Inici > Documents > Dictàmens > 2023 > Dictamen 19/2023
Dictamen 19/2023
sobre l'Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic
Òrgan d’aprovació
Ple
Data d’aprovació
21/12/2023
Aprovació
28 a favor, 0 en contra, 0 abstencions.
Vots particulars
3
Observacions generals
9
Observacions a l’articulat
59
Grau d'acceptació
Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic
Norma que no ha superat el tràmit parlamentari.
Resum
El CTESC recomana que, en el futur, aquesta norma es restringeixi a regular les qüestions directament relacionades amb les modificacions normatives derivades de la Llei de pressupostos. D’altra banda considera que les modificacions legislatives que es realitzen sobre qüestions que no tenen relació directa amb l’àmbit pressupostari haurien de ser recollides en altres normes, la qual cosa permetria un debat parlamentari concret i aportaria majors garanties i transparència. També recomana que en els propers exercicis el dictamen sobre la Llei de mesures es sol·liciti al CTESC pel tràmit ordinari.
El CTESC considera necessari facilitar la continuïtat de l’activitat empresarial de les empreses catalanes modificant aquells elements que les posin en un desavantatge competitiu respecte altres territoris de l’Estat i d’Europa. Pel que fa a la simplificació administrativa, el CTESC considera que s’han d’accelerar els canvis en els procediments administratius vinculats a l’activitat econòmica i que cal desenvolupar la generalització de les declaracions responsables en les tramitacions i dels informes d’idoneïtat tècnica.
El CTESC considera que les qüestions vinculades a la Llei 12/2007, de serveis socials, que afecten el disseny i desenvolupament dels sistemes d'informació de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, així com a avaluacions i millores en el serveis, haurien de preveure que les entitats del Tercer Sector Social que tinguin relació amb aquest àmbit i els centres d'investigació i innovació tinguin accés a les dades anonimitzades. D’altra banda, considera que l’administració ha de garantir l’accessibilitat universal i oferir els mitjans adequats per tal que cap ciutadà deixi de rebre els serveis als que tingui dret per no disposar de les capacitats digitals necessàries per fer ús dels mitjans electrònics.
Pel que fa als tributs propis, el CTESC recomana que les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent s’ampliï a les societats cooperatives.
El CTESC considera que la reducció de la fiscalitat dels contribuents en els trams d’ingressos mitjos-baixos de l’IRPF s’hauria de dissenyar amb un impacte neutral sobre el conjunt de la recaptació de la quota íntegra autonòmica. D’altra banda, considera que l’escala autonòmica de l’impost de la renda s’hauria de deflactar, tenint en compte l’esmentat augment de preus, per tal d’evitar la progressivitat en fred.
En relació amb les deduccions per lloguer de l'habitatge habitual, el CTESC considera que s’hauria de millorar l’import de les deduccions per a aquelles persones situades en els trams de renda més baixos, abans que ampliar els col·lectius beneficiaris d’aquesta deducció. Pel que fa a la deducció per part de víctimes de violència de gènere, el CTESC considera que també s’haurien d’incloure les víctimes de violència sexual i les víctimes de violència masclista en l’àmbit familiar per matrimoni forçós.
El CTESC considera que, abans de ser incloses a la norma, les modificacions de la Llei de la funció pública que afecta als drets del personal de la Generalitat, a la creació d’una Escala dins el Cos Superior, a la gestió per projectes i a l’adscripció de personal i a les modificacions relatives a la carrera horitzontal dels Mossos d’Esquadra haurien d’haver estat negociades en els àmbits de concertació social.
El CTESC considera que caldria especificar i limitar la competència d’autorització de despeses inferiors a 15.000 € quan l’autorització no la signa el conseller o consellera.
La norma planteja una excepció en la normativa de fundacions públiques de la Generalitat pel que fa a la Fundació UOC, amb relació a la qual el CTESC considera que cal mantenir la situació actual ja que si no es crearia un greuge comparatiu amb la resta de fundacions públiques de la Generalitat.
