalitzat poguessin prendre decisions contradictòries. Pel que fa a les persones que tenen la direcció tècnica dels centres residencials, es considera que s’hauria d’aclarir quina ha de ser la consideració jurídica i la seva actuació en el cas de l’ingrés d’una persona que necessiti suport i si ha de comunicar l’assumpció de les mesures de suport no formalitzades i, en el seu cas, en quin termini.
El CTESC considera que l’Avantprojecte de llei hauria de fer esment específic al col·lectiu de les persones amb autisme i preveure suports a l’exercici de la seva capacitat jurídica. Per aquest motiu, recomana incorporar que les persones amb autisme també puguin ser beneficiàries de patrimonis protegits i proposa que es reguli la figura del facilitador format en autisme per garantir l’accés a la justícia, gratuïta, de les persones amb autisme.
El CTESC considera que no s’hauria de constituir una assistència de representació quan la persona assistida disposa de les facultats per actuar per si mateixa, i que s’hauria de limitar només a aquells casos en els quals la persona no té aquesta capacitat d’actuació.
El CTESC considera que, quan es determina que excepcionalment l’autoritat judicial pot autoritzar prestar suports a les persones jurídiques públiques o privades sense ànim de lucre que mantinguin una relació contractual de prestació de serveis a una persona, s’haurien de concretar la durada i el control i preveure garanties que no concorre un conflicte d’interessos i que les decisions es prenen tenint en compte l’interès superior de la persona que rep els suports.
El CTESC proposa especificar que poden ser beneficiàries d’un patrimoni protegit una o més persones, així com que una mateixa persona pot ser beneficiària de més d’un patrimoni protegit. En cas de no acceptació per part de la persona beneficiària o dels seus representants legals de la constitució del patrimoni protegit, el CTESC considera que s’hauria d’incorporar la possibilitat d’una constitució judicial en benefici de la persona beneficiària.
El CTESC considera que la regulació dels suports no formalitzats podria suposar una inseguretat jurídica, ja que no serà demostrable ni reclamable la participació de les persones que l’ofereixin en l’àmbit informal, i podria comportar una situació d’indefinició i d’inseguretat.
El CTESC proposa eliminar els articles de les salvaguardes corresponents a les funcions de supervisió ja que considera que, en la pràctica, és més operatiu que sigui el jutjat o la fiscalia qui exerceixi la tasca d’òrgan de supervisió.
El CTESC considera que el capítol I que regula les institucions de protecció de persones menors d’edat podria contravenir el marc normatiu vigent, ja que obre la possibilitat que entitats privades tinguin la titularitat de la tutela dels infants. Actualment la tutela dels infants la poden assumir els progenitors o bé l’Administració a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i no existeix la possibilitat que la titularitat de la tutela d’infants menors d’edat la posseeixin entitats privades.
El CTESC considera, d’una banda, que s’hauria de mantenir la comunicació a l’autoritat judicial o al Ministeri Fiscal de les persones majors d’edat que es trobin ingressades als centres residencials i requereixin d’una mesura de suport, i no només fer-ho en casos de menors d’edat. D’altra banda, considera que s’hauria d’establir l’obligatorietat de comunicar als centres residencials l’existència de l’atorgament de suports formalitzats, judicials o notarials, als efectes d’evitar que els centres que assumeixen el suport no formalitzat poguessin prendre decisions contradictòries. Pel que fa a les persones que tenen la direcció tècnica dels centres residencials, es considera que s’hauria d’aclarir quina ha de ser la consideració jurídica i la seva actuació en el cas de l’ingrés d’una persona que necessiti suport i si ha de comunicar l’assumpció de les mesures de suport no formalitzades i, en el seu cas, en quin termini.
El CTESC considera que l’Avantprojecte de llei hauria de fer esment específic al col·lectiu de les persones amb autisme i preveure suports a l’exercici de la seva capacitat jurídica. Per aquest motiu, recomana incorporar que les persones amb autisme també puguin ser beneficiàries de patrimonis protegits i proposa que es reguli la figura del facilitador format en autisme per garantir l’accés a la justícia, gratuïta, de les persones amb autisme.
El CTESC considera que no s’hauria de constituir una assistència de representació quan la persona assistida disposa de les facultats per actuar per si mateixa, i que s’hauria de limitar només a aquells casos en els quals la persona no té aquesta capacitat d’actuació.
El CTESC considera que, quan es determina que excepcionalment l’autoritat judicial pot autoritzar prestar suports a les persones jurídiques públiques o privades sense ànim de lucre que mantinguin una relació contractual de prestació de serveis a una persona, s’haurien de concretar la durada i el control i preveure garanties que no concorre un conflicte d’interessos i que les decisions es prenen tenint en compte l’interès superior de la persona que rep els suports.
El CTESC proposa especificar que poden ser beneficiàries d’un patrimoni protegit una o més persones, així com que una mateixa persona pot ser beneficiària de més d’un patrimoni protegit. En cas de no acceptació per part de la persona beneficiària o dels seus representants legals de la constitució del patrimoni protegit, el CTESC considera que s’hauria d’incorporar la possibilitat d’una constitució judicial en benefici de la persona beneficiària.
El CTESC considera que la regulació dels suports no formalitzats podria suposar una inseguretat jurídica, ja que no serà demostrable ni reclamable la participació de les persones que l’ofereixin en l’àmbit informal, i podria comportar una situació d’indefinició i d’inseguretat.
El CTESC proposa eliminar els articles de les salvaguardes corresponents a les funcions de supervisió ja que considera que, en la pràctica, és més operatiu que sigui el jutjat o la fiscalia qui exerceixi la tasca d’òrgan de supervisió.
Darrera actualització: 09/10/2024