Inici > Serveis > Activitats > Jornades i conferències > 2019
Jornades i conferències
Una de les funcions del Consell és participar i promoure la participació en congressos, jornades, seminaris i conferències relacionats amb matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals, i promoure iniciatives relacionades amb l'estudi, el debat i la difusió d'aquestes matèries. Aquest apartat recull les activitats organitzades pel CTESC.
2019
La qualitat de l'ocupació de la Indústria a Catalunya
Presentació de l'estudi
14/06/2019, 09.30, Sala de Plens
La recessió viscuda al món occidental des de l’any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d’atur, especialment a Espanya i Catalunya. Els darrers anys s’ha produït una certa recuperació de l’ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l'ocupació que s'està generant.
Mesurar la qualitat de l'ocupació no és fàcil, ja que és un concepte polièdric que engloba les característiques tant del lloc de treball com de l’ocupació i de les relacions laborals. El benestar de la població treballadora depèn en bona mesura d’aquest conjunt de factors. El treball és un factor essencial en la realització personal i la integració social, motiu pel qual la qualitat de l’ocupació inclou altres aspectes a banda d’un salari, un contracte o la durada d’una jornada. Així mateix, més enllà del benestar de la població, la qualitat de l’ocupació és un factor determinant de la participació al mercat de treball, la productivitat i el funcionament de l’economia. És a dir, també té implicacions a escala macroeconòmica.
Estudiar determinats aspectes de la qualitat dels llocs de treball en un context de globalització i canvi tecnològic accelerat ens pot ajudar a analitzar els canvis socials amb dimensions noves (més enllà del nombre de llocs de treball o de la distribució de la renda). Aquest fet hauria de derivar en millors polítiques públiques encaminades a millorar la qualitat de l’ocupació.
En aquest context, l'objectiu principal de l’informe és estudiar l’evolució de la qualitat de l’ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l'ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d’ocupació de qualitat. Fruït d’aquesta anàlisi, s’emeten un seguit de consideracions i recomanacions rellevants en matèria de qualitat de l’ocupació.
La cloenda de l’acte va a càrrec de Maria Matilde Villarroya Martínez, directora general d'Indústria.
Àgora del Dret del Treball
Jornada | Pla de Drets Humans de Catalunya
12/06/2019, 10.00, Sala de Plens
Contribueix amb les teves reflexions i propostes al Pla de Drets Humans de Catalunya del Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. El Pla de Drets Humans es lliurarà a Goven i Parlament amb la voluntat de generar un compromís públic amb les polítiques per fer-los efectius.
Què és el Pla de Drets Humans? El Pla de Drets Humans parteix d'un seguit de documents on es fa un diagnòstic dels diferents drets humans a Catalunya i assenyala les directrius i mesures polítiques que han de dur a terme el Govern i els poders públics per fer-los efectius. Ha estat elaborat per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, creada l’any 2017 per conveni entre el Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, com la institució catalana de defensa i promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals.
Què és l’Àgora de Drets? L’Estructura de Drets Humans de Catalunya ha encetat un procés per debatre entre tots i totes l’abast i el contingut del Pla de drets que volem per a Catalunya. Aquest procés de consens es realitza a través de les ‘àgores de discussió temàtiques’ (#ÀgoraDeDrets) que organitzen tot tipus d’institucions arreu de Catalunya que treballen per la defensa d’un o més drets.
Qui pot participar en l’Àgora de Drets? Qualsevol persona que pensi que pot aportar coneixements, reflexions o propostes d’interès comú. Us animem a apuntar-vos-hi a través del vincle d’inscripcions.
Per què és important participar a l’Àgora de Drets? Perquè és una via per fer arribar de manera directa al Parlament i el Govern de Catalunya les propostes i prioritats en matèria de dret al treball que identifiqueu les persones implicades en aquest àmbit, sigui a través de la pràctica, la recerca o la gestió. El Pla de Drets Humans serà exposat i debatut de manera pública en el Parlament i té la voluntat de generar compromís públic amb les prioritats que estableixi.
