Metodologia d'avaluació de propostes en l'àmbit de la mobilitat ocupacional

A tota Europa, l’augment del trànsit, especialment en les zones urbanes, ha comportat nombrosos efectes tant de caràcter econòmic, social i ambiental. No cal dir que un dels factors explicatius d’aquest augment és la mobilitat ocupacional, entesa com la mobilitat quotidiana per raons de treball.

Aquest estudi pretén fer una anàlisi de la mobilitat ocupacional, aportant com a valor diferencial respecte a altres estudis similars, una visió del fenomen des de tres perspectives, la laboral, l’econòmica i l’ambiental, subratllant-ne els seus aspectes d’interrelació però també posant en evidència els elements contradictoris. Un altre aspecte rellevant de l’estudi és l’aportació d’una eina metodològica per avaluar propostes de millora en aquest camp.

Així, la primera part de l’estudi estableix de forma breu una primera diagnosi de la mobilitat ocupacional en les tres vessants. En el camp laboral, s’analitza la sinistralitat laboral per accident de trànsit, l’accessibilitat als llocs de treball, els costos temporals i els costos econòmics per als treballadors. En la part econòmica, s’estudia l’atur, la productivitat del treball, la competència intermodal, la intensitat energètica i la valoració econòmica de la sinistralitat. En el terreny del medi ambient, s’ha analitzat la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa i la pèrdua d’espai agrícola i natural, fragmentació del territori i apropiació de l’espai públic.

La segona part de l’estudi proposa una metodologia per avaluar les oportunitats de millora de propostes de mobilitat ocupacional en el territori des de l’esmentada perspectiva triple. Amb l’objectiu de poder estimar els efectes de les propostes d’actuació s’ha elaborat un índex que les agrupi. Per construir aquest índex s’ha cercat prèviament un sistema d’indicadors que permetin una avaluació, de forma ràpida i senzilla, dels aspectes de cadascun dels àmbits analitzats. Aquests indicadors s’han d’entendre com una primera proposta, que cal contrastar en situacions reals i que han d’evolucionar a partir del coneixement existent i de la disponibilitat de més dades.

I per últim, una tercera part on es mostra una selecció de bones pràctiques aplicades en l’àmbit de la mobilitat ocupacional.