CTESC | Dict�mens

EN PREPARACIÓ Projecte de decret pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

3 Aug 2026 00:00:00 +0200

Comissió: Mercat de Treball i Polítiques Socials

Dictamen 15/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

20 Jul 2026 00:00:00 +0200

En aquest dictamen, el CTESC fa observacions en relació amb les funcions de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i considera que:

L’Escola ha d’exercir les funcions de formació, desenvolupament i acreditació de competències professionals per al desenvolupament de la carrera professional (vertical i horitzontal).
En matèria d’aprenentatge, formació i desenvolupament, l’Escola hauria de contribuir en la programació de l’ensenyament de la llengua catalana destinada a millorar la qualificació lingüística del personal de totes les administracions públiques presents a Catalunya, i s’hauria de garantir la participació del personal dels organismes estatutaris en les activitats formatives desenvolupades per l’Escola.
Les funcions de recerca, innovació i transferència de coneixement, d’una banda, no haurien de suposar una sobrecàrrega per al personal de l’Escola ni una reducció de la qualitat del servei que reben les persones usuàries i, d’altra banda, considera positiu que aquestes funcions es configurin com a activitats essencials de l’Escola tot recomanant reforçar la seva orientació cap a la recerca aplicada, l’avaluació de polítiques públiques i la transferència efectiva de coneixement a les administracions.
S’ha d’incorporar, com a funció, el cooperar amb l’Administració de l’Estat en les matèries que constitueixen les finalitats de l’Escola.

Pel que fa a les funcions, també es constata que es traslladen a l'Escola funcions que el Decret legislatiu 1/1997 atribueix a la persona titular del departament competent en matèria de funció pública. Aquest fet comporta atribuir a l’Escola unes funcions de caràcter administratiu que el CTESC considera que no li correspondrien. Així, es considera que ni l’Escola ni la seva direcció haurien de tenir la funció de convocar i resoldre els processos selectius d’accés a la funció pública ni nomenar els funcionaris de carrera de l’Administració de la Generalitat ni seleccionar el personal de les administracions locals.

Pel que fa a les finalitats de la norma, el CTESC recomana incorporar, d’una banda, la contribució de l’Escola a la millora de la qualitat institucional i a la professionalització de l’ocupació pública i, de l’altra, que les seves finalitats vagin dirigides al personal de totes les administracions públiques presents a Catalunya.

El CTESC recomana establir l’obligació de l’Escola de planificar i avaluar periòdicament els resultats i els impactes de la seva activitat, prèvia fixació dels objectius estratègics, indicadors de seguiment i mecanismes de rendició de comptes.

També es recomana incorporar i regular les actuals Comissions Paritàries (Formació Contínua de la Generalitat i Formació Local de Catalunya), els grups de treball de formació departamentals i el paper dels Departaments de la Generalitat.

Pel que fa a la composició del Consell Rector, el CTESC considera que s’haurien d’ampliar, de 4 a 7, les vocalies proposades per les organitzacions sindicals més representatives a Catalunya en l’àmbit de les administracions públiques catalanes, i substituir les 4 vocalies que ha de proposar el Consell Interuniversitari de Catalunya per 4 vocalies proposades per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.

El CTESC considera que s’haurien d’incloure, entre els recursos econòmics amb què compta l’Escola, les aportacions dels empleats i empleades de les administracions públiques de Catalunya efectuades mitjançant la quota de formació aplicada a la seva nòmina.

El CTESC considera que cal reforçar el compromís de l’Administració amb la igualtat efectiva de dones i homes. Així, recomana que:

Es revisi el llenguatge de la norma per assegurar que sigui inclusiu i no sexista.
S’incorpori la perspectiva de gènere de forma transversal en totes les activitats, processos d’avaluació, selecció, formació, recerca i innovació desenvolupats per l’Escola.
L’Escola programi la formació en matèria d’igualtat de dones i homes, igualtat de tracte i no-discriminació, així com en relació amb l’abordatge de violències masclistes, i en altres matèries transversals de caràcter social com la lluita contra els discursos d'odi per garantir la integració d’aquestes matèries en l’Administració pública.
S’inclogui expressament, en la norma, que els marcs i models de selecció, formació i desenvolupament de carrera professional fixin els criteris i continguts comuns i integrats relatius a igualtat de gènere, a les violències masclistes i a la igualtat de tracte i no discriminació, i que se’n faci el seguiment i l’avaluació, en col·laboració amb el departament competent en la matèria.

El CTESC constata que la norma remet de manera reiterada a la normativa d’ocupació pública catalana, que actualment es troba en tramitació parlamentària, la qual cosa comporta que no es pugui efectuar una valoració d’aquestes remissions.

Finalment, s’ha d’indicar que el CTESC també ha realitzat observacions amb la finalitat de millorar la redacció, la interpretació i la concreció de la norma.

Dictamen 14/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es modifiquen el Decret 46/2022, de 15 de març, dels equipaments cívics i comunitaris de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques

20 Jul 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que en l'avaluació d'impacte de la norma hauria estat pertinent incorporar una valoració sobre l'impacte en la infància, atesa la incidència que podria tenir en els drets, el benestar i les oportunitats de desenvolupament i participació dels infants.

Dictamen 13/2026 sobre el Projecte de decret de desplegament del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives

22 Jun 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que la norma hauria de preservar un equilibri entre els objectius de supervisió prudencial i la capacitat de creixement, integració i finançament de les cooperatives agràries. Així, es recomana que s’avaluïn periòdicament els efectes sobre el finançament de les cooperatives i sobre els processos d’integració empresarial del sector agrari dels nous requisits establerts en la norma.

El CTESC considera que la norma hauria de reforçar el principi de simplificació administrativa mitjançant la utilització dels procediments electrònics i l’aprofitament de la informació ja disponible en els registres públics.

El CTESC recomana que, en el títol del Projecte de decret, consti que s’està regulant el règim de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. També recomana que, tenint en compte el principi de bona regulació, aquesta norma no derogui les disposicions en matèria dels serveis de compensació, ja que no tenen cap relació ni amb l’objecte ni amb la matèria regulada en el Projecte de decret.

També s’han realitzat observacions més tècniques amb la finalitat de clarificar, precisar o fer més entenedor el text de la norma.

Dictamen 12/2026 sobre el Projecte de decret del Catàleg d'estàndards de competències professionals de Catalunya

8 Jun 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que caldria reforçar la perspectiva de gènere a l’hora d’establir els nivells de competència de les diferents activitats de les famílies professionals que defineixen el grau de complexitat i l'amplitud de les competències. Es considera que caldria introduir conceptes com la responsabilitat relacionada amb la polivalència o les habilitats socials, la capacitat de resolució de conflictes o la capacitat d’organització, en línia amb l’establert pel Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes.

