Inici > Documents > Dictàmens > 2025 > Dictamen 09/2025
Dictamen 09/2025
sobre la Proposició de llei de la gent gran de Catalunya
Òrgan d’aprovació
Ple
Data d’aprovació
13/10/2025
Aprovació
32 a favor, 0 en contra, 0 abstencions
Vots particulars
3
Observacions generals
28
Observacions a l’articulat
124
Grau d'acceptació
Norma en tràmit.
Resum
En primer lloc, el CTESC recomana adoptar la nomenclatura de “persones grans” atès que la considera més adequada que “gent gran”.
El CTESC constata que en l’àmbit dels serveis socials es considera que les persones grans requereixen atenció social per raó de l’edat. El CTESC considera que aquesta atenció hauria de ser per raó del seu grau de fragilitat o dependència o de la disminució o pèrdua del seu nivell d’autonomia i recomana fer una reflexió sobre si l’edat de 65 anys ha de ser considerada com la frontera que delimita la inclusió en aquest col·lectiu.
El CTESC considera necessari que la proposició de llei adopti una concepció dinàmica i de futur, que vagi més enllà de l’àmbit assistencial i entengui la longevitat com una qüestió estructural de les societats. Això implica preveure mesures transversals, respectar la diversitat, tenir en compte la perspectiva intergeneracional i de gènere i avaluar l’impacte normatiu per prevenir qualsevol forma d’edatisme.
El CTESC recomana que la Generalitat prioritzi la creació de plataformes de serveis per a l’atenció a la dependència integrades al territori, en col·laboració amb les administracions locals, empreses, i entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
El CTESC considera que cal tenir en compte que Catalunya disposa d’una estructura de prestació de serveis socials on hi conviuen operadors socials i mercantils, i que s’ha de facilitar que tots ells puguin optar, en igualtat de condicions, als mecanismes de provisió de serveis, com ara concerts, subvencions i licitacions públiques. També considera que s’han d’establir mecanismes de revisió periòdica dels costos reals dels serveis vinculats a concerts i subvencions, així com actualitzar anualment els mòduls econòmics de la cartera de serveis d’acord amb l’índex de preus i el cost real del servei.
El CTESC considera necessària la creació d’un òrgan estable de col·laboració publicoprivada que asseguri la complementarietat en la prestació dels serveis i una governança equilibrada del sistema, amb participació de tots els agents implicats.
El CTESC recomana dissenyar i executar un pla de construcció de centres residencials i una promoció d‘habitatge per a persones grans, amb serveis compartits i projectes de cessió d’ús de l’habitatge. També recomana que la norma incorpori mesures per garantir l’envelliment al propi domicili, com ara, facilitant l’adaptació i la supressió de barreres arquitectòniques en les llars, facilitant serveis de suport i cura a la llar i incorporant el servei de teleassistència.
El CTESC considera que s’ha d’elaborar un pla específic i transversal per a la detecció de les persones grans que viuen en situació de soledat social o/i emocional no volguda en el qual, a més de l’Administració, hi participin els agents socials i la xarxa d’entitats de provisió dels serveis. D’altra banda, s’haurien de desplegar protocols d’actuació per conèixer, prevenir i donar resposta a les situacions de maltractament, així com implementar campanyes de sensibilització social.
El CTESC considera que l’Administració hauria d’actualitzar els currículums dels plans formatius per ajustar-los als serveis i atenció de les persones grans i garantir la formació específica prevista a la norma, especialment en matèries d’atenció a col·lectius vulnerables o a persones grans LGTBI. Així mateix, es proposa que, amb la col·laboració dels Consells locals i comarcals de la Gent Gran, es dissenyin plans de formació adaptats al territori que tinguin en compte les necessitats formatives bàsiques i de grau mitjà.
