Integració de l'atenció social i sanitària

Aquest cop el CTESC ha volgut entrar a fons en un dels temes que, malgrat que no sigui especialment conegut entre la ciutadania, adquirirà un protagonisme molt rellevant en l’agenda política del país: el procés d’integració de l’atenció social i sanitària.

La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). El principal objectiu, llavors, és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció, difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.

L’informe ha fet un repàs de la literatura científica al voltant del tema, ha recollit diverses experiències en l’entorn europeu, ha analitzat la feina feta des de Catalunya i a més ha comptat amb l’opinió d’experts i professionals del sector per poder elaborar aquest document.

Tot plegat ens ha permès donar resposta a les següents qüestions:

• Per què cal una atenció integrada social i sanitària.
• Quins són els factors que expliquen l’èxit dels programes i experiències d’atenció integrada.
• Quins són els facilitadors i barreres per al desplegament de l’atenció social i sanitària a Catalunya.

A partir d’aquí, l’informe incorpora un capítol de consideracions amb un total de 57 recomanacions, consensuades per tots els membres del CTESC, amb la finalitat d’impulsar la integració de l’atenció social i sanitària a Catalunya. Aquestes recomanacions es desglossen en 6 grans apartats: la necessitat i oportunitat de la integració, el model català d’integració, la seva governança, la transformació dels serveis socials, la gestió i el seu finançament.