Jornades i conferències

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya elabora, anualment, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya des dels àmbits següents: economia, R+D+i i societat digital, mercat de treball, condicions de vida i sostenibilitat ambiental. També hi incorpora una sèrie de consideracions i recomanacions per a cadascun d’aquests àmbits.

El proper dimarts, 8 de juliol, de 12.00 a 13.30 h, el CTESC presentarà els principals resultats de la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2024.

L'obertura anirà a càrrec del conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Presentarà la memòria el president del CTESC, Ciriaco Hidalgo.

• Informació i inscripcions

L'Institut d'Estudis del Treball de la UAB ha celebrat, amb la col·laboració del CTESC, les XIII Jornades IET, enguany centrades en les velles i noves professions i l’impacte en el mercat de treball de les transicions digital i verda.

Les transformacions tecnològiques i mediambientals actuals plantegen desafiaments com el desajust d’habilitats, la reconversió de professions tradicionals i l’aparició de nous perfils laborals, però també representen una oportunitat per redefinir les polítiques públiques i avançar cap a una transició justa. L’edició d’enguany ha posat el focus tant en les noves ocupacions vinculades a l’economia verda i digital, com en els canvis en els models de qualificació i les trajectòries professionals.

L'acte, que ha tingut lloc a la seu del CTESC, ha comptat amb la benvinguda a càrrec del director de l'IET, Óscar Molina, i del president del CTESC, Ciriaco Hidalgo. La ponència inaugural ha anat a càrrec d’Oriol Homs, sociòleg i assessor especialitzat en formació i mercat de treball, amb una intervenció titulada «Canvis en els models de qualificació i en els processos de professionalització».

En el marc de la sessió, s'han celebrat dues taules rodones: La primera, sobre les noves professions i competències associades a les transicions digital i verda, ha comptat amb les intervencions de Martí Rodríguez (Barcelona Activa) i Miriam Durán (UOC), moderada per Joan Miquel Verd (UAB); la segona ha abordat els canvis en les qualificacions i processos d’acreditació amb una mirada sectorial, amb la participació d'Helena Ysàs (UAB), Esther Sagues (sindicat SAD) i Sílvia Miró (PIMEC), moderada per Sara Moreno (UAB).

Els dies 22 i 23 de maig, el president i la secretària executiva del CTESC han assistit a la trobada anual dels Consells Econòmics i Socials (CES) de les comunitats autònomes i el Consell Econòmic i Social d’Espanya que enguany ha acollit el CES de Canarias a Las Palmas de Gran Canaria.

Aquesta edició s’ha centrat en la immigració a Espanya com a temàtica principal, un fenomen que afecta tant el mercat laboral com la cohesió social, i que ha estat analitzat des d’una perspectiva social, econòmica i territorial. Al voltant de diverses ponències i taules de debat, s’ha reflexionat sobre l’impacte dels fluxos migratoris, els reptes en matèria d’integració i cohesió social, i també les oportunitats que la immigració suposa per al desenvolupament demogràfic i laboral del país.

La jornada ha començat amb una reunió dels representants dels CES amb el president del Govern de Canarias, Fernando Clavijo, acompanyat del viceconseller de la presidència, Alfonso Cabello. Després de la benvinguda a càrrec del president del CES de Canarias, Jose Carlos Francisco, i de l’obertura del president, del CES d’Espanya, Anton Costas, la catedràtica i investigadora del Real Instituto Elcano, Carmen González, ha ofert una ponència sobre els reptes actuals de la immigració a Espanya.

Després d’un segon dia centrat a debatre sobre la immigració a Espanya, la trobada ha conclòs amb una reunió de treball entre presidents i secretaris i secretàries generals i executius dels diferents CES, en què s’ha reafirmat la voluntat de mantenir espais de cooperació orientats a generar propostes conjuntes i reforçar el paper consultiu d’aquestes institucions.

• Imatges

Les persones treballadores gaudeixen del dret a la llibertat religiosa i de consciència, i no n'estan privades en cap cas a causa de la seva relació laboral, tal com reconeixen diversos tractats internacionals i altres textos del nostre ordenament jurídic.

L'augment de la diversitat religiosa fa que la reflexió al voltant d'aquest dret sigui més actual i necessària que mai, especialment si tenim en compte que les expressions de la religiositat poden tenir incidència en diversos aspectes de la relació laboral, com ara: els horaris, els descansos i les festivitats; l'ús d'una indumentària o simbologia determinada; la gestió de l'alimentació, i la possibilitat d'exercir l'objecció de consciència en situacions concretes. Es tracta de qüestions que no sempre sabem com gestionar, i és justament en aquests aspectes que vol incidir aquesta jornada.

L'àmbit laboral ha estat afectat per la transformació que ha viscut la nostra societat en les darreres dècades, i, a mesura que la presència de determinades comunitats es consolidi, és probable que algunes demandes esdevinguin més freqüents i més notòries. És per això que cal prendre consciència de la importància de tenir en compte la dimensió religiosa en les relacions laborals i els drets de les persones treballadores en aquest sentit, entre altres motius perquè estem convençuts que contribuirà al seu benestar i a una dinàmica més positiva en l'entorn laboral.

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, han organitzat la jornada durant la qual s'ha reflexionat al voltant de tots aquests aspectes.

• Vídeo
• Materials
• Presentació d'Albert Toledo. La llibertat religiosa en l'àmbit de les relacions laborals. Marc legal PDF

El Palau de la Generalitat ha acollit l'acte pel qual el Govern de Catalunya ha traspassat la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània al Govern de les Illes Balears.

En la primera part de l'acte, centrada en els balanç de la presidència catalana per part de cada comissió de treball, el president del CTESC, Toni Mora, ha intervingut per tal de destacar els principals resultats de les actuacions dutes a terme pels CES de l'Euroregió (Catalunya, Illes Balears i Occitània) durant el mandat.

Posteriorment, ha tingut lloc la cerimònia oficial de traspàs al Saló de Sant Jordi. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha passat el relleu a la consellera de la Presidència i Administracions Públiques de les Illes Balears, Antònia Maria Estarellas, amb la participació també de la presidenta d'Occitània, Carole Delga.

Durant el matí, s'ha celebrat també una reunió dels presidents i secretaris i secretàries executius dels CES de l'Euroregió, de traspàs i de proposta de línies de treball per al nou mandat.

• Imatges

L’equilibri territorial és una baula estratègica de la cohesió social, la sostenibilitat i la competitivitat. És, alhora, una condició necessària per garantir a la ciutadania uns nivells de qualitat de vida assimilables independentment del territori de residència.

L'estudi analitza l'accessibilitat de cadascun dels municipis de Catalunya als principals serveis públics -educació, salut, serveis assistencials, serveis de seguretat i serveis de transport i mobilitat- i identifica quins presenten un major dèficit de disponibilitat. També recull una proposta de quines actuacions caldria dur a terme per afavorir un accés equitatiu i per reequilibrar el territori, prevenint o revertint així el despoblament.

L'acte compta amb la presència i la participació del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga, del  president del CTESC, Toni Mora, i del ponent de l'informe i conseller del CTESC en representació de Foment del Treball Nacional, Salvador Guillermo.

• Fitxa de l'informe i contingut de la jornada