El CTESC recomana que la norma reguli la implementació dels Consells de la Gent Gran arreu del territori atès que aquests són els principals òrgans de participació institucional de les persones grans en els àmbits autonòmic, provincial i local. El CTESC considera que en la composició dels Consells de Gent Gran, s’hauria d’incloure a les organitzacions socials més representatives (sindicats i organitzacions empresarials) sempre que comptin amb organització de persones grans o jubilades al territori.
Pel que fa a l’Observatori de la Gent Gran de Catalunya, el CTESC considera que l’informe sobre la situació de les persones grans ha de ser anual i ha d’incorporar dades desagregades per municipi. També considera que l’Observatori ha d’analitzar allò que afecta la situació de les persones grans, en particular les seves condicions de vida, els recursos que es fan servir a través de les diverses polítiques públiques de protecció social; el procés d’envelliment de la població i de l’estructura poblacional; els indicadors de salut i recursos sanitaris; la situació de les polítiques d’atenció a la dependència; la situació de les pensions; i, finalment, la situació de les persones grans davant del canvi digital, amb especial interès als usos de les eines digitals.
El CTESC considera convenient regular un termini màxim de tres mesos perquè l’Administració competent resolgui les sol·licituds de reconeixement del grau de dependència, així com establir un tràmit d’urgència que redueixi aquest termini a la necessitat sobrevinguda del sol·licitant.
El CTESC recomana que el Govern, d’una banda, actualitzi anualment l’Índex de renda de suficiència de Catalunya i d’altra banda, incrementi en nombre i import les prestacions econòmiques vinculades al servei en l’àmbit residencial, de centre de dia i d’ajuda domiciliària amb l’objectiu de reduir la llista d’espera pública i per garantir la capacitat d’elecció de servei de les persones usuàries. També es recomana que el Govern traslladi a l’administració competent la necessitat de garantir la revalorització de les pensions del sistema públic de pensions.
El CTESC considera que s’ha de crear una línia específica de subvencions, destinada a promoure la innovació, la digitalització i el desenvolupament de nous models de cures, amb criteris que garanteixin la transparència, l’eficiència i l’impacte social.
El CTESC considera que la llei ha de entrar en vigor acompanyada de la corresponent dotació pressupostària, tenint en compte l’impacte significatiu que pot comportar, especialment pel que fa a la determinació de ràtios professionals i als recursos necessaris per a la seva aplicació efectiva.
El CTESC considera necessari revisar el règim sancionador de la norma per evitar duplicacions amb la normativa vigent, garantir que les infraccions estiguin clarament tipificades i establir sancions proporcionals a la capacitat dels centres.
El CTESC considera important impulsar mesures de simplificació administrativa que permetin reduir la càrrega burocràtica associada als tràmits dels concerts, subvencions i procediments de contractació pública, amb l’objectiu de facilitar la gestió de les entitats i garantir una major eficiència en la prestació dels serveis adreçats a les persones grans.
Pel que fa als objectius de l’atenció sanitària, el CTESC proposa incloure l’especialitat de gerontologia dins de l’atenció primària; especificar que s’ha de garantir l’atenció domiciliària; especificarque s’ha de garantir la coordinació entre els serveis d’atenció primària, els serveis sanitaris especialitzats i els serveis socials; precisar què significa “reducció al màxim” de les llistes d’espera de les persones grans, incloure la formació, la potenciació i la disposició de temps per desenvolupar una escolta activa entre els i les professionals i les persones grans; establir que les persones no podran ser excloses de cap tractament o prova per l’edat; activar programes de realització de proves de diagnòstics; potenciar la flota de transport sanitari no urgent.
El CTESC ha fet propostes més amplies del que considera que han de ser els principies generals dels serveis i atenció sanitària i sociosanitària. Quan es regula el sistema d’atenció sociosanitària o intermèdia, el CTESC considera que s’ha de fer esment a les cures destinades processos post-operatoris de llarga durada, i a la situació temporal de manca d’autonomia personal.
