L'objectiu central de l'estudi és analitzar mitjançant l'Enquesta d'ús del temps (EUT), que per primera vegada comprèn l'àmbit de Catalunya, les desigualtats entre dones i homes en relació amb els temps de treball i avançar en el concepte "d'activitat global", amb què es vol definir un concepte de treball que englobi tots els treballs, el mercantil i el familiar domèstic.
En el primer capítol es tracten aspectes metodològics i conceptuals vers el concepte treball i l'aplicació que en fan les estadístiques més importants com són l'Enquesta de població Activa (EPA) i l'EUT, en definitiva s'analitzen metodològicament totes dues enquestes des d'una perspectiva de gènere i s'hi assenyalen els elements complementaris i diferencials que presenten.
En el segon capítol s'analitzen les dades sobre el treball de dones i homes que es desprenen de l'EPA i se n'assenyalen les limitacions, així com les potencialitats no degudament explotades. Es fa una anàlisi no habitual de les dades de l'EPA del segon trimestre 2003, en especial de les diferents situacions d'inactivitat i de l'activitat familiar domèstica.
El tercer capítol conforma el gruix de l'estudi, que és l'explotació de l'EUT mitjançant la qual s'estudien els treballs mercantil i familiar domèstic. Es desenvolupa el concepte "activitat global" a partir del qual es calculen noves taxes d'activitat anomenades taxes d'activitat global. L'objectiu és analitzar els temps de treball i no únicament els temps de l'ocupació. Aquesta informació és rellevant per estudiar la qualitat de vida de les persones i les diferències entre l'activitat de dones i homes. L'estudi demostra que les dones a Catalunya treballen (en treball familiar domèstic i treball de mercat) diàriament una hora més que els homes com a mitjana social, gairebé el 15% més. Una altra dada important és la referent al fet que el temps social mitjà diari que dedica tota la població al treball familiar domèstic és el mateix que dedica al treball de mercat; per tant, avui a Catalunya s'estan dedicant les mateixes hores a tots dos treballs, i conseqüentment es posa en qüestió la idea que el treball familiar domèstic és una activitat marginal i sense importància.
En el quart capítol es desenvolupen un conjunt d'indicadors i un índex compost amb la finalitat de disposar de dades que permetin fer un seguiment de la situació de les dones en relació amb els treballs. Es presenten quatre conjunts d'indicadors de desigualtat en relació amb el treball: desigualtat en relació amb el treball global, desigualtat segons doble presència, desigualtat específica en treball familiar domèstic i desigualtat específica en treball de mercat. A continuació, un conjunt d'indicadors de diferència en el cicle vital entre les mateixes dones o els mateixos homes, segons els diferents períodes del seu cicle vital. I en tercer lloc, un conjunt d'indicadors de desigualtat en funció del nivell social. A partir dels indicadors anteriors, es proposa construir un índex de desigualtat entre dones i homes en els treballs, el seu objectiu és poder reflectir en un nombre, l'índex, el nivell de desigualtat i fer-ne un seguiment mitjançant l'evolució de l'índex.
Finalment, l'estudi presenta unes conclusions metodològiques i de resultats que evidencien les limitacions de les fonts estadístiques tradicionals per a l'estudi del treball, i, malgrat que valora l'aportació de l'EUT per donar informació sobre el treball familiar domèstic, assenyala que té també unes limitacions que se solucionarien corregint alguns aspectes del qüestionari individual de l'EUT. Com a conclusions de resultats s'insisteix en la necessitat de mantenir una visió global per a l'estudi del treball en comptes d'enfocaments centrats exclusivament en l'ocupació. Si es fa visible una activitat normalment invisible com és el treball familiar domèstic s'observen clarament les necessitats de treball que requereix la societat en el seu conjunt, la diferent participació de dones i homes en aquests processos i les interrelacions entre tots dos treballs. Segons les dades obtingudes, el model de treball que s'estaria consolidant a Catalunya seria el denominat "unipresència masculina/doble presència femenina", amb les conseqüents desigualtats que implica entre dones i homes, tant en l'activitat mercantil com en el treball familiar domèstic.
Aquest estudi ha estat elaborat per la Dra. Cristina Carrasco Bengoa, que també n'ha estat directora, pel Dr. Màrius Domínguez Amorós i per la Dra. Maribel Mayodormo Rico. La senyora Mercè Civit i Illa com a membre de la Comissió Permanent de l'Àrea d'Ocupació n'ha estat la coordinadora. L'estudi el debat i l'aprova la Comissió Permanent de l'Àrea d'Ocupació el dia 13 de juny i s'aprova definitivament a la reunió del Ple del dia 27 de juny.