El CTESC recomana que, en els procediments de protecció de la legalitat urbanística, es redueixi el termini de caducitat de divuit mesos.
El CTESC considera necessari un registre central amb capacitat per expedir certificats de tinença d’habitatges.
El CTESC considera que no s’hauria de suspendre el termini d’exercici del dret de tanteig ni sancionar en aquells casos en què, per raó d’ocupació il·legal o d’arrendament a un tercer, el titular no pugui mostrar l’habitatge a l’administració quan aquesta ho sol·liciti. Per seguretat jurídica, s’hauria d’indicar quin és el termini d’exercici del dret de tanteig per part de l’administració. D’altra banda, s’hauria d’excloure el dret de tanteig i retracte de la Generalitat en les transmissions entre societats d’un mateix grup empresarial que tinguin el mateix objecte social o exerceixin una activitat immobiliària similar.
Pel que fa a les mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, el CTESC considera que l’autorització de perforació de nous pous o sondejos també s’hauria d’atorgar per assegurar la supervivència de plantacions llenyoses en explotacions agrícoles i del bestiar en explotacions ramaderes existents.
En relació amb les mesures urgents per a l’emergència climàtica, el CTESC considera que s’han d’adoptar mesures per fer menys complex l’accés a la capacitat disponible de les xarxes de distribució i que s’ha d’obtenir resposta de l’administració amb major transparència i en un termini màxim de 30 dies.
El CTESC considera excessiva la modificació normativa que obliga al planejament derivat a fixar una previsió de sòl per admetre equipaments d’ús de caràcter religiós i considera que l’obligació de sol·licitar informe de l’òrgan competent en matèria d’afers religiosos és un tràmit que va en contra del criteri de racionalitat administrativa.
El CTESC considera que la norma hauria de preveure l’aprovació d’un Acord de Finançament per la Millora del Sistema de Transport de Viatgers per Carretera a Catalunya. També recomana afegir una disposició addicional sobre la garantia de l’evolució de les retribucions dels serveis bàsics de la xarxa concertada de salut i social, sobre els mecanismes de cooperació per realització de serveis auxiliars a l’àmbit del SISCAT, i per revisar el marc legal que regula les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris.
El dictamen conté un vot particular de Foment, un altre de PIMEC i un altre conjunt de CCOO i UGT. Aquestes organitzacions, tot i haver donat suport al dictamen, en el vot particular plantegen consideracions sobre qüestions que no han estat incloses en el text del Dictamen.
El CTESC considera necessari facilitar la continuïtat de l’activitat empresarial de les empreses catalanes modificant aquells elements que les posin en un desavantatge competitiu respecte altres territoris de l’Estat i d’Europa. Pel que fa a la simplificació administrativa, el CTESC considera que s’han d’accelerar els canvis en els procediments administratius vinculats a l’activitat econòmica i que cal desenvolupar la generalització de les declaracions responsables en les tramitacions i dels informes d’idoneïtat tècnica.
El CTESC considera que les qüestions vinculades a la Llei 12/2007, de serveis socials, que afecten el disseny i desenvolupament dels sistemes d'informació de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, així com a avaluacions i millores en el serveis, haurien de preveure que les entitats del Tercer Sector Social que tinguin relació amb aquest àmbit i els centres d'investigació i innovació tinguin accés a les dades anonimitzades. D’altra banda, considera que l’administració ha de garantir l’accessibilitat universal i oferir els mitjans adequats per tal que cap ciutadà deixi de rebre els serveis als que tingui dret per no disposar de les capacitats digitals necessàries per fer ús dels mitjans electrònics.
Pel que fa als tributs propis, el CTESC recomana que les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent s’ampliï a les societats cooperatives.
El CTESC considera que la reducció de la fiscalitat dels contribuents en els trams d’ingressos mitjos-baixos de l’IRPF s’hauria de dissenyar amb un impacte neutral sobre el conjunt de la recaptació de la quota íntegra autonòmica. D’altra banda, considera que l’escala autonòmica de l’impost de la renda s’hauria de deflactar, tenint en compte l’esmentat augment de preus, per tal d’evitar la progressivitat en fred.