Pel que fa al model residencial i de cures, entre d’altres qüestions, el CTESC considera que s’han de prioritzar els serveis d’atenció domiciliaria, distingir entre cures formals i informals pel que fa al paper de les famílies i de les persones cuidadores en la provisió de cura a les persones grans dependents i consolidar un model de residències en el sistema públic, prioritàriament, de petita i mitjana capacitat. El CTESC recomana que la Cartera de Serveis Socials inclogui programes de respir familiar i suport psicològic, formatiu i econòmic a persones cuidadores.
El CTESC proposa que en la finalitat de la llei es faci referència a que el “sistema integral d’atenció i protecció efectiu” ha de ser “públic, universal, de qualitat i de proximitat”. També considera que s’hauria d’incorporar de manera específica la dimensió emocional en la definició de benestar.
El CTESC considera que la norma hauria de fer referència a les mancances i especificitats del mon rural ja que les persones grans que viuen en el món rural no tenen els mateixos serveis que als nuclis urbans.
El CTESC recomana fer menció expressa a la llibertat d’elecció i de decisió de les persones grans quan es regula el dret a la igualtat i a la no-discriminació. Pel que fa al dret de participació de les persones grans, el CTESC considera que s’han de tenir en compte les seves reflexions, opinions, aportacions i preferències per poder influir en les polítiques públiques.
Pel que fa a l’accés i a la participació de les persones grans en esdeveniments culturals i oci, el CTESC considera que els ha de facilitar l’Administració juntament amb la xarxa d’entitats de provisió dels serveis socials i sanitaris. També es considera que s’han d’impulsar eines d'esports als parcs públics.
En relació amb l’Administració digital es proposa crear una Comissió entre les administracions públiques, experts i una representació del Consell de la Gent Gran de Catalunya amb l’objectiu d’analitzar i estudiar propostes que facin factible una Administració digital senzilla i inclusiva. D’altra banda, el CTESC incideix en l’accessibilitat per a les persones grans, a les eines tecnològiques i informàtiques, a la xarxa d’equipaments i a la documentació que puguin rebre.
Finalment, altres de les observacions recollides en el dictamen s’han realitzat per concretar aspectes que recull la norma, i per millorar-ne la interpretació i la concreció.
Foment, Pimec i conjuntament CCOO i UGT han presentat vots particulars per deixar constància d’aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d’acord.
El CTESC constata que en l’àmbit dels serveis socials es considera que les persones grans requereixen atenció social per raó de l’edat. El CTESC considera que aquesta atenció hauria de ser per raó del seu grau de fragilitat o dependència o de la disminució o pèrdua del seu nivell d’autonomia i recomana fer una reflexió sobre si l’edat de 65 anys ha de ser considerada com la frontera que delimita la inclusió en aquest col·lectiu.
El CTESC considera necessari que la proposició de llei adopti una concepció dinàmica i de futur, que vagi més enllà de l’àmbit assistencial i entengui la longevitat com una qüestió estructural de les societats. Això implica preveure mesures transversals, respectar la diversitat, tenir en compte la perspectiva intergeneracional i de gènere i avaluar l’impacte normatiu per prevenir qualsevol forma d’edatisme.
El CTESC recomana que la Generalitat prioritzi la creació de plataformes de serveis per a l’atenció a la dependència integrades al territori, en col·laboració amb les administracions locals, empreses, i entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
El CTESC considera que cal tenir en compte que Catalunya disposa d’una estructura de prestació de serveis socials on hi conviuen operadors socials i mercantils, i que s’ha de facilitar que tots ells puguin optar, en igualtat de condicions, als mecanismes de provisió de serveis, com ara concerts, subvencions i licitacions públiques. També considera que s’han d’establir mecanismes de revisió periòdica dels costos reals dels serveis vinculats a concerts i subvencions, així com actualitzar anualment els mòduls econòmics de la cartera de serveis d’acord amb l’índex de preus i el cost real del servei.
El CTESC considera necessària la creació d’un òrgan estable de col·laboració publicoprivada que asseguri la complementarietat en la prestació dels serveis i una governança equilibrada del sistema, amb participació de tots els agents implicats.