També assenyala que la inclusió d’estàndards de competències professionals en el Catàleg FPCAT serà una eina d’ajut per establir grups professionals en els processos de negociació col·lectiva.

D’altra banda, es proposa que consti que una de les funcions del Catàleg FPCAT és facilitar a les organitzacions la gestió dels recursos humans i els processos de negociació col·lectiva, tal com s’estableix a l’article 40.3 de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals.

Dictamen 11/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es modifica el Decret 337/2002, de 3 de desembre, sobre l'alt rendiment esportiu

1 Jun 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que en l’article 23 del Decret 337/2002 s’hi hauria d’incloure:

Que la compatibilitat dels premis hauria de ser no només amb qualsevol ajut sinó també amb qualsevol ingrés o percepció econòmica.
Que els premis no han de comportar la minoració de drets econòmics ni laborals.
Que la concessió de premis ha de respectar el principi d’igualtat efectiva entre dones i homes.
Que els criteris d’atorgament dels premis i les quanties han de ser públics i accessibles.
Que s’ha de publicar anualment la relació de persones beneficiàries.

Dictamen 10/2026 sobre el Projecte de decret pel qual s'estableixen els requisits comuns dels centres i serveis sanitaris i es regula el procediment per a la seva autorització i registre

1 Jun 2026 00:00:00 +0200

La norma recull l’obligació de les persones titulars dels centres i serveis sanitaris de vetllar pel compromís amb la igualtat i equitat de gènere, la igualtat de tracte i la no discriminació de les persones, el CTESC recomana que s’afegeixi que aquesta obligació va adreçada envers els usuaris o usuàries dels serveis assistencials. Així mateix, quan es regula la responsabilitat de la persona titular d’una consulta, el CTESC considera que també s’hauria d’incloure el centre de petita dimensió.

En relació amb l’obligació dels centres o serveis sanitaris de disposar d’un pla anual de qualitat i seguretat dels o de les pacients, el CTESC considera que el contingut i l’estructura d’aquest pla s’han d’adaptar a la tipologia i complexitat del centre mitjançant models simplificats per a pimes.

El CTESC recomana que en els procediments subjectes a autorització, declaració responsable o comunicació s’inclogui que el departament competent ha d’aprovar i publicar el llistat tancat de documentació exigible, sense que es pugui requerir documentació addicional, llevat de supòsits d’esmena o verificació motivada. També considera que s’hauria d’establir que per a l’obtenció de l’autorització d’instal·lació si ja s’ha aportat documentació tècnica i no s’han produït canvis substancials, que no es requereixi novament la mateixa documentació.

La disposició addicional única habilita la subscripció de convenis de col·laboració amb els consells, col·legis professionals i associacions professionals competents per tal que es facin càrrec de tot o d’una part del procés d’autorització de centres o serveis sanitaris. El CTESC proposa limitar aquesta possible delegació a les autoritzacions de consulta mèdica, consultes d’altres professions sanitàries, espai multiconsultes i servei sanitari integrat.

La norma regula els requisits i requeriments en relació amb la documentació clínica, administrativa i la protecció de dades. El CTESC considera que s’hauria de fer un esment específic a l’accés i a l’accessibilitat de les i dels pacients a les seves dades i/o històries clíniques.

El CTESC considera que en l’elaboració de les reglamentacions tècniques o protocols d’actuació haurien de participar-hi les organitzacions empresarials. També recomana eliminar l’habilitació de la persona titular del departament competent en matèria de salut per actualitzar, mitjançant una ordre, l’annex d’aquest Decret.

El CTESC recomana eliminar l’esment als medicaments homeopàtics de l’epígraf U.101 que defineix les teràpies no convencionals.

El CTESC recomana afegir a la norma que el departament competent en matèria de salut ha de fer públics, amb periodicitat anual, indicadors agregats de funcionament dels procediments regulats en la norma, incloent-hi, com a mínim, temps mitjans de tramitació, volum de sol·licituds i requeriments, i altres indicadors de millora contínua.

També s’han realitzat altres observacions amb la finalitat de millorar la redacció, la interpretació i la concreció de la norma.

Foment i PIMEC han presentat un vot particular conjunt per deixar constància d’aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d’acord.

Dictamen 09/2026 sobre el Projecte de decret de sanitat mortuòria

1 Jun 2026 00:00:00 +0200

El CTESC recomana incloure la definició d’entitat religiosa per tal d’aclarir aquest concepte que s’utilitza en el text de la norma.

El CTESC considera que s’hauria d’incloure en el registre de serveis prestats del cementiri el nom del centre i/o institució de recerca i/o de docència que presenta la sol·licitud d’ús dels cadàvers i de les restes amb finalitats d’investigació i de docència i la cessió de les restes òssies a fi de garantir una major traçabilitat de la cessió i, si escau, de facilitar l’ús d’aquesta informació a efectes estadístics i/o d’estudi.

Pel que fa a la tanatopràxia, el CTESC considera que s’hauria de recollir que les pràctiques de tanatopràxia es poden realitzar un cop obtingut el certificat mèdic de defunció o autorització judicial de tractament del difunt en els cadàvers provinents de recollides judicials, sempre que a criteri de la persona tanatopràctica que hagi de realitzar-les el cadàver es trobi en condicions que permetin la seva pràctica. No considera que s’hagi de regular el mínim d’hores transcorregut des de la mort per fer aquesta pràctica.

Pel que fa a la inhumació sense fèretre en el cementiri, el CTESC considera que es podrà fer si existeix un ritus funerari homologat per una entitat religiosa que sigui substitutiva de l’enterrament en fèretre, sempre i quan s’acompanyi una declaració responsable de l’entitat religiosa confirmant que s’ha seguit el ritus funerari sobre el cadàver a inhumar.

Pel que fa a la ubicació dels crematoris, el CTESC considera que s’hauria de permetre l’ús compartit d’un tanatori o sala de vetlla amb la d’un crematori dins del mateix edifici.

En la disposició transitòria primera, el CTESC considera que només s’hauria de recollir que les persones que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret estiguin realitzant tasques pròpies de tanatopràctica sense qualificació, disposen d’un termini de 3 anys per certificar les seves competències. Per evitar confusió sobre els efectes que es projecten sobre la relació laboral en els casos de superació del termini sense assolir la certificació corresponent.

També s’han realitzat altres observacions més tècniques amb la finalitat de millorar la redacció, la interpretació i la concreció de la norma.

