Saltar al contingut principal
Consell de Treball,
Econòmic i Social de Catalunya
Logo del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Inici > Documents > Estudis i informes > 2005 > L'impacte en l'economia catalana de la globalització i de la integració econòmica / Volum II

L'impacte en l'economia catalana de la globalització i de la integració econòmica / Volum II

Estudis i informes
Autors: Fernando Balcells, Elena Giráldez Pidal, Raquel Insa Ciriza, Francisco Llorente Galera, Paloma Miravitlles Matamoros, Toni Mora Corral, Montserrat Termes Rifé, Ramon Tremosa i Balcells

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2005
Col·lecció Estudis i informes | Núm: 12 | ISBN 84-393-6963-8 | 301 pàg.
Text complet PDF

Aquest estudi analitza els principals trets del procés d'internacionalització de l'economia catalana i estudia els factors que condicionen la seva capacitat competitiva enfront dels reptes que suposa la globalització en general i l'ampliació de la UE, en particular.Entre aquests factors, l'estudi destaca el deteriorament del creixement del PIB per càpita, que passa de valors d'entre el 4% i el 5% fins l'any 1996, a situar-se entre l'1% i el 2% en els anys 2001-2003 i el descens gairebé continuat de la productivitat, tant per treballador com per hora treballada (que només es recupera, lleugerament, a partir de l'any 2000). Així, la productivitat de l'economia catalana no només ha sigut inferior a la d'Espanya, sinó també a la de la UE. En 1995 la productivitat de Catalunya va ser el 81,75% de la productivitat mitjana de la UE. L'any 2002 només va ser el 78,6%, mentre que l'any 2000 la productivitat de la indústria catalana era únicament el 62% de la UE.

L'estudi fa palès que la capacitat competitiva de l'economia catalana i la forma en què s'ha produït el procés d'internacionalització, no són independents de l'evolució d'un conjunt de factors entre els quals destaca el capital humà i la generació de coneixement. Catalunya presentava l'any 2002 un fort desavantatge relatiu en població activa amb estudis baixos i mitjans. Prenent com a referència la UE-15=100, els nivells de Catalunya se situaven en 159 i 42, respectivament. Aquesta situació es veu agreujada pel reduït percentatge de població activa en educació contínua (Catalunya=35, UE-15=100). Els registres de Catalunya en matèria de generació de coneixement no són més esperançadors. L'any 2001, prenent com a base la UE-15=100, els nivells de Catalunya en despeses en R+D, despeses públiques en R+D sobre les despeses totals en R+D i despeses públiques i privades en R+D en relació amb el PIB, se situaven en 56, 53, 61 i 70, respectivament. En el cas de la inscripció de patents EPO, la nostra economia assolia únicament el 38% de la mitjana de la UE-15.

En aquest context, i pel que fa a les pautes que ha seguit el procés d'internacionalització de la nostra economia, malgrat que la quota de mercat de les exportacions catalanes ha millorat en el període 1995-2001, les exportacions catalanes a la UE només cobreixen el 77,6% de les importacions que Catalunya realitza procedents d'aquesta zona. A nivell de productes, el model exportador català, amb un fort pes del comerç intraindustrial en sectors d'Alta i Mitjana-Alta Tecnologia (pròxim al 50%), està especialitzat (com és el cas de l'automòbil) en diferenciació de productes de baixa qualitat (baix preu). En canvi, Catalunya presenta una balança favorable en els sectors corresponents a alta tecnologia. En els altres, mitjana alta, mitjana baixa i baixa (segons la seva intensitat en despeses en R+D), el saldo és negatiu.

Algunes de les conclusions més destacades de l'estudi apunten que Catalunya ha de dur a terme, en pocs anys, estratègies que condueixin a millorar la seva capacitat competitiva a través de la millora de la productivitat, millorant les dotacions d'equipament capital i humà. El model de creixement seguit per l'economia catalana, així com per altres països i regions de la UE en situacions similars d'atur, ha estat el de donar suport a la creació d'ocupació de baix valor afegit (baixa remuneració i qualificació) en la majoria dels sectors, tant industrials com de serveis. El creixement s'ha fonamentat en la mà d'obra però no en el capital. L'increment del PIB s'ha produït en gran part gràcies a un increment important del factor treball, però sense increment del capital (tant TIC com no TIC).

Llegiu abans el volum I

La Comissió Executiva, per delegació del Ple, aprova l'estudi el dia 11 de juliol i les conclusions el dia 18 de juliol.

Darrera actualització: 03/12/2021