Dictamen 26/2014

El CTESC valora que es reguli mitjançant una llei el Sistema Integrat de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, en la qual s’atén la necessitat de construir una governança autònoma del Sistema, participada per les parts implicades en el món del treball, de l’empresa i de l’Administració, la potenciació d’un sistema propi de qualificació i formació professional, i la voluntat de superar l’existència de dos sistemes i dues cultures diferents d’atendre la demanda de professionalització i qualificació a través de la integració. Tanmateix, considera que el text d’Avantprojecte que s’ha sotmès a dictamen, tot i el procés participatiu desplegat durant els darrers mesos, no acaba de donar totalment resposta ni a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i especialment les persones treballadores, ni a les exigències que comporta la dinàmica econòmica de crisi que estem vivint i la necessitat de canvi del model productiu per superar-la, amb les exigències que en matèria de qualificació professional comporta.

El repte de conformar un veritable sistema integrat de formació i qualificació professional ha quedat desdibuixat per les seves indefinicions en temes clau com la governança, el finançament, la integració fàctica dels dos subsistemes i el tractament donat a la formació professional dual. El CTESC considera que no queda del tot garantit el dret del conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya a assolir la formació professionalitzadora que els pugui fer falta en diferents moments i conjuntures, tant en el període previ a la seva incorporació al mercat de treball, com al llarg de tota la seva vida laboral, així com el reconeixement de la qualificació professional adquirida en el treball.

D’altra banda, el CTESC considera que, en un sistema integrat, les persones usuàries que exerceixen el seu dret a la formació professional no han d’estar sotmeses a diferències en la prestació dels diferents serveis que preveu l’Avantprojecte segons accedeixin des de l’àmbit laboral o des de l’àmbit educatiu. En aquesta línia, considera que en el procés d’integració s’hauria de garantir el principi de finestreta única, especialment en els serveis d’informació, orientació i assessorament adreçats a les persones usuàries.

Així mateix, el CTESC considera que, com a part fonamental del Sistema Integrat de Formació Professional, s’ha de disposar de procediments permanents i integrats d’acreditació de competències professionals per tal d’evitar ineficiències o greuges comparatius.

La governança del sistema és per al CTESC un aspecte clau del model de formació professional que necessita Catalunya; ha d’ésser compartida entre el Govern i els agents econòmics i socials més representatius legalment reconeguts i s’ha d’incardinar orgànicament per sobre dels departaments implicats, tot garantint-ne la coordinació. Es recomana la màxima estabilitat i continuïtat dels òrgans del Sistema de Formació i Qualificació Professional a Catalunya a fi de garantir la seva posada en marxa, implementació i resultats, per donar resposta als reptes de país en aquesta matèria.

El CTESC considera que la formació professional dual, atesos els models d’èxit europeus, ha de ser una fórmula d’impuls per al futur del país i per al canvi del model productiu, essent necessària una aposta ferma, decidida i sostinguda en el temps, tota vegada que haurà de fer-se de forma gradual.

Vots particulars

El vot particular de CCOO considera rellevant que a la negociació col·lectiva es determini la informació de la qual ha de disposar la representació legal dels treballadors relativa als convenis de pràctiques signats entre l’empresa i el centre educatiu o de formació. Així mateix, considera que s’haurien d’establir uns estàndards mínims de qualitat dels perfils dels/les professionals que fan la funció de tutoria de pràctiques a fi de garantir l’èxit d’aquests programes. Finalment, considera que s’ha de garantir la igualtat d’accés i la gratuïtat per a aquelles persones o col·lectius que es trobin en situació econòmica precària als programes de segona oportunitat o equivalents, així com a aquells programes de formació al llarg de la vida.

El vot particular d’UGT destaca, en relació amb la governança del sistema, que atès el sistema de presa de decisions, la capacitat real de participació dels representants de les organitzacions sindicals i empresarials en la Comissió Rectora és reduïda. En relació amb el finançament, destaca que calen nous recursos i previsions pressupostàries per donar suport a una veritable aposta per la formació i la qualificació professionals. En relació amb la integració real dels subsistemes, destaca que aquesta no es produirà fins que hi hagi un traspàs efectiu de competències dels departaments actualment competents en matèria de formació professional a l’Institut de Formació i Qualificació Professional. Sobre el model català de formació professional dual, destaca que és un plantejament formatiu nou i exposa els requeriments bàsics que considera que hauria de tenir.

El vot particular de Foment i Fepime discrepa de l’observació general dotzena, que considera que els contractes laborals podrien ser els més adients en relació amb el model dual, ja que entén que la redacció de l’Avantprojecte és més flexible. D’altra banda, considera que no cal concretar encara la regulació de la formació professional dual, atès que la implantació d’aquest model ha de tenir caràcter gradual. Així mateix, discrepa de les observacions generals tercera i quarta.

El vot particular de PIMEC posa de manifest que no ha pogut participar en els treballs conjunts d’elaboració del Dictamen i, tot i compartir una part dels continguts del Dictamen, deixa constància d’algunes consideracions. Entre aquestes, destaca que no comparteix les observacions generals tercera, quarta i cinquena en considerar que l’Avantprojecte recull, de forma general i en la majoria de casos suficient, els elements bàsics del Sistema de Formació i Qualificació Professional i la seva governança. PIMEC considera que es tracta d’una normativa bàsica i que serà a través del seu desplegament i la seva futura aplicació que s’haurà de garantir que la formació professional respon de forma real i suficientment a les necessitats de formació i qualificació concretes de les persones i de les empreses.

PIMEC no comparteix l’observació general dotzena ni l’observació sisena específica a l’articulat atès que considera que ja es preveu la constitució d’una subcomissió específica i permanent per a la formació dual o en aprenentatge.

PIMEC tampoc no comparteix les observacions generals setzena, dissetena i divuitena ni la tercera d’específica a l’articulat per entendre que aquesta Llei no ha de fer referència ni derivar a la negociació col·lectiva per a la inclusió i o regulació de determinats aspectes de la formació professional, ja que correspon als agents socials promoure, i si és el cas, acordar el desenvolupament dels diferents models de pràctiques i aprenentatge i de la qualificació i formació professional en general.

D’altra banda, PIMEC no comparteix les observacions 14 i 21 relatives a la necessitat que la Llei estableixi el desplegament territorial de l’Institut de Formació i Qualificació Professional de Catalunya i del Consell de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.