Dictamen 08/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de regulació de la prestació del servei d'inspecció tècnica de vehicles (ITV)

18 May 2026 00:00:00 +0200

El CTESC valora positivament que es doti d’una infraestructura d’inspecció tècnica de vehicles (ITV) per donar un servei adequat a les necessitats dels diferents usuaris, tant particulars com professionals, i per augmentar, millorar i estendre l’oferta als usuaris d’aquest servei. També es valora positivament la voluntat d’establir un model per facilitar més opcions d’elecció a les persones usuàries, per cobrir les necessitats dels sectors econòmics que utilitzen vehicles en el seu desenvolupament productiu, per garantir que el servei es presti de manera suficient a tot el territori i permetre una adaptació àgil a les circumstàncies del sector amb l’objectiu de minimitzar les càrregues a les persones usuàries.

El CTESC recomana que el procés d’actualització en la prestació del servei de les estacions d’ITV s’acompanyi de garanties de manteniment de l’ocupació del sector així com de manteniment de les condicions laborals de les persones treballadores en cas que es produeixi subrogació empresarial. El CTESC també recomana que la norma estableixi clàusules socials relacionades amb la qualitat i estabilitat en l’ocupació. Així mateix, recomana que la norma incorpori l’obligatorietat que el personal dels diferents operadors rebi formació, dissenyada i impartida per la Direcció General d’Indústria per tal de garantir un temari comú i una millora en la qualitat del servei.

El CTESC recomana revisar el règim sancionador per reforçar la tipicitat, proporcionalitat i graduació de les sancions, vinculant les quanties màximes al dany efectiu, al risc generat, al benefici obtingut, a la facturació de l’estació o de l’operador a Catalunya i al grau de culpabilitat. El CTESC recomana incorporar expressament al règim sancionador que només poden ser sancionades les persones físiques o jurídiques responsables dels fets a títol de dol o negligència, excloent qualsevol forma de responsabilitat objectiva. També es recomana una rebaixa de l’import de les sancions proposades per la norma.

El CTESC recomana incorporar la definició tècnica de com han de ser les estacions d’ITV en unitats mòbils i la definició del concepte de vehicles de característiques especials. Addicionalment, recomana ampliar la definició de línia d’inspecció, línia de tipus universal i línia de tipus lleuger.

Pel que fa a l’establiment de mecanismes per garantir la universalitat del servei, el CTESC considera que s’haurien d’ampliar les concessions administratives en cas que es produeixin llistes d’espera que poguessin arribar a col·lapsar el sistema.

El CTESC considera que quan el cessament voluntari de la prestació del servei d’ITV pugui afectar de manera significativa la cobertura territorial, l’Administració hauria d’adoptar mesures transitòries proporcionades per garantir la continuïtat del servei, incloent-hi contractació, unitats mòbils o prestació subsidiària. Considera que no es pot imposar a l’operador la continuïtat indefinida d’una activitat econòmicament inviable sense la corresponent compensació.

El CTESC considera que quan es revoca una autorització de prestació de l’ITV la pèrdua total o parcial de les fiances només és procedent quan la revocació sigui imputable a l’operador i hagi generat danys, costos de substitució, interrupció efectiva del servei o perjudicis acreditats per a l’Administració o les persones usuàries.

En relació amb el termini del procediment d’esmena d’incompliments dels requisits i obligacions dels agents operadors d’estacions fixes d’ITV, el CTESC considera que el termini d’un mes hauria de ser ampliable en determinats casos fins a sis mesos. D’altra banda, pel que fa a la resolució del procediment específic d’adaptació de les estacions existents que s’ha de dictar en el termini màxim de tres mesos, el CTESC considera que transcorregut aquest termini sense resolució expressa, la sol·licitud s’ha d’entendre estimada provisionalment.

El CTESC recomana que l’habilitació normativa al departament competent es limiti a aspectes tècnics o operatius d’execució de la llei ja que considera que no es poden modificar, mitjançant ordre, els elements essencials del règim d’autorització, les condicions substantives d’accés al mercat, la quantia màxima de les sancions, les multes coercitives, els òrgans competents per sancionar ni les condicions territorials d’implantació.

L’annex 1 regula les condicions d’establiment de les estacions d’ITV fixes, pel que fa a la cobertura de l’horari de prestació del servei, el CTESC considera que ha de ser de sis dies setmanals, de dilluns a divendres, (entre les 8:00 h i les 20:00 h) i els dissabtes (entre les 8:00 i les 14:00 h), sens perjudici que aquesta franja pugui ser afectada per les disposicions municipals sobre l’activitat. També es recomana que s’especifiqui que les obligacions de sostenibilitat ambiental s’han d’implantar progressivament, atenent la viabilitat tècnica, urbanística i econòmica de cada estació. D’altra banda es considera que el registre EMAS s’hauria de poder substituir per sistemes equivalents de gestió ambiental auditada.

El CTESC recomana que el conveni col·lectiu d’aplicació per a totes les empreses operadores del servei sigui el conveni col·lectiu sectorial d’ITV de Catalunya.

UGT ha presentat un vot particular per deixar constància d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no està d’acord.

Amb posterioritat a la reunió de l’aprovació del dictamen, Foment va sol·licitar l’admissió excepcional d’un vot particular al·legant que no es va poder trametre en temps i forma per causa de força major. La Comissió Executiva es va reunir en sessió extraordinària el dia 28 de maig per analitzar la sol·licitud de Foment i va acordar incorporar el vot particular al dictamen. En el vot particular Foment deixa constància d’aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d’aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d’acord.

Dictamen 07/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es regula el procés de valoració de les famílies en el procediment d'acolliment i adopció d'infants i adolescents tutelats

11 May 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que s’hauria de definir i homogeneïtzar el significat de “família” al llarg del text per tal de fer referència a persona o persones membres d’una mateixa unitat de convivència que s’ofereixen per adoptar o acollir un infant o adolescent. També es recomana, d’una banda, substituir el concepte “menor” per “infant o adolescent” i, d’altra banda, modificar algunes de les definicions de conceptes que s’utilitzen en la norma.

El CTESC recomana afegir com a principis rectors i garanties del procediment: el principi de no-discriminació per raó de discapacitat i la garantia de la igualtat d’oportunitats; el principi d’accessibilitat universal i l’obligació de garantir l’accessibilitat i ajustos raonables en tot el procediment.

