La incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya

L’evidència científica disponible mostra que hi ha una multiplicitat de variables que influeixen en els processos d’incapacitat laboral. Aquest és un fenomen complex que, des de fa anys, desperta l’interès dels experts i de les administracions. L’existència de problemes de salut previs a l’episodi d’incapacitat estan clarament associats amb el seu inici i la seva durada. La complexitat d’aquest procés es presta a fer una anàlisi des de diferents angles, com són des del punt de vista epidemiològic, mèdic, de salut pública o des d’un punt de vista econòmic, atesos els elevats costos que representa per als sistemes de seguretat social, per a les empreses i per a l’economia en general.

Respecte a l’Estat espanyol, en els últims anys la despesa global per incapacitat temporal torna a créixer d’una manera important amb una característica nova, com és la irregularitat en la distribució de la despesa. Hi ha comunitats autònomes on la despesa en incapacitat temporal per treballador és apreciablement superior a la d’altres, i Catalunya sembla una d’aquestes.

És per això que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya va acordar la realització d’un estudi comparatiu respecte als factors determinants dels processos d’incapacitat temporal a Catalunya, a la resta d’autonomies i a Europa.

L’estudi consta de tres parts: la primera analitza les múltiples variables laborals i no laborals que influeixen en les situacions d’incapacitat temporal, la segona compara la incapacitat temporal espanyola en el context europeu i la tercera fa una anàlisi de l’evolució de la incapacitat temporal en el conjunt de l’Estat espanyol.

Entre les conclusions de l’estudi cal remarcar que malgrat l’estreta relació que hi ha entre la incapacitat laboral i l’absentisme, la incapacitat laboral forma part d’un procés terapèutic per guarir i/o aturar un dany a la salut. En relació amb els episodis de curta durada, s’assumeix que hi ha altres factors més lligats a les actituds dels treballadors, com són la motivació, la satisfacció o la responsabilitat entre d’altres. Malgrat l‘heterogeneïtat de la informació disponible sobre la incapacitat laboral dels estats membres de la UE, sembla clar que Espanya es troba dins del grup de països que tenen nivells d’incapacitat laboral relativament baixos. Una altra qüestió a considerar és que quan es fan comparacions entre regions, països o al llarg del temps, s’han de tenir en compte factors, com els lligats al mercat de treball, al sistema de seguretat social i al sistema sanitari.

Entre les recomanacions finals fetes pels autors podem destacar, entre d’altres: que el sistema públic de salut s’ha de dotar de mecanismes eficaços de gestió de la incapacitat temporal i que la reducció de la incapacitat laboral no ha de ser només qüestió de les administracions, les empreses han de ser protagonistes actives, ja que moltes vegades els processos d’incapacitat tenen el seu origen en les condicions de laborals.

Aquest estudi ha estat coordinat pel senyor Emili Castejón Vilella i l’han realitzat experts externs. Ha estat debatut i aprovat en la Comissió Permanent de l’Àrea de Seguretat i Salut Laborals realitzada el dia 11 de novembre del 2003 i posteriorment s’eleva al Ple, on s’aprova definitivament el dia 18 de desembre del 2003.