Saltar al contingut principal
Consell de Treball,
Econòmic i Social de Catalunya
Logo del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Inici > Documents > Estudis i informes > 2017 > Gestió i impuls de les infraestructures de telecomunicacions

Gestió i impuls de les infraestructures de telecomunicacions

42 Informe Telecomunicacions
Antonio Sáenz Andrés (ponent), Joan Antoni Santana (dir.), Roser Ferrer, Lluís Ferrer

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2017
Col·lecció Estudis i informes | Núm: 42 | ISBN 9788439395478 | 128 pàg.
Text complet PDFResum executiu (CAT) PDFResumen ejecutivo (ES) PDFExecutive summary (EN) PDFPresentació (PDF) PDFEntrevista al ponent PDF
Disponible a: Dialnet BEG

L’Informe tracta de l’estat de situació de les infraestructures i del model TIC de Catalunya. Un dels seus objectius és conèixer la cobertura de banda ampla i telefonia mòbil als nuclis de població i polígons industrials de Catalunya.

El treball comença amb un resum executiu de les principals conclusions, que precedeix al capítol d’introducció.

El tercer apartat de l’Informe es dedica als aspectes normatius. S’estudia la regulació que afecta el sector posant l’èmfasi en aquells aspectes que tracta aquest Informe. A continuació, s’analitza l’evolució de l’estoc de capital real de Catalunya per tipus d’actiu, parant especial atenció al capital TIC, en el període 1964-2013, a partir de les estadístiques que publica l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). El següent apartat es dedica a l’anàlisi de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació de Catalunya a partir de totes les estadístiques disponibles (catalanes, estatals, europees i internacionals) i a fer-ne una comparació. El sisè apartat del treball tracta de les polítiques públiques en matèria de TIC a Catalunya. S’estudia el model TIC del Govern de la Generalitat: els objectius, els programes, les estratègies, les xarxes existents, etc. Es presta especial atenció a aspectes com la compra pública d’innovació. També es tracten els programes TIC d’àmbit estatal i comunitari. La setena secció de l’Informe conté les consideracions i recomanacions del CTESC. Finalment, l’apartat vuitè recull el resultat de les compareixences de determinades persones que han aportat coneixement expert sobre la qüestió analitzada. L’Informe conclou amb els annexos i la bibliografia.

Es constata que Catalunya té una bona cobertura de banda ampla bàsica, tant mòbil com fixa, tant a les llars com als polígons industrials. Algunes llars i polígons industrials tenen mancances en infraestructures TIC si estan fora de l’àrea d’influència de Barcelona, en àrees remotes.

Ara bé, si ens fixem en la cobertura de banda ampla per a velocitats de transmissió més elevades (a partir de 30 Mbps), aleshores la cobertura baixa i apareixen diferències notables de cobertura entre províncies.

La Generalitat de Catalunya disposa d’una xarxa de nova generació pròpia que dona resposta a les necessitats TIC de l’Administració i també a les del país, atès que ha de connectar les escoles, els centres de salut, els centres de recerca i innovació i els polígons industrials. A més, la xarxa ha d’estar disponible en mode majorista per a la resta d’operadors a uns preus regulats, per facilitar l’arribada de serveis digitals al màxim de territori possible.

Actualment, el Govern de la Generalitat dona una gran rellevància a l’Estratègia SmartCAT. Aquesta és una línia d’actuació amb la qual s’estén el concepte de ciutat intel·ligent a escala del que la Comissió Europea anomena regió intel·ligent. Està alineada amb l’Estratègia de la Comissió Europea 2020 i dona resposta als objectius i polítiques establerts per l’Agenda digital per a Catalunya (Idigital) i per l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

L’Estratègia SmartCAT posa en marxa un conjunt de projectes i iniciatives adreçats a les administracions públiques, les empreses i la ciutadania, i estructura les seves prioritats al voltant de diversos àmbits d’actuació: desplegament de l’arquitectura tecnològica, col·laboració entre administracions i sector privat, indústria 4.0, "big data" i govern obert.

Darrera actualització: 05/07/2024