Pel que fa als criteris de valoració per adoptar i acollir, el CTESC considera que s’hauria d’incloure la capacitat per garantir un entorn inclusiu i accessible, així com per promoure l’autonomia personal i la participació social de l’infant o adolescent, especialment en el cas d’infants amb discapacitat. En aquests casos, l’Administració hauria de garantir que les famílies que acullin o adoptin infants o adolescents amb discapacitat disposessin dels suports tècnics, econòmics i especialitzats necessaris. També es considera que l’acceptació de l’herència biològica de l’infant hauria d’incloure l’acceptació del nom assignat en el moment de néixer. Pel que fa als requisits de les famílies es recomana que s’inclogui el no tenir antecedents policials per delictes sexuals.

En el cas d’oferiment d’adopció d’una sola persona la norma determina que ha de designar una persona per exercir la tutela de l’infant o adolescent. En cas d’impossibilitat de la persona sol·licitant, el CTESC considera que els requisits d’edat de la persona designada no haurien de ser diferents als requisits generals per adoptar i recomana incloure que l’equip tècnic responsable de la valoració entrevisti la persona designada.

El CTESC considera que per formalitzar acolliments d’urgència i diagnòstic el límit màxim d’edat hauria de ser de 75 anys.

El CTESC recomana establir expressament que en cas de separació de la parella es prevegi la possibilitat de mantenir la guarda de l’infant o adolescent a ambdues persones acollidores.

El CTESC considera que caldria concretar els supòsits que poden afectar la vigència de la idoneïtat i que les famílies haurien de comunicar-los a l’Administració, com ara, canvis de domicili, situacions de dol, embaràs, canvis laborals, crisis o trencaments de parella i qüestions de salut, entre d’altres.

El CTESC considera que s’hauria d’incorporar que les famílies no estimades per a l’acolliment d’un infant o adolescent no poguessin presentar una nova sol·licitud fins que, o bé hagués transcorregut un període determinat, o bé s’acreditessin canvis significatius en el nucli familiar que justifiquessin una nova valoració.

El CTESC recomana que s’afegeixi que l’informe psicosocial ha de garantir que els requisits exigits no tinguin un impacte indirectament discriminatori per raó d’orientació sexual i/o de gènere.

El CTESC remarca la importància de la formació i considera que els equips professionals que intervenen en la valoració han de disposar de formació específica en discapacitat, accessibilitat i enfocament de drets humans. Pel que fa a la sessió de preparació per adopció es considera que els continguts formatius han d’incloure obligatòriament la formació en drets dels infants amb discapacitat, accessibilitat, suports a la vida independent, inclusió social i educativa, i estratègies d’acompanyament des d’un enfocament de drets humans i que s’hauria d’incorporar l’obligatorietat de les persones sol·licitants d’assistir a la totalitat de les sessions del curs de preparació. Pel que fa a les institucions col·laboradores d’integració familiar es recomana que disposin de personal amb formació acreditada en matèria d’igualtat i no discriminació. També es recomana incorporar que les famílies col·laboradores rebin una formació mínima prèvia, adequada a les funcions que hauran d’exercir.

El CTESC considera que l’Administració ha de recollir i analitzar dades desagregades relatives a infants i adolescents amb discapacitat en el sistema d’acolliment i adopció i garantir-ne la seva difusió.

Dictamen 06/2026 sobre el Projecte de decret de modificació del Decret 85/2023, de 2 de maig, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i la constitució dels òrgans de govern del Consell General de les Cambres de Catalunya

27 Apr 2026 00:00:00 +0200

El CTESC valora positivament l’objectiu de modernització i digitalització del procés electoral i la simplificació administrativa que preveu el Projecte de decret, i constata que la norma introdueix modificacions que afecten elements essencials del sistema electoral, com ara les garanties del procés i l’exercici dels drets de participació.

El CTESC recomana que, si s’estableix un sistema de votació exclusivament remot també es reguli un sistema d’acompanyament personal, en un punt de votació de cada cambra, on presencialment es pugui rebre suport per votar, de manera que ningú quedi enrere si hi ha dificultats per dur a terme la votació en format telemàtic.

El CTESC recomana que s’incorpori a la norma que la llista de les candidatures proclamades i les no proclamades, amb les causes d’exclusió, es publiqui no només a la pàgina web de la cambra corresponent, sinó també a altres mitjans de comunicació que no siguin exclusivament telemàtics.

El dictamen també inclou observacions a l’articulat realitzades amb la finalitat de millorar la redacció, la interpretació i la concreció de la norma.

Dictamen 05/2026 sobre el Projecte de decret de desplegament reglamentari del Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant, i del Registre de persones grans tenidores

2 Mar 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que els dos registres que desplega la norma tenen finalitats, subjectes obligats i règims jurídics clarament diferenciats i recomana que es desenvolupin mitjançant reglaments independents.

El CTESC recomana que es revisin els terminis i obligacions establertes en la norma per tal de garantir el principi d'eficiència i simplificació administrativa, també considera que caldria clarificar els terminis de subministrament de la informació i les obligacions telemàtiques, especialment per a pimes, petits promotors i administradors no professionalitzats, per garantir proporcionalitat i seguretat jurídica.

El CTESC no està d'acord en què la informació no es tingui per presentada si se subministra a través del formulari no normalitzat, considera que l'òrgan competent hauria de requerir la persona interessada perquè esmeni la sol·licitud mitjançant la presentació del formulari normalitzat en el termini de deu dies, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició.

El CTESC creu que els Agents de la Propietat Immobiliària haurien d'estar obligats a informar a l'Administració dels habitatges buits que estiguin gestionant, en cas que la persona propietària no els hagi inscrit.

El CTESC considera que s'han d'excloure de l'obligació d'inscripció al Registre, els habitatges afectats per procediments successoris en curs o situacions de cotitularitat que impedeixin la seva disposició o divisió judicial de cosa comuna i també els habitatges afectats per litigis reals o possessoris en curs, procediments judicials o administratius que en limitin la disposició o arrendament, o situacions d'impossibilitat legal de disposar-ne.

El CTESC considera que la gestió dels Registre hauria de ser competència de la Direcció de Serveis de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i no de l'Oficina de Gestió Empresarial i que la inscripció als registres s'hauria de fer mitjançant la Direcció de Serveis.

El CTESC recomana que la norma estableixi que la vigència del Registre de persones grans teni-dores quedi limitada al període durant el qual una zona està oficialment declarada com a tensionada. També recomana que s'inclogui que qualsevol persona podrà consultar sense restriccions si un habitatge és propietat d'una gran tenidora.

El CTESC considera que la relació de dades establertes en els annexos 1 i 2 i que s'han de subministrar als registres poden ser desproporcionades i generar una càrrega administrativa innecessària. Per aquest motiu, el CTESC considera que s'haurien de justificar els motius pels quals és considera necessari recopilar aquestes dades. També recomana que s'anonimitzin les dades personals de les persones físiques. Que s'elimini l'obligació d'informar sobre la ubicació i la superfície útil i sobre la disposició de la cèdula d'habitabilitat i que es concretin quines són les dades relatives a la transmissió dels habitatges objecte d'inscripció.

