El dret a l'habitatge

L’informe presenta els resultats principals de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir i mantenir l’habitatge a Catalunya. Adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions. La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són:

• la històrica (anàlisi del context),
• la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència),
• la político-econòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge),
• la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i
• la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

L’informe ha fet un repàs de l’evidència empírica al voltant del tema, ha recollit diverses experiències en l’entorn europeu, ha analitzat les polítiques públiques de Catalunya i a més ha comptat amb l’opinió d’experts i professionals del sector, per poder elaborar aquest document.

A partir d’aquí, l’informe incorpora un capítol de consideracions amb un total de més de cent quaranta recomanacions, consensuades per tots els membres del CTESC, amb al finalitat de fer més efectiu el dret a l’habitatge a Catalunya. Aquestes recomanacions es desglossen en cinc grans apartats:

• sobre el mateix dret a l’habitatge,
• la situació del dret a l’habitatge a Catalunya,
• les polítiques d’habitatge a Catalunya,
• mesures i instruments de les polítiques d’habitatge –apartat on es troben gran part de les recomanacions-, i per últim,
• un apartat amb recomanacions en relació amb els efectes de la COVID-19 en el dret a l’habitatge.