En relació amb les deduccions per lloguer de l'habitatge habitual, el CTESC considera que s’hauria de millorar l’import de les deduccions per a aquelles persones situades en els trams de renda més baixos, abans que ampliar els col·lectius beneficiaris d’aquesta deducció. Pel que fa a la deducció per part de víctimes de violència de gènere, el CTESC considera que també s’haurien d’incloure les víctimes de violència sexual i les víctimes de violència masclista en l’àmbit familiar per matrimoni forçós.
El CTESC considera que, abans de ser incloses a la norma, les modificacions de la Llei de la funció pública que afecta als drets del personal de la Generalitat, a la creació d’una Escala dins el Cos Superior, a la gestió per projectes i a l’adscripció de personal i a les modificacions relatives a la carrera horitzontal dels Mossos d’Esquadra haurien d’haver estat negociades en els àmbits de concertació social.
El CTESC considera que caldria especificar i limitar la competència d’autorització de despeses inferiors a 15.000 € quan l’autorització no la signa el conseller o consellera.
La norma planteja una excepció en la normativa de fundacions públiques de la Generalitat pel que fa a la Fundació UOC, amb relació a la qual el CTESC considera que cal mantenir la situació actual ja que si no es crearia un greuge comparatiu amb la resta de fundacions públiques de la Generalitat.
El CTESC recomana que, en els procediments de protecció de la legalitat urbanística, es redueixi el termini de caducitat de divuit mesos.
El CTESC considera necessari un registre central amb capacitat per expedir certificats de tinença d’habitatges.
El CTESC considera que no s’hauria de suspendre el termini d’exercici del dret de tanteig ni sancionar en aquells casos en què, per raó d’ocupació il·legal o d’arrendament a un tercer, el titular no pugui mostrar l’habitatge a l’administració quan aquesta ho sol·liciti. Per seguretat jurídica, s’hauria d’indicar quin és el termini d’exercici del dret de tanteig per part de l’administració. D’altra banda, s’hauria d’excloure el dret de tanteig i retracte de la Generalitat en les transmissions entre societats d’un mateix grup empresarial que tinguin el mateix objecte social o exerceixin una activitat immobiliària similar.
Pel que fa a les mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, el CTESC considera que l’autorització de perforació de nous pous o sondejos també s’hauria d’atorgar per assegurar la supervivència de plantacions llenyoses en explotacions agrícoles i del bestiar en explotacions ramaderes existents.
En relació amb les mesures urgents per a l’emergència climàtica, el CTESC considera que s’han d’adoptar mesures per fer menys complex l’accés a la capacitat disponible de les xarxes de distribució i que s’ha d’obtenir resposta de l’administració amb major transparència i en un termini màxim de 30 dies.
El CTESC considera excessiva la modificació normativa que obliga al planejament derivat a fixar una previsió de sòl per admetre equipaments d’ús de caràcter religiós i considera que l’obligació de sol·licitar informe de l’òrgan competent en matèria d’afers religiosos és un tràmit que va en contra del criteri de racionalitat administrativa.
El CTESC considera que la norma hauria de preveure l’aprovació d’un Acord de Finançament per la Millora del Sistema de Transport de Viatgers per Carretera a Catalunya. També recomana afegir una disposició addicional sobre la garantia de l’evolució de les retribucions dels serveis bàsics de la xarxa concertada de salut i social, sobre els mecanismes de cooperació per realització de serveis auxiliars a l’àmbit del SISCAT, i per revisar el marc legal que regula les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris.
El dictamen conté un vot particular de Foment, un altre de PIMEC i un altre conjunt de CCOO i UGT. Aquestes organitzacions, tot i haver donat suport al dictamen, en el vot particular plantegen consideracions sobre qüestions que no han estat incloses en el text del Dictamen.
Darrera actualització: 09/10/2024