Aquest estudi analitza l'evolució de la competitivitat de l'economia catalana (competitivitat comercial i competitivitat estructural) en el període 1985-2003, és a dir, des de la incorporació a la Comunitat Econòmica Europea fins avui, fent una referència especial a la fase més propera del 1995-2003.
La incorporació a Europa va significar noves oportunitats i, tal com considera l'estudi, va implicar nous reptes del teixit productiu a Catalunya, atès que la integració econòmica a Europa, amb un període transitori que va finalitzar el 1992, representava l'obertura del mercat català i espanyol a la competència externa.
En el document s'estudia la competitivitat de l'economia catalana des d'una perspectiva comparada, en primer lloc, amb el conjunt d'Espanya i de la UE i, en segon lloc, amb dues comunitats autònomes espanyoles d'alt nivell de vida: Madrid i País Basc. En tercer terme, fa referència a tres regions motor d'Europa amb una forta tradició industrial: Baden-Württemberg, Rhône-Alpes i la Llombardia.
Alhora, es fa una anàlisi dels factors productius treball i dotació de capital, així com dels nous factors de competitivitat. En relació al capital humà i la formació, l'estudi fa palesa una despesa pública educativa respecte al PIB significativament inferior en tots els nivells educatius respecte a la resta de països de la Unió Europea. En matèria d'innovació tecnològica, recerca i desenvolupament i TIC cal, segons l'estudi, l'aplicació urgent d'un programa de promoció de l'ús d'internet, pactat entre els poders públics i la societat civil, per impulsar-ne l'ús entre els grups socials i els territoris que s'estan quedant endarrerits, així com reforçar la posició competitiva dels subsectors TIC presents a Catalunya. Pel que fa a les infraestructures, es constata la insuficiència generalitzada del nivell funcional dels modes de transport i s'imposen estratègies d'actuació per jerarquitzar i prioritzar adequadament la política que cal dur a terme.
També es desenvolupa quin és el paper de l'empresa familiar catalana davant de la internacionalització a través d'un estudi de 75 empreses familiars.
Com a darrera variable rellevant de la competitivitat de l'economia catalana, s'estudia el dèficit fiscal i l'estructura del capital públic a Catalunya. S'estima que Catalunya observa un dèficit fiscal excessiu amb l'Administració pública central espanyola i en conseqüència, això limita el nivell de serveis públics que es reben.
L'estudi mostra que l'economia catalana ha observat uns nivells acceptables de competitivitat comercial i estructural des de la incorporació a la Comunitat Econòmica Europea fins a l'actualitat. És a dir, entre el 1985 i el 2003, l'economia catalana ha mostrat capacitat per competir tant en el mercat intern com en l'internacional i, d'altra banda, ha millorat els nivells de vida (creixement de la renda real).
Entre el 1985 i el 1995, el ritme d'augment de la productivitat va ser important i, en conseqüència, Catalunya va guanyar nivell relatiu de productivitat davant de la UE, Madrid, Baden-Württemberg, Rhône-Alpes i la Llombardia. Malgrat això, per al període 1995-2002, s'observa a l'economia catalana un feble ritme de creixement de la productivitat per ocupat (en unitats de poder de compra), inferior al de les zones abans esmentades.
El lent creixement de la productivitat a Catalunya a partir de la segona meitat dels anys noranta constitueix un problema significatiu que afecta l'economia catalana, tant en el seu ritme de creixement com en la seva capacitat de competir en els mercats.
L'alentiment del creixement de la productivitat en la fase 1995-2002, va ser general a la UE i a Espanya, però a Catalunya la minoració va ser més intensa.
L'estudi conclou, doncs, que malgrat els nivells acceptables de competitivitat de l'economia catalana, pel conjunt del període 1985-2003, Catalunya ha perdut nivell relatiu de productivitat.
L'estudi ha estat debatut i aprovat en la reunió de la Comissió Permanent de l'Àrea Socioeconòmica els dies 8 i 9 de juny i posteriorment s'eleva al Ple, on s'aprova definitivament el dia 14 de juny de 2004.
