Jornades i conferències

El Reial decret 629/2022, que modifica el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, fixa com a objectiu “fer front de forma àgil als creixents desajustos del mercat de treball espanyol associats a l'escassetat de mà d'obra des de l'àmbit migratori". Amb aquesta voluntat, s’afegeix a la normativa espanyola la nova figura de l'“arrelament per a la formació”, que permetrà que les persones que es trobin a Espanya en situació irregular i que compleixin un compromís efectiu de formació puguin obtenir una autorització de residència temporal.

Altres normatives de la UE, com l'alemanya, ja han regulat l'arrelament. Segons l'Executiu, afavoreix, d'una banda, obtenir personal amb la formació necessària per cobrir els llocs de treball que ofereixen les empreses, i de l’altra, incorporar al mercat laboral persones que estan treballant de manera precària o directament irregular.

Obren l’acte el degà del Col·legi, Jesús M. Sánchez i el president del CTESC, Toni Mora.

Exposa la nova normativa Susana Diaz, subdirectora general del Servei públic d’Ocupació de Catalunya. La taula rodona que seguirà estarà conformada per Carles Bertran, director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO; Samir Kollech, advocat de l'Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants (AMIC-UGT);   Montse Llopis, directora general de ACRA; Xavier Fabregat, responsable de FP minipimes de PIMEC; Laura Rodríguez,  advocada responsable del Projecte “Acompanya”: de la Creu Roja i Miquel Carrión, subdirector d’Ocupació Juvenil i Qualificació Professional del SOC.

Modera Nuria Salgado, advocada i vocal de la Comissió d'estrangeria de l'ICAB.

Fa la cloenda Carmen Valenzuela, diputada de la Comissió d'estrangeria de l'ICAB.

• Imatges

La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals que configuren el sector cultural, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció molt important del consum privat. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va ser un cop fort a la incipient recuperació que es començava a albirar a bona part del sector. És quan es palesa amb més claredat un empitjorament de les condicions de treball i de les dificultats de sostenibilitat de les empreses i entitats del teixit cultural.

En aquest context, el CTESC organitza aquesta jornada per presentar un informe sobre el sector cultural, centrat en els reptes als quals s’enfronta, posant la mirada en la qualitat de l’ocupació i en la situació de les empreses i entitats. L’informe conclou amb un capítol de consideracions i recomanacions adreçades al Govern.

L'acte de presentació d'aquest informe compta amb la presència i la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, del president del CTESC, Toni Mora, i del ponent de l'informe i conseller del CTESC en representació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO), Ricard Bellera.

• Fitxa de l'informe i contingut de la jornada

El CTESC, el 2021, va presentar un informe sobre la transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible. En aquest marc, es va acordar fer un nou informe amb l’objectiu d’analitzar específicament la mobilitat ocupacional, atesa la seva rellevància: al voltant d’un terç dels desplaçaments diaris són de tipus ocupacional, amb un ús preponderant dels modes motoritzats, sobretot del vehicle privat.

L'informe que presentem té com a principals objectius descriure la situació actual i les tendències emergents en l’àmbit de la mobilitat ocupacional, analitzar-ne els impactes i estudiar els instruments per millorar la seva gestió a Catalunya, amb la intenció de contribuir a fer-la més intel·ligent i sostenible. L’informe conclou  amb 52 recomanacions adreçades al Govern, consensuades entre tots el membres del CTESC.

L'acte de presentació d'aquest informe compta amb la presència i la participació del secretari de Mobilitat i Logística del Departament de Territori, Marc Sanglas, del  president del CTESC, Toni Mora, i del ponent de l'informe i conseller del CTESC en representació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), Moisès Bonal.

• Fitxa de l'informe i contingut de la jornada

El dia 30 de desembre de 2021 es publicava al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Llei 32/2021, de 28 de desembre, més conegut com la nova reforma laboral, o també anomenat la contrareforma laboral. Havent passat un termini de temps suficient per començar a discernir els seus efectes en el marc català de relacions laborals, ens hem preguntat sobre les conseqüències presents i futures de la seva aprovació, així com conèixer la valoració dels agents socials al respecte.

Toni Mora, president del Consell, dona la benvinguda. Judit Vall, membre del grup d'experts del CTESC, exposa les principals dades d’interès al respecte. Per una altra banda, Ignasi Beltrán de Heredia, membre del grup d'experts del CTESC, realitza una anàlisi jurídica de les principals novetats que el citat Reial Decret contenia, així com el seu efecte en el dia a dia de la negociació col·lectiva. En tercer lloc, Òscar Riu, director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, modera la taula rodona, on els agents socials debaten sobre els efectes de la citada reforma.

La cloenda va a càrrec d’Enric Vinaixa, secretari de Treball del Govern de la Generalitat de Catalunya.

• Vídeo
• Imatges
• Presentació de Judit Vall PDF
• Presentació d'Ignasi Beltran de Heredia PDF

L’informe planteja i analitza temàtiques de gran abast que tenen una incidència notable en la nostra economia i un impacte significatiu sobre el col·lectiu de persones autònomes. En aquesta línia, en la seva facultat d’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern, el CTESC formula seixanta-set consideracions i recomanacions en els àmbits objecte de l’informe. El valor afegit que suposa el consens dels agents econòmics i socials que integren el CTESC avala i atorga una notorietat i una rellevància significatives a aquestes recomanacions.

La inauguració va a càrrec del secretari de Treball del Departament d'Empresa i Treball, Enric Vinaixa.

• Fitxa de l'informe i contingut de la jornada

La contaminació marina per plàstics, en particular, s’ha multiplicat per deu des de l’any 1980 i afecta almenys 267 espècies, incloent el 86% de les tortugues marines, el 44% de les aus marines i el 43% dels mamífers marins.

Es calcula que anualment es llencen més de 10.000 tones de residus al Mediterrani. Aquest mar, gairebé tancat, representa menys de l’1% de la superfície marítima mundial i tanmateix es veu subjecte a aproximadament el 7% de la contaminació marina per plàstics.

El Mediterrani, tresor de la biodiversitat i una de les regions del món amb més espècies endèmiques, és també una de les zones de la Terra que patirà més el canvi climàtic.

Els consells econòmics i socials d’Occitània, Catalunya i les Illes Balears agrupats al si de l’Euroregió Pirineus Mediterrània celebren aquesta jornada internacional per tal de construir plegats una estratègia de lluita contra la contaminació marina. La sessió s’articula al voltant de tres eixos temàtics: reduir, reciclar i restaurar.

• Tota la informació sobre la Jornada