El CTESC recomana dissenyar i executar un pla de construcció de centres residencials i una promoció d‘habitatge per a persones grans, amb serveis compartits i projectes de cessió d’ús de l’habitatge. També recomana que la norma incorpori mesures per garantir l’envelliment al propi domicili, com ara, facilitant l’adaptació i la supressió de barreres arquitectòniques en les llars, facilitant serveis de suport i cura a la llar i incorporant el servei de teleassistència.
El CTESC considera que s’ha d’elaborar un pla específic i transversal per a la detecció de les persones grans que viuen en situació de soledat social o/i emocional no volguda en el qual, a més de l’Administració, hi participin els agents socials i la xarxa d’entitats de provisió dels serveis. D’altra banda, s’haurien de desplegar protocols d’actuació per conèixer, prevenir i donar resposta a les situacions de maltractament, així com implementar campanyes de sensibilització social.
El CTESC considera que l’Administració hauria d’actualitzar els currículums dels plans formatius per ajustar-los als serveis i atenció de les persones grans i garantir la formació específica prevista a la norma, especialment en matèries d’atenció a col·lectius vulnerables o a persones grans LGTBI. Així mateix, es proposa que, amb la col·laboració dels Consells locals i comarcals de la Gent Gran, es dissenyin plans de formació adaptats al territori que tinguin en compte les necessitats formatives bàsiques i de grau mitjà.
El CTESC recomana que la norma reguli la implementació dels Consells de la Gent Gran arreu del territori atès que aquests són els principals òrgans de participació institucional de les persones grans en els àmbits autonòmic, provincial i local. El CTESC considera que en la composició dels Consells de Gent Gran, s’hauria d’incloure a les organitzacions socials més representatives (sindicats i organitzacions empresarials) sempre que comptin amb organització de persones grans o jubilades al territori.
Pel que fa a l’Observatori de la Gent Gran de Catalunya, el CTESC considera que l’informe sobre la situació de les persones grans ha de ser anual i ha d’incorporar dades desagregades per municipi. També considera que l’Observatori ha d’analitzar allò que afecta la situació de les persones grans, en particular les seves condicions de vida, els recursos que es fan servir a través de les diverses polítiques públiques de protecció social; el procés d’envelliment de la població i de l’estructura poblacional; els indicadors de salut i recursos sanitaris; la situació de les polítiques d’atenció a la dependència; la situació de les pensions; i, finalment, la situació de les persones grans davant del canvi digital, amb especial interès als usos de les eines digitals.
El CTESC considera convenient regular un termini màxim de tres mesos perquè l’Administració competent resolgui les sol·licituds de reconeixement del grau de dependència, així com establir un tràmit d’urgència que redueixi aquest termini a la necessitat sobrevinguda del sol·licitant.
El CTESC recomana que el Govern, d’una banda, actualitzi anualment l’Índex de renda de suficiència de Catalunya i d’altra banda, incrementi en nombre i import les prestacions econòmiques vinculades al servei en l’àmbit residencial, de centre de dia i d’ajuda domiciliària amb l’objectiu de reduir la llista d’espera pública i per garantir la capacitat d’elecció de servei de les persones usuàries. També es recomana que el Govern traslladi a l’administració competent la necessitat de garantir la revalorització de les pensions del sistema públic de pensions.
El CTESC considera que s’ha de crear una línia específica de subvencions, destinada a promoure la innovació, la digitalització i el desenvolupament de nous models de cures, amb criteris que garanteixin la transparència, l’eficiència i l’impacte social.
El CTESC considera que la llei ha de entrar en vigor acompanyada de la corresponent dotació pressupostària, tenint en compte l’impacte significatiu que pot comportar, especialment pel que fa a la determinació de ràtios professionals i als recursos necessaris per a la seva aplicació efectiva.
