Saltar al contingut principal
Consell de Treball,
Econòmic i Social de Catalunya
Logo del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Inici > Documents > Estudis i informes > 2004 > El teletreball a Catalunya. Conceptes, tipologies, mètriques i polítiques

El teletreball a Catalunya. Conceptes, tipologies, mètriques i polítiques

Estudis i informes
Coordinació de l'estudi: Jordi Vilaseca i Requena
Autors: Jordi Vilaseca i Requena, Joan Torrent i Sellens, Josep Lladós i Masllorens, Pilar Ficapal i Cusí, Mª Mar Sabadell i Bosch

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2004
Col·lecció Estudis i informes | Núm: 06 | ISBN 84-393-6670-1 | 98 pàg.
Text complet PDF

Tot i que no hi ha una definició de consens i d’acord unànime sobre què és el teletreball, aquest estudi pretén investigar quina seria la possible definició que abarqués el màxim nombre de matisos possibles. Per aquest motiu s’analitzen les diferents teories i conceptes expressats per diversos autors sobre la definició de teletreball. Finalment es considera que una definició àmplia del teletreball seria la següent: “El teletreball és el treball (depenent o autònom) realitzat a distància (del lloc físic que l’organització destina habitualment als seus empleats o del client que el contracta), amb capacitats d’autoprogramació (d’incidència en el resultat final del treball o d’influència en l’organització de les tasques professionals) i mitjançant l’ús de les TIC (el conjunt convergent de tecnologies de tractament de la informació i la comunicació que afegeixen valor al treball)”.

L’heterogeneïtat i l’evolució del teletreball dificulten l’establiment de llurs tipologies. Amb tot, l’estudi presenta diverses tipologies seguint vuit criteris diferenciats: el criteri de la localització (segons la ubicació des d’on es realitza el treball), el criteri de la temporalitat (segons els dies de la setmana, el mes en què es realitza el treball), el criteri de l’horari laboral (segons el tipus de jornada), el criteri tècnic (segons la connexió emprada en el traspàs de dades), el criteri de la cadena de valor (segons el lloc que ocupa el teletreball en el cicle de la cadena de producció), el criteri de la relació contractual (segons l’estatus de l’ocupació), el criteri comunicatiu (segons el tipus d’enllaç entre el treballador i l’empresa), i el criteri de la retribució (segons el tipus de contraprestació del treball).

L’heterogeneïtat i l’evolució del teletreball dificulten l’establiment de llurs tipologies. Amb tot, l’estudi presenta diverses tipologies seguint vuit criteris diferenciats: el criteri de la localització (segons la ubicació des d’on es realitza el treball), el criteri de la temporalitat (segons els dies de la setmana, el mes .. en què es realitza el treball), el criteri de l’horari laboral (segons el tipus de jornada), el criteri tècnic (segons la connexió emprada en el traspàs de dades), el criteri de la cadena de valor (segons el lloc que ocupa el teletreball en el cicle de la cadena de producció), el criteri de la relació contractual (segons l’estatus de l’ocupació), el criteri comunicatiu (segons el tipus d’enllaç entre el treballador i l’empresa), i el criteri de la retribució (segons el tipus de contraprestació del treball).

Seguidament s’analitza el règim jurídic del teletreball des de les opinions que l’enquadren com una relació de treball depenent o com una relació de treball autònom. Així es posa de manifest que el teletreball modifica els condicionants del treball i això és independent de la naturalesa jurídica de la relació de treball.

Una vegada estudiades les característiques conceptuals, les tipologies, el règim jurídic i l’impacte personal, organitzatiu, i social del teletreball l’estudi aborda les mètriques d’aquesta tipologia del treball en la xarxa de progressiva importància econòmica. En aquest apartat es fa una menció especial del teletreball a Catalunya on el nombre de persones que aproximadament s’acullen a aquesta opció de treball oscil·la entre les 40.000 i les 90.000 persones, la qual cosa representa una oscil·lació d’entre un 1,4% i un 3,2% de la població ocupada.

Finalment, l’estudi dedica un capítol a les propostes de futur. En aquesta mateixa línia els autors consideren que la intervenció pública es fa necessària no només per augmentar la penetració del teletreball, sinó també perquè el seu desplegament s’orienti adequadament cap als objectius de la política econòmica i social existents entenent que l’expansió d’un teletreball precari, amb una escassa intensitat de treball autoprogrameble seria poc sostenible a mitjà termini i els seus efectes positius potencials serien d’una intensitat molt inferior a la desitjable.

Aquest estudi ha estat dirigit pel senyor Jordi Vilaseca, conseller del Grup Tercer, que ha coordinat un equip de professors dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. L’estudi va ser debatut en la reunió de la Comissió Executiva realitzada el dia 29 de setembre, on es va acordar que fos tramès al Govern per tal de donar conformitat a la petició del Parlament de Catalunya. No obstant això, per donar l’estudi per conclòs el CTESC adjuntarà unes conclusions elaborades a partir de les aportacions i les propostes de les organitzacions segons l’acord pres al si de la Comissió Executiva a la reunió esmentada.

Darrera actualització: 03/12/2021