El CTESC considera que caldria clarificar diferents conceptes de la norma com ara “titular” a efectes registrals en casos amb múltiples titulars, l'expressió “la data de disponibilitat efectiva de l'habitatge”, de “persona gran tenidora”. També es recomana que s'aclareixi si és l'Administració o el subjecte obligat qui determina a quina secció del Registre s'han d'inscriure els subjectes obligats.

El CTESC considera que a la norma li manca un apartat relacionat amb el règim d'inspecció i l'obligació de l'Administració de realitzar aquesta tasca. El CTESC considera que la manca d'aquesta tasca inspectora pot fer inoperant el Registre de persones grans tenidores i d'habitatges buits i ocupats sense títol habilitant i, per tant, les obligacions associades a la norma.

Foment i PIMEC han presentat vot particular per deixar constància d'aquelles observacions que han presentat i no han estat acceptades i d'aquelles observacions del dictamen amb les quals no estan d'acord.

Dictamen 04/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de la Direcció pública professional de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional

2 Mar 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que la norma no desenvolupa suficientment la figura de la direcció pública professional, ja que deixa la concreció de molts aspectes clau a un futur desenvolupament reglamentari, la qual cosa impedeix una aplicació immediata del que preveu la norma. El CTESC considera que la norma hauria d'entrar en vigor quan s'aprovés el reglament que la desenvolupa, l'Estatut de la direcció pública professional.

El CTESC posa de manifest que la llei no hauria de barrejar figures de caràcter polític-directiu, com són les persones titulars de les direccions generals, amb les persones titulars de les subdireccions generals que actualment són personal funcionari que realitzen funcions de comandament intermedi. El CTESC considera que les persones titulars de les subdireccions generals no han de ser objecte de regulació en aquesta llei.

El CTESC considera que s'hauria d'ampliar l'àmbit d'aplicació de la norma a l'Administració local, les universitats i altres ens de l'Administració institucional, respectant els nivells d'autonomia que cada administració té atorgada per l'ordenament jurídic vigent.

El CTESC no està d'acord amb la creació d'una comissió independent de qualificació per dur a terme els procediments per al nomenament o contractació de càrrecs directius i considera que aquesta hauria de ser una Comissió de Selecció de la Direcció Pública Professional, creada en el marc de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb membres permanents, proposats per l'Escola d'Administració Pública i membres no permanents, proposats pels departaments de la Generalitat, les universitats i les entitats locals.

El CTESC considera que l'instrument d’ordenació específic dels llocs de treball que integren la direcció pública professional ha de ser públic i ha de contenir, entre d'altres, totes les característiques del lloc i de les seves condicions.

El CTESC considera que caldria afegir el principi d'igualtat de tracte i no discriminació entre dones i homes en el procediment per al nomenament o contractació de càrrecs o llocs de personal direc-tiu públic professional. També considera adient introduir preferència en favor de les dones en igual-tat de condicions d'idoneïtat per a la cobertura d’aquests càrrecs o llocs quan estiguin subrepresentades en aquests nivells directius.

El CTESC considera que el personal funcionari de carrera que passa a ocupar un càrrec de direcció estratègica de l’Administració de la Generalitat o un càrrec directiu del sector públic institucional hauria de tenir la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic i no de serveis especials com estableix la norma.

Dictamen 03/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

26 Jan 2026 00:00:00 +0200

El CTESC insta que les lleis de mesures complementàries dels pressupostos es restringeixin a aquells aspectes que tenen relació directa amb les modificacions normatives derivades de la llei de pressupostos, ja que incorporen modificacions legislatives relatives a temes que no tenen relació directa amb l’àmbit pressupostari i que haurien de poder ser recollides en altres normes, la qual cosa permetria un debat parlamentari amb garantia i transparència.

Pel que fa a les taxes, el CTESC recomana fer un seguiment específic de l’impacte de les mesures i també valorar l’impacte dels increments i garantir que l’aplicació de les noves taxes es faci amb criteris de proporcionalitat. En alguna taxa es recomana que es revisi el seu import atès que podria ser desproporcionat al servei que es dona o bé podria tenir efectes negatius en la prestació. En d’altres taxes, que estableixen deduccions, el CTESC considera convenient valorar criteris que permetin una aplicació més ajustada del règim de deduccions.

En el marc de modificació de la Llei de finances públiques de Catalunya, el CTESC recomana que en els procediments de concurrència competitiva per a l’assignació de recursos públics s’estableixi que el criteri econòmic no tingui una ponderació determinant, i que es prioritzin la qualitat tècnica, l’impacte social i la capacitat d’execució de les actuacions, garantint una gestió eficient, equitativa i orientada a l’interès general dels fons públics.

Pel que fa a la regulació del procediment legislatiu, el CTESC constata que la tramitació se simplifica però considera que seria necessari preservar els mecanismes i espais consultius i de diàleg amb els sectors afectats i recomana l’elaboració d’un informe de retorn que reculli els resultats de la participació. Es considera que la tramitació urgent de les disposicions normatives no justifica que s’elimini l’obligació d’elaborar la memòria d’avaluació i que les iniciatives normatives tramitades per la via d’urgència han de passar pel procediment de consulta del CTESC i de l’Institut Català de les Dones, per dictaminar el seu impacte social, econòmic i en matèria de gènere. En relació amb el procediment per a l’experimentació normativa i al procediment per aprovar un espai de proves controlat, el CTESC considera que els resultats haurien de ser avaluats per comissions integrades per experts, agents socials i entitats socials.

El CTESC recomana accelerar l’agilització i la simplificació administrativa, especialment per als autònoms, les micro i petites empreses i les entitats socials petites, amb l’objectiu de reduir la càrrega documental, els tràmits reiteratius i les comprovacions no essencials.

L’establiment del deure d’intercanvi i ús compartit de dades entre òrgans i entitats de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic amplia els fluxos de dades utilitzades per a l’exercici de funcions públiques. El CTESC considera que cal garantir que l’operativització d’aquest intercanvi incorpori mecanismes de governança, qualitat, actualització i traçabilitat de la dada, així com canals efectius de correcció d’errors, per evitar que possibles disfuncions tinguin efectes adversos sobre procediments administratius que afecten persones físiques i jurídiques, especialment en l’àmbit d’ajuts, serveis o relacions recurrents amb l’Administració. D’altra banda, considera que l’intercanvi o cessió de dades entre serveis socials i sanitaris s’hauria de fer amb protocols clars de consentiment informat i garantint el principi de transparència i el dret de revocació.