El CTESC considera necessari revisar el règim sancionador de la norma per evitar duplicacions amb la normativa vigent, garantir que les infraccions estiguin clarament tipificades i establir sancions proporcionals a la capacitat dels centres.
El CTESC considera important impulsar mesures de simplificació administrativa que permetin reduir la càrrega burocràtica associada als tràmits dels concerts, subvencions i procediments de contractació pública, amb l’objectiu de facilitar la gestió de les entitats i garantir una major eficiència en la prestació dels serveis adreçats a les persones grans.
Pel que fa als objectius de l’atenció sanitària, el CTESC proposa incloure l’especialitat de gerontologia dins de l’atenció primària; especificar que s’ha de garantir l’atenció domiciliària; especificarque s’ha de garantir la coordinació entre els serveis d’atenció primària, els serveis sanitaris especialitzats i els serveis socials; precisar què significa “reducció al màxim” de les llistes d’espera de les persones grans, incloure la formació, la potenciació i la disposició de temps per desenvolupar una escolta activa entre els i les professionals i les persones grans; establir que les persones no podran ser excloses de cap tractament o prova per l’edat; activar programes de realització de proves de diagnòstics; potenciar la flota de transport sanitari no urgent.
El CTESC ha fet propostes més amplies del que considera que han de ser els principies generals dels serveis i atenció sanitària i sociosanitària. Quan es regula el sistema d’atenció sociosanitària o intermèdia, el CTESC considera que s’ha de fer esment a les cures destinades processos post-operatoris de llarga durada, i a la situació temporal de manca d’autonomia personal.
Pel que fa al model residencial i de cures, entre d’altres qüestions, el CTESC considera que s’han de prioritzar els serveis d’atenció domiciliaria, distingir entre cures formals i informals pel que fa al paper de les famílies i de les persones cuidadores en la provisió de cura a les persones grans dependents i consolidar un model de residències en el sistema públic, prioritàriament, de petita i mitjana capacitat. El CTESC recomana que la Cartera de Serveis Socials inclogui programes de respir familiar i suport psicològic, formatiu i econòmic a persones cuidadores.
El CTESC proposa que en la finalitat de la llei es faci referència a que el “sistema integral d’atenció i protecció efectiu” ha de ser “públic, universal, de qualitat i de proximitat”. També considera que s’hauria d’incorporar de manera específica la dimensió emocional en la definició de benestar.
El CTESC considera que la norma hauria de fer referència a les mancances i especificitats del mon rural ja que les persones grans que viuen en el món rural no tenen els mateixos serveis que als nuclis urbans.
El CTESC recomana fer menció expressa a la llibertat d’elecció i de decisió de les persones grans quan es regula el dret a la igualtat i a la no-discriminació. Pel que fa al dret de participació de les persones grans, el CTESC considera que s’han de tenir en compte les seves reflexions, opinions, aportacions i preferències per poder influir en les polítiques públiques.
Pel que fa a l’accés i a la participació de les persones grans en esdeveniments culturals i oci, el CTESC considera que els ha de facilitar l’Administració juntament amb la xarxa d’entitats de provisió dels serveis socials i sanitaris. També es considera que s’han d’impulsar eines d'esports als parcs públics.
En relació amb l’Administració digital es proposa crear una Comissió entre les administracions públiques, experts i una representació del Consell de la Gent Gran de Catalunya amb l’objectiu d’analitzar i estudiar propostes que facin factible una Administració digital senzilla i inclusiva. D’altra banda, el CTESC incideix en l’accessibilitat per a les persones grans, a les eines tecnològiques i informàtiques, a la xarxa d’equipaments i a la documentació que puguin rebre.
Finalment, altres de les observacions recollides en el dictamen s’han realitzat per concretar aspectes que recull la norma, i per millorar-ne la interpretació i la concreció.
Foment, Pimec i conjuntament CCOO i UGT han presentat vots particulars per deixar constància d’aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d’acord.
Darrera actualització: 13/10/2025