Recol·locació: anàlisi i elements per al debat

L'informe s’estructura en tres grans apartats. El primer apartat analitza el concepte de recol·locació, i distingeix entre un concepte estricte de recol·locació i un concepte més ampli, que es desprèn de les referències actuals a la recol·locació.

El concepte estricte de recol·locació és aquell que es vincula al terme outplacement i que fa referència al servei que una empresa aporta a un o més d’un treballador o treballadora en cas d’acomiadament, bé per mitjans propis, bé a través de consultors externs. Mitjançant aquest servei s’ofereix l’assessorament, la formació i els mitjans necessaris per aconseguir una transició en la carrera professional i trobar una feina adequada en una altra empresa en el menor temps possible, reduint així els perjudicis econòmics i psicològics que genera tota situació d’acomiadament. En aquest apartat, a més d’estudiar els tipus de processos de recol·locació i el seu contingut, s’analitza la situació actual de buit normatiu en el qual actuen les empreses de recol·locació i es posa de manifest que aquestes formen part del debat obert per l’Acord per la millora del creixement i l’ocupació de 2006, que acordà la creació d’un grup de treball tripartit per abordar el desenvolupament de la Llei d’ocupació i les polítiques actives d’ocupació, en el marc del qual s’han d’analitzar el paper dels agents que intervenen al mercat de treball, entre els quals es cita expressament les empreses de recol·locació.

Pel que fa al concepte més ampli de recol·locació, comparteix amb el concepte estricte l’objectiu de proporcionar a les persones afectades un assessorament i suport integrals en un procés de transició ocupacional. Es fa un repàs dels diferents contextos en els quals es fa referència a la recol·locació en sentit ampli, tant en l’àmbit comunitari, estatal com autonòmic.

En el segon apartat s’analitza el Projecte SOCOSE, a través del qual es dóna un conjunt de recomanacions per definir un marc europeu per a les transicions ocupacionals partint de la comparació entre les polítiques de recol·locació dels països següents: Espanya, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Itàlia.

En el tercer apartat s’inclouen les conclusions de l’informe i els elements per al debat sobre les estratègies de recol·locació.