El CTESC considera que els increments anuals de la quota del cànon de l’aigua no haurien de superar la mitjana de l’increment dels salaris acordats pels convenis anuals i haurien d’anar vinculats a l’objectiu d’assolir un 75%, com a mínim, del rendiment de la xarxa. D’altra banda, l’actualització anual del cànon de l’aigua s’hauria de fer anualment mitjançant les lleis de pressupostos.

Pel que fa als tributs propis, el CTESC recomana que les deduccions en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent s’ampliï a les societats cooperatives. També recomana que es regulin les deduccions per aportacions a fons perdut pel desenvolupament i finançament d’activitats dins de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària.

En l’àmbit de la funció pública, el CTESC considera que es pot tenir un segon lloc de treball quan la primera activitat no sigui a jornada completa i la segona tingui una jornada màxima del temps restant per assolir la jornada completa. També es considera que no s’hauria d’incloure en aquesta norma la regulació de les àrees d’especialitat dels llocs de treball. Tenint en compte l’Acord de la Mesa General dels empleats i empleades públics de la Generalitat de Catalunya, arran de la negociació dels processos d’estabilització, el CTESC considera que les noves vacants que s’adjudiquen als aspirants que hagin aprovat el procés selectiu sense obtenir plaça han de ser amb caràcter provisional.

El CTESC considera que les organitzacions empresarials i sindicals més representatives haurien d’estar representades al Consell d’Administració de l'Institut Català d'Energia i s’haurien d'incorporar al nou procediment d’auditories de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya en qualitat d’observadors. D’altra banda, les organitzacions empresarials més representatives haurien d’estar representades al Consell General de Participació de l'Agència Catalana de Turisme i els plans de protecció del medi natural i del paisatge s'haurien de sotmetre a un procediment d'informació pública i a un tràmit d'audiència també als agents socials representatius del territori.

La norma planteja una excepció en la normativa de fundacions públiques de la Generalitat, el CTESC considera que suposa aprofundir en la privatització de la Universitat Oberta de Catalunya i no aborda els problemes estructurals d’infrafinançament que pateix aquesta universitat, així com les seves especificitats com a universitat en línia, que requeririen d’un abordatge més ampli.

El CTESC no està d’acord en la modificació del règim jurídic del Consorci Fira internacional de Barcelona, atès que es incompatible amb la Llei de consorcis estatal, tal i com reconeix el Tribunal Constitucional.

El CTESC recomana que es reforci la coherència de les mesures fiscals i administratives amb els objectius de les polítiques socials vigents, especialment en matèria d’inclusió social, autonomia personal i garantia dels drets de les persones. També recomana ampliar les exempcions fiscals i bonificacions per a persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social severa i no derogar les tres disposicions que recullen prestacions socials de caràcter econòmic.

Pel que fa a les prestacions socials de caràcter econòmic, el CTESC constata que es desvincula la prestació complementària de la Generalitat a la pensió no contributiva per invalidesa o jubilació de l’Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) per un nou model de càlcul de la quantia de la prestació basat en la prestació no contributiva, al qual se li aplica un percentatge que no es considera suficient, ni garanteix la seva revisió en forma i freqüència. En cas de no mantenir l’IRSC com a indicador per determinar el càlcul d’aquesta prestació, el CTESC considera que s’hauria de concretar en quina llei i amb quin tipus de periodicitat s’establirà el percentatge que s’ha d’aplicar a la pensió no contributiva màxima per obtenir la quantia de la prestació complementària de la pensió esmentada a càrrec de la Generalitat.

Pel que fa a les modificacions de la Llei del dret a l’habitatge, el CTESC recomana que el conveni especial de finançament incorpori l'obligació d’assegurar condicions de finançament equivalents o més favorables a les existents en el mercat, prèviament a l'adhesió, mitjançant simulacions de quotes, desglossament de costos i taxa anual equivalent. També es proposa regular un límit a l'import finançable, vinculat al valor taxat de l'immoble, i establir regles diferenciades per a persones físiques amb un o dos immobles arrendats, garantint condicions més favorables i protegides. D’altra banda, el CTESC considera que el conveni especial de finançament hauria de concretar les limitacions dels guanys que se’n puguin derivar posteriorment de les compravendes dels immobles que han estat objecte del conveni de rehabilitació.

Pel que fa a les quotes de retorn del finançament rebut en l’aprovació dels convenis especials de finançament, el CTESC proposa replantejar la quota establint límits màxims al cost total, fixant un termini d'amortització adaptats a les necessitats de cada conveni, preveient ajornaments i fraccionaments amb criteris objectius. Pel que fa a la gestió i recaptació de les quotes, el CTESC considera que l'aplicació del procediment de constrenyiment administratiu suposa una càrrega excessiva i proposa introduir un procediment que inclogui la possibilitat d'esmena i pla de pagaments sense recàrrecs quan concorrin condicions objectives.

Pel que fa a l’autopromoció en plans d'habitatge, el CTESC considera que la inclusió en plans públics hauria de tenir incentius addicionals per al propietari inversor, com ara prioritat en subvencions, bonificacions fiscals i reduccions de taxes administratives relacionades amb obres i llicències.

Pel que fa a la modificació de la Llei d’urbanisme, el CTESC recomana que no es modifiqui l’article que estableix el concepte de solar i no està d’acord en què s’ampliï la capacitat de fer allotjament de treballadors temporers agrícoles en sòl no urbanitzable ni amb la disposició que permet l’ús de sòl terciari (per a usos comercials o d’oficines) per a temporalment fer habitatges de protecció sense fer canvi d’usos urbanístics.

D’altra banda, el CTESC considera que la capacitat màxima d’ocupació de les llars ha de ser la que estableix la cèdula d’habitabilitat i que no es pot limitar a 4 la capacitat màxima per a persones usuàries turístiques.

Pel que fa la Carta municipal de Barcelona, el CTESC recomana el manteniment de les competències del Ple en matèria de relacions de llocs de treball i retribucions i no està d’acord que a la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona se li elimini la funció d’emetre l'informe preceptiu i l'aprovació definitiva dels projectes per a l'autorització d'usos i obres en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat. Atès que es preveu que l’Ajuntament de Barcelona pugui crear un òrgan especialitzat i funcionalment independent amb competències per resoldre els recursos especials en matèria de contractació que s’interposin contra els actes recurribles dictats pels poders adjudicadors adscrits al seu sector públic, el CTESC recomana analitzar quins beneficis aportaria a la ciutadania, tenint en compte que ja existeix el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

En el marc de la modificació de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de migracions i refugi, el CTESC recomana que es reforci la capacitat d’intervenció de la Generalitat en situacions específiques de possible vulneració de drets, especialment en els procediments de determinació de l’edat de joves migrants no acompanyats.