El model productiu i la productivitat a Catalunya
Presentació de l'estudi
20/05/2019, 09.00, Sala de Plens del CTESC
La productivitat és la relació entre el volum de producte generat per una economia i els factors de producció emprats en aquest procés. La capacitat de generar valor afegit respecte del treball esmerçat o dels diners invertits determina en bona mesura el nivell de benestar dels països.
En la primera part de l’informe que es presenta s’estudia quina ha estat l’evolució de PIB per càpita de l’economia catalana en el període 2000-2016 i es compara amb la de 37 països de l'OCDE (fonamentalment de la UE28). S’analitza, concretament, el paper que ha jugat la productivitat en termes de treball, la productivitat en termes de capital (o estoc de capital instal·lat) i la productivitat conjunta dels dos factors de producció en l’evolució de PIB per càpita.
En la segona part de l’informe s’analitza, per al període 2001-2013, quin paper han jugat la composició sectorial per branques d’activitat, la dimensió d’empresa i el procés d’ajust de les empreses al cicle econòmic en l’evolució dels nivells de productivitat del sector productiu privat català.
L’obertura de l’acte va a càrrec de Natàlia Mas Guix, secretària d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
Integració de l'atenció social i sanitària
Jornada
10/04/2019, 09.30, Sala de Plens
El CTESC ha estudiat amb detall un dels grans reptes de país que previsiblement haurà d’ocupar un lloc destacat en l’agenda política dels propers anys: el de la integració de les atencions social i sanitària. Malgrat que no és un tema especialment conegut per part de la ciutadania, l’anomenada “atenció integrada” no és cap idea nova. A Catalunya, el programa Vida als Anys comença a plantejar l’any 1986 la planificació i coordinació de les atencions social i sanitària. Van seguir a aquesta iniciativa pionera un conjunt d’actuacions que aplanen el camí al Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS), publicat l’any 2014.
Tant el PIAISS com l’informe advoquen per una definició flexible i pragmàtica del procés d’integració, entenent-lo com un conjunt de mètodes i eines de finançament, governança, organització, prestació de serveis i atenció clínica orientats a crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre els sectors social i sanitari. Sense això, difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en les persones. L’informe, que ha comptat amb la col·laboració de persones expertes i professionals del sector, fa un repàs de la literatura especialitzada, analitza amb esperit crític i constructiu la feina que s’ha fet a Catalunya i descriu amb detall diverses experiències que posen de manifest la diversitat de models d’integració que hi ha al món.
A partir de l’anàlisi efectuada, l’informe conclou amb un capítol de consideracions i cinquanta-set recomanacions consensuades amb l’objectiu d’orientar l’acció del Govern.
El CTESC organitza aquesta jornada per presentar els principals resultats i les recomanacions de l’informe. L’obertura de l’acte va a càrrec de Francesc Iglesies Riumalló, secretari d'Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Marc Ramentol Sintas, director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut.
Polítiques de suport a les famílies
Jornada
18/02/2019, 09.30, Sala de Plens
Les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades, de tal forma que s'aprecien canvis en la conceptualització de les famílies, alhora que es manifesta un increment de la diversitat familiar i l'heterogeneïtat de les estructures familiars. Alguns dels factors que expliquen la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia són: les dificultats d'emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere —que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones—, l'envelliment de la població i l'increment de la dependència.
Les polítiques de suport a les famílies en l'actualitat tenen el gran repte de millorar la situació del nou ventall familiar. Davant d'aquest context, l'informe explora quines serien les polítiques i mesures que podrien resultar més adients per a les famílies catalanes, ja sigui a partir tant de l'anàlisi d'aquelles que ja s’apliquen en alguns països d’Europa i a Catalunya, com de la visió aportada en les diverses compareixences de les persones expertes en la matèria. L'estudi se centra en els tres grans eixos dels instruments de les polítiques:
- les mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral;
- els ajuts econòmics i les transferències monetàries, i
- els serveis d’atenció i cura.
A partir de l'anàlisi efectuada, es proposen un seguit de consideracions i recomanacions amb l'objectiu d'orientar l'acció de Govern.
El CTESC organitza aquesta jornada per presentar els principals resultats i les recomanacions de l'informe, consensuades pels agents socials que participen al CTESC. L'obertura de l'acte va a càrrec de la directora general de Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Roser Galí.
Darrera actualització: 31/10/2024