Persones treballadores

Tal i com s’esmenta al document de la col·lecció d’Estudis i informes del CTESC Responsabilitat social de les empreses podem dir que no existeix una definició o concepció unànime sobre el que s’entén per responsabilitat social. Principalment, l’RSE deriva de la necessitat d’aplicar a les empreses el principi de desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) la defineix com la decisió de l’empresa de contribuir al desenvolupament sostenible, treballant amb el seus empleats, les seves famílies i la comunitat local, així com amb la societat en el seu conjunt, per millorar la seva qualitat de vida. Segons el Marc de referència de responsabilitat social la responsabilitat social empresarial o corporativa (RS) és una metodologia de gestió en què les empreses i organitzacions es fan responsables del seu impacte en l’entorn. La responsabilitat social és important per a la sostenibilitat, la competitivitat i la innovació de les empreses i de l’economia. 

L’Organització Internacional del Treball (OIT), per altra banda, considera que la responsabilitat social és la resposta que l’empresa ha de donar a les expectatives dels sectors amb els quals té relació, en matèria de desenvolupament integral dels seus treballadors i en l’aportament a la comunitat, que li permetrà créixer i comunicar-se.

El concepte d’RSE ens remet a la relació que l’empresa té amb el seu entorn, més enllà del seu objectiu fonamental com a generador de riquesa i prioritari del compliment de la legislació específica. La Comissió Europea, en el seu Llibre Verd, defineix l’RSE com la integració, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i les relacions amb els seus interlocutors. Cal destacar, però, que l’RSE no s’ha de considerar com a substitutòria de la normativa o legislació vigent.

L’RSE, doncs, considera les empreses i les organitzacions com un sistema obert, amb estreta interrelació amb el seu entorn, i que ha de mantenir vincles amb un conjunt heterogeni d’interlocutors (stakeholders), de tal manera que creï sinergies amb d’altres factors de caràcter social o mediambiental.

Moltes organitzacions han començat a adoptar, en el marc de l’RSE, mesures que fomenten la conciliació de la vida personal amb la laboral. Entre aquestes, destaquen:

• Horari flexible.
• Reducció de jornada, preferentment a persones amb fills menors de 5 anys.
• Pagament de l’escola bressol (o servei d’atenció) als fills i filles de les persones treballadores.
• Permisos especials per a totes les contingències que les persones empleades puguin tenir.
• Jornada intensiva determinats dies de la setmana o mesos.
• Habilitació d’un espai adequat per dinar.
• Ús del teletreball.

Trobareu més informació a l’apartat Experiències i al Marc de referència de l'RSE.

Més enllà de la normativa vigent, l’RSE pot contribuir a la reducció de la sinistralitat a les organitzacions atès que forma part d’un model de gestió que cerca l’excel·lència en tots els àmbits. En aquest aspecte, per exemple, pot fomentar la comunicació entre les diferents àrees de l’empresa o organització mitjançant reunions periòdiques, eines informàtiques (intranet, correus, etc.) o estudis de processos que ajuden a millorar l’eficiència i seguretat en el seu si. Alhora, moltes pràctiques d’RSE estan vinculades a la formació dins l’organització i, en aquest àmbit, s’incideix sovint en la seguretat en el treball.

Anualment es posen en marxa accions formatives adreçades a professionals d’empreses, entitats interessades i representacions de les persones treballadores interessades a avançar en una gestió més responsable i sostenible. Entre aquestes accions destaca el Cicle Formatiu de Responsabilitat Social, que s’estructura en quatre sessions gratuïtes.
També, es posa a disposició els materials formatius que s’han tractat al llarg de les diferents sessions organitzades, així com la nova oferta disponible del cicle formatiu de responsabilitat social anual.

 

Les organitzacions poden assumir en el seu codi de conducta la realització voluntària d’accions consistents en mesures orientades a promoure la igualtat entre homes i dones (paritat en grups de treball, promocions, permisos, etc.) en el context , per exemple, de la “Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes” (Llei 3/2007, de 22 de març) que incorpora al títol VII (amb tres articles, 73, 74 i 75) una referència expressa a la “igualtat en la responsabilitat social de les empreses”.

L’RSE incorpora en els seus valors la voluntat d’igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Seguint aquesta línia, són moltes les organitzacions que opten per incloure treballadors i treballadores amb una determinada discapacitat en alguna àrea de treball i que busquen convertir en valor la incorporació de persones treballadores discapacitades, més enllà del que estableix la llei.

El capital humà és un factor bàsic de qualsevol organització que vulgui ser rendible i sostenible a llarg termini. Per tant, la formació de les persones que la integren és un element clau. L’RSE ajuda a fomentar aquest concepte atès que la formació és un dels conceptes bàsics inclosos dins l’àmbit laboral en la majoria de guies d’aplicació de l’RSE i comprèn camps tan diversos com la prevenció, la salut, els idiomes o l’ús d’eines informàtiques. Anualment es posen en marxa accions formatives adreçades a professionals d’empreses, entitats interessades i representacions de les persones treballadores interessades a avançar en una gestió més responsable i sostenible.  Alhora, l’RSE potencia la comunicació dins l’empresa/organització entre àrees, persones treballadores i organitzacions externes, i reforça d’aquesta manera l’intercanvi de coneixements en el seu camp. Amb aquesta finalitat, la publicació com Millorar la interlocució dins la teva empresa per millorar l’estratègia de responsabilitat social recull propostes i exemples pràctics i adaptats a empreses de dimensió reduïda per incentivar la participació de la representació legal de les persones treballadores, les seccions sindicals, i, si escau, la plantilla, i promoure el diàleg permanent amb la direcció de l’empresa en la gestió de la responsabilitat social.