Foment ha presentat un vot particular per fer constar una consideració que no ha comptat amb el suport de la majoria dels membres del CTESC i que, per aquest motiu, no s’ha incorporat al text final del dictamen. També indica en quines observacions del dictamen no està d’acord.

Dictamen 02/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de centres i serveis sanitaris

26 Jan 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que l'informe d'impacte normatiu inclòs en la memòria d'avaluació d'impacte que acompanya la norma no justifica adequadament les noves càrregues econòmiques i administratives que s'imposen.

El CTESC considera que s'hauria d'ampliar el termini per sol·licitar l'acreditació, de dos a tres anys, per als centres, especialment pimes, de nova creació o aquells que ja disposin d'estàndards vigents i/o contractes administratius en vigor.

El CTESC considera que s'hauria de disposar d'un estàndard que pugui ser considerat d'exclusió directa a l'acreditació.

El CTESC considera que la norma hauria d'establir els requeriments mínims del pla de millora i que aquest hauria de tenir caràcter públic. També es considera que haurien de tenir caràcter públic les valoracions, tant les inicials com les posteriors que es facin per avaluar el grau de compliment del pla de millora.

El CTESC recomana que en la composició del Comitè d'Acreditació de Centres i Serveis Sanitaris de Catalunya s'incloguin les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. L'annex determina que el model d’acreditació es basa en un sistema estructurat en 9 criteris que abasten les àrees clau de la gestió d'una organització.

El CTESC recomana incorporar un criteri desè relatiu a elements de caràcter social i laboral, com ara el grau de compliment de la normativa laboral, l'aplicació de mesures de responsabilitat social per afavorir la conciliació i l'estabilitat en l’ocupació i de mesures per garantir que els sindicats més representatius estiguin informats tant de les acreditacions com del grau d'acompliment.

Dictamen 01/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de participació ciutadana

12 Jan 2026 00:00:00 +0200

El CTESC considera que per garantir la seguretat jurídica és necessari assegurar la delimitació entre els àmbits de participació ciutadana i diàleg civil i el diàleg social, atesa la regulació específica existent, com ara el Decret llei 9/2020 pel qual es regulen la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya i la funció constitucional que el diàleg social té reconeguda.

El CTESC considera que el diàleg social està reservat per llei als espais de diàleg i treball entre les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i l’Administració, i el diàleg civil es refereix a la participació de la ciutadania i de les entitats socials en els assumptes públics, amb una naturalesa i objectius diferenciats. El CTESC considera que la participació ciutadana que regula aquesta norma ha de ser complementària, però no substitutiva ni interferent amb els canals i àmbits propis i reservats al diàleg social. Per tal de precisar aquestes qüestions s’han realitzat diferents observacions a l’articulat de la norma.

El CTESC considera que la norma ha de reforçar la participació ciutadana com a dret fonamental vinculat als drets humans i no només com un instrument de qualitat democràtica o de bona governança i ha d’adaptar els diferents tipus de participació al públic destinatari.

El CTESC considera que aquesta norma ha de situar l’accessibilitat universal com a principi estructural, transversal i exigible de tots els processos de participació ciutadana, en coherència amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i amb la normativa d’accessibilitat vigent. El CTESC considera que l’accessibilitat no pot quedar formulada com una recomanació ni com una mesura opcional, sinó com una condició prèvia i obligatòria perquè la participació sigui real i no discriminatòria. Per aquests motius s’han realitzat diferents observacions a l’articulat de la norma.

El CTESC considera que la norma hauria d’incorporar com a finalitats, d’una banda, garantir la rendició de comptes sobre la implementació dels resultats de la participació ciutadana i sobre l'eficàcia dels canals de participació ciutadana i, d’altra banda, reduir desigualtats en la participació política i social, fomentant la participació dels col·lectius infrarepresentats i dels que menys participen.

Pel que fa a la comunicació i difusió per impulsar la participació ciutadana, el CTESC considera que s’han de dissenyar campanyes de comunicació que utilitzin els canals i les formes adequades per no excloure els col·lectius que menys participen socialment, com els infants o les persones amb vulnerabilitat social.

El CTESC recomana compensar la participació dels infants i joves no només amb reconeixement curricular i facilitant la seva participació en horari lectiu, sinó també vetllant perquè es pugui vehicular en tots els àmbits de la societat.

La norma estableix que la convocatòria de la iniciativa institucional és preceptiva si té el suport mínim del 10% dels municipis de Catalunya. El CTESC recomana incloure un altre supòsit, el que tingui el suport d’un conjunt de municipis que representin un mínim del 20% de la població de Catalunya.

El CTESC recomana reforçar els instruments de participació ciutadana de caràcter estable establint funcions mínimes comunes, l’obligació de resposta motivada a les seves aportacions, la vinculació als cicles concrets de presa de decisions i una regulació clara de la seva relació amb els òrgans executius corresponents, per tal d’evitar que esdevinguin merament consultius sense impacte efectiu.

El CTESC recomana que quan es regula la participació ciutadana en la gestió d’espais, equipaments i serveis públics s’incorporin garanties explícites perquè les condicions de prestació dels serveis mantinguin els mateixos estàndards de qualitat, drets laborals i condicions d’accés que en altres modalitats de gestió pública o de prestació externa, evitant percepcions de precarització o desigualtat per part de la ciutadania.

Pel que fa a l’avaluació de les polítiques públiques de participació ciutadana, el CTESC considera que l’informe d’avaluació ha de ser, com a mínim, biennal.

Dictamen 17/2025 sobre l'Avantprojecte de llei del llibre cinquè del Codi de finances públiques de Catalunya, relatiu a la tresoreria, l'endeutament i les garanties

22 Dec 2025 00:00:00 +0200

El CTESC recomana que es reforci, d’una banda, la informació sobre l’estructura, terminis i criteris d’aplicació del pla de pagaments. D’altra banda recomana reforçar la informació i la difusió pública relatives a l’endeutament i als riscos vinculats, per tal de garantir el dret de la ciutadania a una informació clara, accessible i completa.

El CTESC també recomana que s’incorporin mesures per agilitzar els procediments de reclamació, càlcul i notificació dels reintegraments quan s’hagin de retornar imports percebuts en l’àmbit de les subvencions.

Pel que fa a la col·locació d’excedents de tresoreria, el CTESC considera que la norma ha d’establir que en tot cas el capital ha d’estar assegurat.

La norma determina que el Govern ha d’enviar trimestralment al Parlament la informació sobre l’evolució de l’endeutament de l’Administració de la Generalitat. El CTESC considera que també se li hauria de trametre la informació relativa a les entitats del sector públic institucional de la Generalitat.

Dictamen 16/2025 sobre la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres

22 Dec 2025 00:00:00 +0200

El CTESC posa de manifest que la regulació del Diàleg Social, tant en l’àmbit català com estatal i internacional, reserva la participació en aquest espai a la societat civil mitjançant organitzacions empresarials i sindicals alienes al sector i control públic. Aquesta és també la perspectiva que recull l’Estatut d’autonomia de Catalunya i les normes que en el seu desenvolupament s’han promulgat.

El CTESC considera que aquesta Proposició de llei suposa una invasió de les competències regulades a la normativa de desplegament de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria de diàleg social i del paper dels agents socials més representatius a Catalunya.

El CTESC constata que el model català de diàleg social ha estat un exemple de col·laboració, estabilitat i progrés, reconegut pel Decret llei 9/2020, de 24 de març, pel qual es regulen la participació institucional, els diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, que va ser validat per unanimitat al Parlament. El CTESC manté que aquest model no pot ser alterat ni desnaturalitzat incorporant actors que no tenen la condició d’agents socials més representatius, i que alhora tenen la condició de corporacions de dret públic tutelades per l’Administració, en aquells espais on s’ha instaurat l’acció del diàleg social com a element vertebrador de la democràcia participativa i qualitativa de la societat civil organitzada.

El CTESC considera que les cambres de comerç, com a corporacions de dret públic, tutelades per la pròpia Administració, han de mantenir el seu paper consultiu i de col·laboració amb l’Administració, tal com estableix l’article 45.7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

El Dictamen també conté un vot particular presentat per la Taula del Tercer Sector Social en el qual mostra el desacord amb el dictamen aprovat. La Federació catalana de Confraries de Pescadors, la Confederació de Cooperatives i el senyor Modest Guinjoan s’han adherit a aquest vot particular.

Dictamen 15/2025 sobre la Proposició de llei del tercer sector

24 Nov 2025 00:00:00 +0200

El CTESC considera que una part del contingut de la proposició de llei suposa una invasió de competències enfront del diàleg social i el paper dels agents socials amb la condició de més representatius. En aquest sentit, l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) diferencia clarament el rol de les organitzacions sindicals i empresarials, que han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin i les entitats del tercer sector, que han de ser consultades en les polítiques que les afectin.

El CTESC considera que la proposició de llei ha de reconèixer que les entitats del tercer sector exerceixen un paper social insubstituïble i han de ser consultades en les polítiques públiques que les afecten (article 45.7 de l’EAC), però no poden integrar-se en els òrgans de concertació social, competència que correspon exclusivament als agents socials (article 45.6 de l’EAC).

Així, no es troba ajustat al marc estatutari actual que s’intenti donar accés a àmbits pels quals no es té un mandat específic, com l’àmbit del diàleg social, i que correspon a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. L’eventual incorporació de qualsevol entitat que no siguin les organitzacions empresarials o sindicals més representatives al Consell de Diàleg Social trencaria l’equilibri tripartit que regeix la representació de Govern, organitzacions empresarials i sindicats, i vulneraria els estàndards internacionals de l’OIT i de la Unió Europea, que han distingit el diàleg social d’altres formes de participació sectorial.

Tampoc es considera raonable establir un calaix de sastre, com el que recull la proposició de llei, quan fa referència a espais que “tractin polítiques públiques i socials”. I és que la seva acceptació, podria implicar la participació de les entitats del tercer sector, per exemple, al Pacte Nacional per la Indústria, o al Consell de Relacions Laborals, i aquesta qüestió no té cabuda jurídica, ni sentit pràctic.

En el dictamen es recorda que la Taula del Tercer Sector Social ja participa en el CTESC com a qualsevol altra entitat dins del grup tercer, motiu pel qual la previsió establerta en la proposició de llei s’hauria d’eliminar.

El dictamen també consta d’un vot particular presentant conjuntament per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Confederació de cooperatives de Catalunya. En les conclusions del vot mostren la disconformitat amb el dictamen, ja que consideren que el procediment seguit per adoptar-lo i el seu contingut queden deslegitimats. Consideren que s’ha vulnerat la naturalesa plural i independent del CTESC impedint el debat i la inclusió d’observacions i reduint el dictamen a l’expressió unilateral dels interessos particulars d’una part dels seus membres.

CTESC | Dict�mens

*EN PREPARACIÓ* Projecte de decret pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

Dictamen 15/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

Dictamen 14/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es modifiquen el Decret 46/2022, de 15 de març, dels equipaments cívics i comunitaris de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques

Dictamen 13/2026 sobre el Projecte de decret de desplegament del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives

Dictamen 12/2026 sobre el Projecte de decret del Catàleg d'estàndards de competències professionals de Catalunya

Dictamen 11/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es modifica el Decret 337/2002, de 3 de desembre, sobre l'alt rendiment esportiu

Dictamen 10/2026 sobre el Projecte de decret pel qual s'estableixen els requisits comuns dels centres i serveis sanitaris i es regula el procediment per a la seva autorització i registre

Dictamen 09/2026 sobre el Projecte de decret de sanitat mortuòria

Dictamen 08/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de regulació de la prestació del servei d'inspecció tècnica de vehicles (ITV)

Dictamen 07/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es regula el procés de valoració de les famílies en el procediment d'acolliment i adopció d'infants i adolescents tutelats

Dictamen 06/2026 sobre el Projecte de decret de modificació del Decret 85/2023, de 2 de maig, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i la constitució dels òrgans de govern del Consell General de les Cambres de Catalunya

Dictamen 05/2026 sobre el Projecte de decret de desplegament reglamentari del Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant, i del Registre de persones grans tenidores

Dictamen 04/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de la Direcció pública professional de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional

Dictamen 03/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

Dictamen 02/2026 sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de centres i serveis sanitaris

Dictamen 01/2026 sobre l'Avantprojecte de llei de participació ciutadana

Dictamen 17/2025 sobre l'Avantprojecte de llei del llibre cinquè del Codi de finances públiques de Catalunya, relatiu a la tresoreria, l'endeutament i les garanties

Dictamen 16/2025 sobre la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres

Dictamen 15/2025 sobre la Proposició de llei del tercer sector

EN PREPARACIÓ Projecte de decret pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya